Hi ha qui té clar que el seu futur està més enllà de les fronteres. Aquest és el cas de la Cristina, qui, des que va començar Medicina, sempre va somiar amb explorar altres sistemes sanitaris. La seva recerca la va portar fins a Lausana, Suïssa, on va fer unes pràctiques durant l'últim curs que van acabar de convèncer-la de fer-hi la residència de Psiquiatria. "Em vaig enamorar del lloc", recorda emocionada a Redacción Médica. El que hi va trobar va ser un sistema que dona suport als seus residents i unes condicions laborals que, al seu parer, afavoreixen una millor qualitat de vida per als professionals sanitaris. "Es cuida molt el personal sanitari: allà es cuida qui cuida", subratlla.
A punt de començar la seva residència a l'hospital de Neuchâtel, que s'allargarà durant cinc anys, la Cristina reconeix que fer el pas no ha estat gens fàcil: "És un procés complicat, sobretot perquè no tens ningú que et guiï". La futura psiquiatra ha triat aquesta branca amb l'objectiu de combatre l'estigma que encara envolta la salut mental. "Crec que encara no som capaços de parlar amb naturalitat dels problemes psiquiàtrics", assegura. A Suïssa ha trobat una visió més integral de la seva especialitat, on també es posa el focus en la psicoteràpia.
Tot i que la futura psiquiatra considera que és "complicat deixar una vida enrere", està segura de l'oportunitat que li obre per créixer professionalment i conèixer una sanitat en què se sent més valorada.
L'experiència de la Cristina en el sistema sanitari suís
La Cristina explica com la possibilitat de fer la residència fora d'Espanya va començar a agafar força durant l'últim curs de la carrera, quan va decidir que volia conèixer de primera mà com funcionaven altres sistemes sanitaris. Però en lloc de prendre una decisió sense conèixer les opcions, va optar per fer unes pràctiques a Lausana, Suïssa, per descobrir com era treballar-hi i comprovar si podia imaginar-se desenvolupant el seu futur professional lluny de casa. "També tenia en ment Alemanya, però jo havia fet francès a l'escola i m'hi movia millor", assenyala la metgessa.
L'experiència va ser decisiva. "Em va encantar la ciutat i me'n vaig enamorar", recorda. Però, més enllà de l'entorn, el que la va acabar de convèncer va ser la manera com es tracta els professionals sanitaris i les condicions laborals que hi va trobar. Entre aquestes, el suport que rebien els residents per part dels adjunts, l'organització de les jornades, amb guàrdies de 12 hores i una compensació per aquestes. "A la sanitat en general se la cuida molt", assegura. Per a ella, aquestes condicions permeten una millor qualitat de vida i "una conciliació personal real". Tot i que reconeix que el cost de vida i l'habitatge són elevats a Suïssa, també assenyala com "els salaris ofereixen una major capacitat d'estalvi".
Però també va descobrir un tracte "menys proper" amb el pacient al qual, en la majoria dels casos, se li tracta de "vostè", segons relata la metgessa. L'experiència també li va permetre comprovar que el sistema compta amb nombrosos professionals sanitaris procedents d'altres països, cosa que va contribuir a que veiés la possibilitat de desenvolupar-hi la seva carrera. "Allà, els sanitaris espanyols tenim molt bona reputació", afegeix la Cristina, qui, després de submergir-se en la sanitat suïssa, va decidir començar els preparatius per fer-hi la residència.
"També tenia en ment Alemanya, però jo havia fet francès a l'escola i m'hi movia millor"
Com és fer la residència a Suïssa?
Després de tres mesos d'espera, la Cristina va aconseguir un contracte a l'hospital de Neuchâtel, a prop d'on va fer les pràctiques, i on està a punt de començar la seva residència de Psiquiatria. La formació té una durada oficial de cinc anys, tot i que, segons explica, sovint s'allarga pels exàmens i altres requisits. "El recorregut no ha de limitar-se a un únic centre. Durant la residència, els metges poden treballar en diversos per completar les etapes formatives necessàries", afegeix. En el seu cas, no descarta fer-ho, però dependrà de "com es trobi a l'equip i de les oportunitats que descobreixi" pel camí.
Un dels aspectes que més li atrauen de la formació suïssa és el pes que té la psicoteràpia, tant en la part teòrica com en la pràctica. Per a ella, aquesta preparació és fonamental per abordar la salut mental des d'"una perspectiva més integral" i que algunes vegades s'escapa de les competències del psiquiatre. "Em va sorprendre que aquí la contenció mecànica s'utilitza només com a últim recurs. Compten amb habitacions especialment condicionades per a pacients en moments d'agitació, amb parets encoixinades i sense objectes amb què es puguin fer mal", explica sorpresa.
La seva elecció per aquesta branca també respon a una motivació personal: contribuir a reduir l'estigma que encara envolta els trastorns mentals. "Crec que encara no som capaços de parlar amb naturalitat dels problemes psiquiàtrics", reflexiona la sanitària. Considera que normalitzar aquestes converses és essencial perquè les persones puguin "demanar ajuda sense por a ser jutjades" i defensa una especialitat que, en paraules seves, és "una de les més humanes".
"El recorregut no ha de limitar-se a un únic centre. Durant la residència, els metges poden treballar en diversos per completar les etapes formatives necessàries"
Consells per fer la residència mèdica a Suïssa
Fer el pas de fer la residència en un altre país requereix planificació, una cosa que la Cristina va aprendre durant el seu propi procés. "És un tema complicat en el sentit que no tens ningú que et guiï", reconeix la futura psiquiatra, qui, per aquest motiu, ofereix una sèrie de consells. Recomana informar-se amb antelació sobre els requisits i els tràmits necessaris, a més de "preparar la documentació amb temps per evitar imprevistos".
Abans de prendre una decisió definitiva, també afirma com d'important és conèixer de primera mà el sistema sanitari del país. En el seu cas, les pràctiques que va fer a Lausana durant l'últim curs de Medicina van ser determinants per decantar-se per Suïssa. "Crec que vaig tenir més avantatge fins i tot a l'hora d'aconseguir un contracte per haver fet les pràctiques allà", afirma. El seu consell és aprofitar aquestes estades per conèixer el funcionament dels hospitals, parlar amb altres professionals i comprovar si les condicions laborals s'ajusten a les expectatives personals.
Finalment, la Cristina aconsella no intentar compaginar la preparació del MIR amb la recerca d'una plaça a l'estranger. "Jo crec que ajuda molt centrar-se en una de les dues coses", assenyala. En el seu cas, va decidir apostar per Suïssa i centrar-se en els tràmits per accedir a la residència, tot i que també reconeix el sacrifici que suposa marxar i deixar enrere una vida. La futura psiquiatra prefereix viure al dia i, tot i que no descarta tornar en un futur a Espanya, ara té la il·lusió de créixer professionalment els pròxims anys allà.