Per què el 'colesterol dolent' no és el pitjor: el paper de la immunitat en el dany arterial pels triglicèrids
L'estudi confirma que les lipoproteïnes riques en triglicèrids i la lipoproteïna(a) activen vies inflamatòries i immunitàries
Un exhaustiu estudi publicat a l'European Heart Journal ha desxifrat el mecanisme molecular que explica per què certes greixos circulants resulten molt més tòxiques per al sistema cardiovascular que el colesterol LDL clàssic.
Històricament, el colesterol LDL, anomenat popularment com a 'colesterol dolent', ha estat el principal objectiu de les teràpies preventives cardiovasculars. Tanmateix, l'evidència clínica ja suggeria que, analitzades partícula a partícula, les lipoproteïnes riques en triglicèrids (TRL) presenten un risc de malaltia arterial coronària entre tres i quatre vegades més gran que el LDL. Per la seva banda, la lipoproteïna(a) o Lp(a) és encara més agressiva, associant-se amb un risc entre quatre i cinc vegades més gran respecte al LDL. El motiu biològic sistèmic darrere d'aquesta agressivitat en humans era, fins ara, una incògnita.
Per resoldre-ho, un equip internacional va avaluar els perfils proteòmics plasmàtics de 35.269 participants sans del registre UK Biobank, i va validar els seus descobriments en una cohort independent de 5.915 individus de l'estudi multiètnic MESA.
El límit del LDL
L'anàlisi seqüencial de gairebé 3.000 proteïnes plasmàtiques va demostrar que les conseqüències biològiques d'aquestes lipoproteïnes són estructuralment diferents. El colesterol LDL va mostrar vincles gairebé exclusius amb proteïnes implicades en la homeòstasi i el metabolisme del colesterol. La seva contribució a la malaltia coronària s'explica principalment pel dipòsit passiu de lípids a la paret de les artèries.
En canvi, els triglicèrids (TRL) i la lipoproteïna(a) comparteixen una empremta proteòmica diferenciada del LDL. Ambdues lipoproteïnes convergeixen conjuntament en l'activació del sistema immunitari, la senyalització de citocines i una intensa resposta inflamatòria.
Inflamació i remodelatge
La troballa més reveladora de la investigació és la quantificació de com aquest dany inflamatori es tradueix en malaltia. Mitjançant models avançats de mediació, els investigadors van descobrir que els processos d'inflamació immunitària i de remodelatge vascular no són meros danys col·laterals, sinó que medien directament en l'aterogenicitat d'aquestes partícules.
En concret, l'alteració en aquestes vies d'activació immunitària i remodelatge dels vasos sanguinis explica el 62 per cent del risc de malaltia coronària associat als nivells de TRL. En el cas de la Lp(a), aquestes alteracions proteòmiques expliquen un 14 per cent de l'excés de risc coronari.
En definitiva, les lipoproteïnes TRL i Lp(a) van més enllà del simple dipòsit arterial de lípids; actuen com a desencadenants actius d'inflamació i de l'alteració estructural del teixit vascular. A més, el major dany que produeixen a les artèries en comparació amb el LDL rau precisament en aquesta convergència cap a vies proinflamatòries i immunològiques.
Aquest avenç subratlla la necessitat d'abordar no només la quantitat de colesterol circulant, sinó de desenvolupar estratègies terapèutiques que bloquegin les vies inflamatòries i el dany endotelial que orquestren de manera específica els triglicèrids i la lipoproteïna(a).
