Lídia, la metgessa que prepara el MIR 2027 sense renunciar a les seves passions: "No et defineix ni com a persona ni com a professional"
Lídia, acabada de graduar en Medicina i karateka des de petita, afronta la preparació del MIR 2027 entre llargues jornades d'estudi i petites renúncies, amb el suport del seu entorn i la il·lusió de tornar al tatami quan acabi l'examen
I a més: Acabar Medicina a contrarellotge per arribar al MIR 2027: "No volia deixar passar l'oportunitat"
Notícies relacionades
- Els tutors MIR exigeixen "directrius objectives" per avaluar el tracte al pacient i l'ètica dels residents
- Cirurgia Plàstica, un 'objecte de desig' amb 55 places MIR en 40 hospitals: Madrid i Barcelona acaparen l'especialitat
- Examen MIR 2027: la tàctica dels blocs de 30 minuts s'imposa com l'arma definitiva per assegurar una plaça
- Liliam, la metgessa cubana que repeteix el MIR el 2027: "Vaig estar quatre anys esperant l'homologació"
"El MIR no et defineix ni com a persona ni com a professional", sentencia Lídia, que fa només uns mesos va acabar la carrera de Medicina. El seu dia a dia ara transcorre entre els simulacres, els manuals i les petites renúncies que ha hagut d'anar fent. "La preparació de l'examen implica renunciar a part de la vida social i del temps amb els éssers estimats per dedicar moltes hores a l'estudi", diu amb una mica de resignació a Redacción Médica. Una renúncia que també ha arribat a la seva faceta més esportiva i que, des que té ús de raó, l'ha ajudat en els moments de més estrès. "Quan acabi estaré desitjant trepitjar de nou el tatami", detalla l'asturiana, que des de petita competeix en kàrate.
En aquest camí, la Lídia assegura que aprendre a organitzar-se, reservar moments per desconnectar i recolzar-se en el seu entorn s'ha tornat fonamental per mantenir l'equilibri i afrontar l'estudi sense perdre's a si mateixa. "Tinc molta sort amb el meu cercle, amb la meva família, amb els meus amics, amb la meva parella. Em donen molt suport", agraeix. En el seu cas, diu no sentir pressió per treure una nota concreta. Potser perquè durant els rotatoris es va enamorar de diverses especialitats, amb Medicina General al capdavant. "Confio que, quan arribi el moment, trobaré el meu lloc", assegura.
Com es prepara el MIR?
La Lídia acaba de començar la tercera volta de preparació del MIR, una etapa que diu afrontar "amb una mica de por", però també amb la il·lusió de veure cada cop més a prop el final del procés. Per no aclaparar-se pels mesos que queden per a l'examen, l'estratègia de la metgessa passa per fixar-se objectius setmanals i avançar a poc a poc. "Crec que vivim setmana a setmana. Cada setmana es fa un món", subratlla. En el seu cas, cada assignatura marca el ritme d'estudi i el diumenge es converteix en el moment de fer balanç i preparar els dies següents.
La seva jornada, segons relata, comença abans de les vuit del matí i s'allarga fins a dos quarts de deu de la nit. Entremig, reserva temps per dinar i, quan el cansament l'hi permet, fer una mica d'esport. A més, dedica dues hores diàries a les classes de l'acadèmia. Els simulacres també es tornen fonamentals per aprendre a controlar el temps, provar diferents estratègies i acostumar-se a la pressió pròpia de l'examen.
"No crec que sigui el dia més important de la nostra vida", assenyala. Per a ella, entendre que es tracta d'una prova que es repeteix cada any permet afrontar el procés amb "una mica més de tranquil·litat".
La importància de cuidar-se durant el MIR
La Lídia ha trobat en l'esport un salvavides en moments de més estrès. Durant anys va competir en kàrate, una disciplina que també la va apropar a l'àmbit sanitari arran de les lesions que va patir. "Estava cada dia en contacte amb metges i fisioterapeutes. Crec que una mica d'aquí va sorgir el meu interès per la Medicina". Fins al punt que l'asturiana ja no s'imaginava en cap altra professió. Tanmateix, les exigències de batxillerat i aconseguir la nota necessària per entrar a la carrera la van allunyar del tatami. Més endavant, durant la universitat, va intentar mantenir el vincle amb el kàrate a través de l'arbitratge i l'ensenyament, ja que el seu pare havia estat el seu entrenador.
Ara, la preparació del MIR gairebé no li deixa temps per tornar-hi. "No sóc capaç de treure temps, però estic desitjant acabar la preparació per poder passar pel tatami", reconeix. Per això, intenta buscar altres formes de desconnectar, com fer esport quan pot, viatjar o quedar amb amigues a qui no veu tant durant l'oposició.
La Lídia també agraeix el suport del seu entorn, que descriu com "una peça fonamental" per suportar els moments difícils. "Tinc molta sort amb el meu cercle, amb la meva família, amb els meus amics, amb la meva parella. Em donen molt suport", diu agraïda. Tot i així, admet que passar tantes hores estudiant pot resultar solitari i que les primeres vacances van ser un punt d'inflexió en prendre consciència de tot el que s'estava perdent. "No deixo de fer quan puc petites escapades per recuperar energia abans de començar una altra setmana de preparació", detalla.
"Estava cada dia en contacte amb metges i fisioterapeutes. Crec que una mica d'aquí va sorgir el meu interès per la Medicina"
Consells per afrontar l'examen MIR
A qui estigui pensant en preparar l'examen, la Lídia els recomana relativitzar la seva importància i no viure'l com una prova que determini completament el seu futur. Al seu parer, la idea que els estudiants de Medicina no poden fallar pot convertir-se en "una pressió afegida que dificulta el camí". Considera important canviar la perspectiva i entendre el MIR com un pas més cap a l'inici de la vida laboral. "Quan comences a deixar de veure-ho com un procés negatiu, jo crec que ho comences a associar més a una oportunitat", afirma.
També aconsella tenir paciència amb un mateix. "Hi haurà dies que s'asseurà a l'escriptori i no tindrà ganes d'estudiar", adverteix recordant què li hauria agradat saber quan va començar. En aquest sentit, l'asturiana apunta que els descansos i la feina constant permeten avançar i començar a veure resultats.
La seva pròpia experiència li ha permès comprovar, a més, com els coneixements adquirits durant la carrera prenen sentit fora dels llibres. En un vol de tornada de Granada a Astúries, ella i una amiga que també prepara el MIR van ajudar a atendre un passatger indisposat. "És com dir: 'Uau, compte, que el que estem estudiant serveix per a alguna cosa'", recorda. "És com dir: “Uau, compte, que el que estem estudiant serveix per a alguna cosa", recorda entre rialles. Ara, amb el MIR com a últim pas abans d'iniciar la seva vida laboral, la Lídia prefereix no anticipar-se al futur. "Confio que, quan arribi el moment, trobaré el meu lloc", conclou.
