Liliam, la metgessa cubana que repeteix el MIR el 2027: "Vaig estar quatre anys esperant l'homologació"

Aquesta és la segona vegada que la Liliam es prepara per al MIR. "Crec que ara vaig molt més preparada", assegura a Redacción Médica. El seu primer intent el recorda com "un caos", marcat per les dificultats per conciliar la preparació de l'examen amb la maternitat, la recerca de feina i la incertesa sobre el seu futur professional. Aleshores pensava que la homologació del seu títol, pel qual portava tres anys esperant, era a tocar. "Però no va arribar", recorda.

Aquella espera va condicionar la seva primera preparació, tot i que ara considera que l'esforç d'aleshores li ha servit per afrontar aquesta nova etapa "més tranquil·la". "Tinc tots els apunts i puc estudiar al meu propi ritme", assegura la metgessa. Després d'anys de formació al seu país natal i de feines precàries, ara té la mirada posada en un objectiu clar: aconseguir plaça a l'especialitat de Cardiologia. "Tot i que no em tanco a altres especialitats", sentencia.

De Cuba a Veneçuela: els primers passos de la Liliam en Medicina

La seva història, com la de molts metges extracomunitaris, va començar al seu país natal, Cuba, on va néixer la seva vocació per la Medicina. "Allà existeix un sistema que es diu Palau de Pioners, on cada nen des de petit pot apuntar-se a una activitat específica", relata. Ella es va interessar per la ciència i va començar a familiaritzar-se amb algunes tècniques d'Infermeria en activitats organitzades per la Creu Roja.

El seu interès per la teràpia intensiva i les unitats de cures intensives (UCI) va sorgir durant un diploma en Cures Intensives i Emergències que va fer mentre acabava l'últim any de carrera. "Allà vaig aprendre sobre casos que no vaig veure durant els primers anys de carrera", assenyala. Segons la sanitària, aquell diploma "tenia un objectiu polític", ja que, un cop finalitzat, es traslladaria a Veneçuela com a part d'una missió internacional en el marc d'un conveni entre ambdós països.

"Vaig estar gairebé quatre anys a Caracas, treballant en una zona de difícil accés i de molta violència", recorda. Allà, explica, cada jornada estava marcada per la incertesa: "No sabies el que et podries trobar". Tot i que reconeix que aquella experiència li va generar "algunes pors", també afirma que va aprendre de molts professionals.

Després de tornar a Cuba, la Liliam es va presentar a unes oposicions i va aconseguir accedir a l'especialitat d'Endocrinologia. No obstant això, la seva trajectòria va fer un gir quan va sorgir l'oportunitat de traslladar-se a Espanya. "La vaig abandonar", explica sobre aquella especialització, que va deixar enrere per començar una nova etapa en un país on esperava créixer laboralment.

"Vaig estar gairebé quatre anys a Caracas, treballant en una zona de difícil accés i de molta violència"

Una homologació del títol "terrible i interminable"

Els seus primers plans a Espanya passaven per preparar-se el MIR o fer algun màster. Però aviat va descobrir que el camí seria més complicat del que havia imaginat. La Liliam no havia pogut iniciar els tràmits d'homologació del seu títol des de Cuba. "Allà els metges amb especialitat estan molt regulats pel Govern i jo vaig marxar ràpid tan bon punt vaig tenir l'oportunitat", explica. Aquesta situació, segons relata, va endarrerir "enormement la legalització de la seva documentació" a més de quatre anys d'espera.

"Va ser terrible, però em va fer aprendre i créixer", afirma. Durant aquell període va aprofitar per fer cursos d'actualització que li van permetre refrescar coneixements mèdics i adquirir noves competències. "Em vaig apuntar a un voluntariat amb la Creu Roja, on feia primers auxilis i tècniques bàsiques", recorda. Ho compaginava amb feines temporals com a cambrera o cuidadora de persones grans. "A vegades em sentia frustrada per haver estudiat una carrera i no poder exercir, però en convertir-me en mare veia la vida amb una altra responsabilitat", reconeix.

Poc després del naixement de la seva primera filla el 2022, va decidir començar a preparar el MIR per primera vegada. Es va apuntar a una acadèmia amb la intenció de presentar-se a la convocatòria de 2023, convençuda que la homologació del seu títol estava a punt de resoldre's. "Però no va arribar, tot i que no ho veig com temps perdut", defensa. D'aquella primera preparació conserva apunts, resums i coneixements que ara s'han convertit en "un avantatge" per al seu segon intent. No obstant això, reconeix que les circumstàncies familiars fan que aquesta nova etapa també resulti "especialment exigent".

"A vegades em sentia frustrada per haver estudiat una carrera i no poder exercir, però en convertir-me en mare veia la vida amb una altra responsabilitat"

Com es prepara el MIR amb dues filles?

Si abans podia aprofitar els moments en què dormia la seva primera filla per organitzar les seves jornades d'estudi, ara ha d'adaptar la seva rutina a les necessitats de dues nenes. Per això, ha decidit canviar també el seu mètode de preparació. En lloc de matricular-se en una acadèmia tradicional, amb horaris exigents i llargues jornades d'estudi, ha optat per una modalitat online que li permet organitzar-se amb més llibertat. "He de ser realista perquè sé que l'altre no ho compliré", explica

La seva rutina comença al matí, després de deixar les seves filles a l'escola, quan intenta dedicar un parell d'hores a repassar el temari. No obstant això, és a la nit, quan les obligacions familiars disminueixen, quan troba els seus moments de més concentració. "A vegades m'arribo fins a les dues de la matinada estudiant", assenyala. Els test també formen "part fonamental de la seva preparació", als quals sol dedicar entre 20 i 30 minuts.

Malgrat les dificultats, té clar quina especialitat li agradaria triar si aconsegueix una bona posició a l'examen. "Tinc una relació molt íntima amb la Cardiologia", reconeix. Tot i que és conscient de la competitivitat que existeix al voltant d'aquesta especialitat, sí que està convençuda que té possibilitats. Però també manté obertes les portes a altres possibilitats, entre elles Medicina de Família, Aparell Digestiu o Endocrinologia.

La seva experiència també li ha permès canviar la manera d'entendre la preparació del MIR. Quan se li pregunta quin consell donaria a qui es troba en una situació similar, insisteix que "cada cas és únic", però té clar què li hauria agradat sentir durant la seva primera preparació: "Cal organitzar l'estudi de manera que no sigui 100 per cent estudiar". I posa com a exemples dedicar temps a la família i als amics, descansar o simplement sortir a fer una passejada com a aspectes essencials "per lluitar contra la càrrega mental".

També adverteix sobre un dels errors que reconeix haver comès durant el seu primer intent: comparar-se constantment amb altres aspirants. Ara, amb una perspectiva diferent i més conscient de les seves circumstàncies, reivindica la importància de respectar els ritmes personals durant la preparació. "Cal descansar sense sentir-se culpable", conclou.