El Reial Decret FSE passa la revisió PIR amb alguna objecció en l'avaluació psicosocial: "Ha de tenir més concreció"
COP i Sepc-Anpir aproven el text en millorar la qualitat de vida dels residents, tot i que hi ha aspectes que s'haurien de revisar.
I a més: La Farmàcia Hospitalària adverteix de l'impacte del decret de residents: "Pot comprometre l'assistència"
Les condicions laborals dels residents de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) avancen cap a una nova realitat. Aquest panorama ve provocat per la recent actualització del Reial Decret 1146/2006, norma que regula la relació dels sanitaris en via d'especialització amb el Sistema Nacional de Salut (SNS). En concret, redueix la jornada, limita el nombre de guàrdies, augmenta les quantitats percebudes a través del complement de formació i garanteix la protecció econòmica d'embarassades o persones en situació d'incapacitació. Tanmateix, el text legal provoca diferents opinions entre els seus destinataris. Així, els representants dels MIR es divideixen entre el suport i el rebuig, mentre que els dels FIR dubten i les de les EIR aproven la norma. Les entitats unides a l'especialització en Psicologia coincideixen amb les infermeres, tot i que amb alguna objecció.
El vocal adjunt de Presidència del Consell General de la Psicologia d'Espanya (COP), Fernando Chacón, ha assenyalat a Redacción Médica que el nou marc "millora la qualitat de vida del professional en formació i l'atenció del pacient". Des del seu punt de vista, la protecció del resident davant les jornades de 24 hores o el seu ús com a pegat per a dèficits estructurals suposa un avanç important per als PIR, igual que per a la resta de titulats sanitaris immersos en el procés FSE.
Així mateix, el representant de l'entitat col·legial ha incidit que la reforma legislativa aprovada pel Ministeri de Sanitat reduirà "la taxa d'abandonament d'especialistes". "Des de la perspectiva psicològica, molts residents patien un elevat nivell de 'burnout', propiciat pel nombre d'hores de treball", ha afegit. Justament, els psicòlegs en via d'especialització suporten altes càrregues laborals a causa de l'escassetat d'aquest tipus de professionals en hospitals i centres de salut mental, cosa que provoca l'engruiximent de les llistes d'espera i, per tant, una major pressió assistencial.
Amb la vista posada en el futur, Chacón aposta per expandir la protecció dels residents a través de l'abordatge dels riscos laborals específics que pateix cada grup. "En el cas de salut mental, els PIR solen tractar persones que poden ser agressives en algun moment", ha assenyalat. "A més, aquests professionals pateixen un desgast emocional important simplement per l'exercici de les seves competències", ha afegit. Una sèrie d'aspectes que s'hauran d'incloure en futures remodelacions de la normativa entorn de prevenció de riscos laborals.
A favor de l'avaluació psicosocial
Els portaveus de l'Àrea de Desenvolupament de l'Especialitat i Formació Sanitària Especialitzada de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica (Sepc-Anpir), Manuel Martín i Marina Corona, coincideixen pel que fa a l'abast afavoridor de la normativa. En concret, valoren positivament la incorporació de mesures psicosocials orientades a protegir els residents. "Suposen un pas important cap a entorns laborals i formatius més saludables, segurs i respectuosos amb les necessitats dels sanitaris en procés d'especialització", ha compartit Martín.
Tanmateix, els vocals de la societat científica han insistit que aquests mecanismes s'haurien de desenvolupar amb un grau més gran de concreció, per tal d'afavorir una implantació homogènia i efectiva. "No només han de servir per identificar situacions de malestar individual, sinó com a eines per detectar factors organitzatius i estructurals susceptibles d'intervenció", ha ressaltat Corona. Un exemple és la substitució d'efectius de la plantilla per sanitaris en formació, la qual pot provocar estrès en bona part dels residents.
![El vocal de Presidencia del COP, Fernando Chacón.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/149582.jpg?p=w:320\/h:240&h=w6iOmbAQ"])
Al seu torn, els integrants de Sepc-Anpir, també PIR, han sostingut la necessitat de disposar d'un nombre més gran de professionals amb formació específica en salut mental, supervisió clínica i dinàmiques grupals per encapçalar la prevenció de riscos psicosocials. "L'experiència científica i assistencial de la Psicologia Clínica pot contribuir significativament al disseny, la implementació i l'avaluació de polítiques eficaces orientades a protegir la salut mental del personal sanitari en formació", ha puntualitzat Martín.
Més enllà d'aquest aspecte, ambdós han coincidit en la importància de revisar les retribucions dels residents. De moment, el nou Reial Decret incrementa les quantitats relatives al complement de formació, però hi ha residents que temen que la limitació del nombre de guàrdies redueixi el seu sou net a final de mes. En aquest sentit, Corona i Martín han asseverat que la normativa ha d'impedir que els sanitaris en formació ampliïn la seva jornada voluntàriament per assumir la pèrdua monetària associada a la retallada del temps extraordinari obligatori. "Correm el risc d'emmascarar una acció com a personal, quan realment prové de la protecció de l'individu davant una baixada salarial que el complement de formació no cobreix", han sentenciat.
