Xose Bustelo, investigador y director del CIC.
Innovació

La ciència espanyola resol una dècada d'incògnites per combatre un limfoma agressiu

La investigació ha estat realitzada pel Centre de Recerca en Càncer (CIC)

I a més: "Les cèl·lules T reguladores obren noves vies en tumors i teràpies CAR-T"

Llegir en Català
Publicada

Després de més d'una dècada sense trobar una explicació científica, Espanya ha aconseguit recentment resoldre una paradoxa dels limfomes de cèl·lules T, identificant una mutació amb efectes oposats que en una mateixa proteïna provocava el mateix càncer. La proteïna en qüestió és RHOA, capaç de regular les funcions cel·lulars essencials, i des del Centre de Recerca en Càncer (CIC) s'ha identificat una funció fins ara desconeguda de RHOA que explica com aquestes mutacions aparentment contradictòries convergeixen en un mecanisme oncogènic comú. El descobriment, a més, revela una vulnerabilitat molecular compartida per aquests tumors i una potencial forma d'aprofitar-la terapèuticament. Després de testar en ratolins un tractament concret, l'equip va comprovar que impedir aquesta associació bloquejava la capacitat d'una de les variants tumorals de RHOA per originar limfomes.

Un dels especialistes que ha participat en aquesta investigació és Xosé Bustelo, investigador del CIC i director de l'estudi. L'especialista afirma a Redacción Médica que aquestes cèl·lules, “en condicions normals, protegeixen de les infeccions virals, però quan s'alteren genèticament i pateixen mutacions, donen lloc a limfomes T que s'allotgen fonamentalment en el gangli limfàtic i es poden expandir”.

A més, el facultatiu assegura que aquests limfomes perifèrics de cèl·lules T són tumors “caracteritzats pel seu mal pronòstic i les seves limitades opcions terapèutiques. A més, les mutacions de RHOA són molt freqüents i apareixen en el 70 per cent d'un dels subtipus de limfomes T perifèrics com són els limfomes nodals de cèl·lules T fol·liculars”.

El treball, publicat a la revista científica Nature Communications, identifica a més una possible via per frenar aquests tumors amb tacrolimus, un fàrmac d'ús clínic. En ratolins, aquest tractament va arribar a reduir les cèl·lules malignes en sis de cada set animals amb només un 25 per cent de la dosi habitual i sense danyar els limfòcits sans, frenant també cèl·lules tumorals humanes trasplantades.

L'assaig clínic, encara lluny de dur-se a terme

En els ratolins estudiats, Bustelo detalla que “l'efecte antitumoral es va obtenir amb una quarta part de la dosi immunosupressora de referència i sense signes d'immunosupressió en els paràmetres avaluats”. Després, es va testar en cèl·lules derivades de pacients que patien aquests limfomes, “demostrant que aquests no creixien. Aquesta ruta és una nova via per investigar futurs tractaments, encara que el pas a l'assaig clínic encara trigarà a arribar”.

Després d'aquest descobriment, l'investigador recorda que tots aquests resultats són de caràcter preclínic, per la qual cosa “seran necessaris estudis addicionals per determinar si aquesta estratègia es pot traslladar de manera segura i eficaç al tractament de pacients amb limfomes portadors de mutacions en RHOA”.

Malgrat les conclusions extretes de la investigació, Bustelo certifica que “no s'ha identificat únicament un senyal que acompanya el càncer, sinó una via de la qual les cèl·lules del limfoma depenen per continuar creixent. Aquesta dependència arriba a oferir un punt de partida per investigar noves estratègies terapèutiques”.