L'anticipació del fracàs i l'ansietat dinamiten el rendiment dels facultatius que es preparen per a l'examen MIR. Així ho subratlla el metge internista i expert en aquesta prova, José Curbelo, que alerta que el desgast psicològic empeny els metges cap a una espiral de pessimisme que "compromet greument els seus resultats a llarg termini". L'avanç de les setmanes d'estudi confronta els metges amb una realitat d'extrema pressió on floreixen "la desesperança, les comparacions irrealistes i la creença en fórmules miraculoses". Davant la proximitat de la prova, molts candidats desenvolupen una cuirassa de negativitat sota la falsa premissa que "esperar el pitjor amortirà l'impacte emocional d'una mala qualificació". Curbelo desmunta d'arrel aquesta estratègia de defensa i argumenta que "la inversió de temps i energia en escenaris catastrofistes acaba minvant de forma letal la capacitat de concentració en el dia a dia".
L'especialista assimila aquesta dinàmica als mites grecs, on l'individu acaba materialitzant el mateix destí inexorable que intenta evitar pel sol fet de conèixer-lo. Assumir una derrota per endavant rebaixa la motivació i dispara la inseguretat del facultatiu just en els moments en què necessita arriscar per respondre preguntes complexes. "Sense adonar-te'n t'estàs autoboiocotejant, perquè tu ets el teu millor aliat però també el teu pitjor enemic", sentencia l'expert. Curbelo aclareix que resulta saludable contemplar diverses especialitats o ciutats per alleujar la tensió de jugar-s'ho tot a una sola carta, però lamenta que "el soroll mental continu només aconsegueix descentrar i saturar el candidat".
Gestió de la por
La naturalesa exigent d'aquesta prova sanitària engendra pensaments intrusius que arriben al cervell de manera automàtica. Intentar frenar aquestes idees de cop equival a posar-se al mig del cabal d'un riu, una decisió impulsiva que acabarà ofegant l'estudiant. Com a alternativa terapèutica, l'internista detalla una aproximació basada en la distància emocional i convida els metges a situar-se de manera figurada a la riba per observar el pas d'aquestes inseguretats sense tocar-les, evitant així interactuar-hi mentre redirigeixen la seva atenció cap a estímuls productius.
Perspectiva clínica
L'obsessió exclusiva pels encerts nets, els números d'ordre i els percentils esborra el veritable objectiu d'aquesta etapa acadèmica. El metge recorda que l'immens volum d'informació memoritzada pels facultatius durant aquests mesos té un impacte directe i vital en la futura atenció als pacients. Lluny de ser un simple tràmit punitiu, aquest sobreesforç prolongat modela la capacitat de resistència del professional, forja el seu caràcter i li atorga eines reals per resoldre les dificultats quotidianes de la pràctica hospitalària.
Desterrar els mons apocalíptics i ancorar-se en la feina present constitueix l'única via vàlida per consolidar el coneixement mèdic. "L'únic fracàs és deixar d'intentar-ho", conclou Curbelo.