Pedro Rico (Vithas) relata la seva experiència en l'accident ferroviari de Toledo: "Haver-ho viscut com a metge et dona una altra dimensió"
El director general de Vithas explica com va viure el sinistre ferroviari d'Urda, del qual va sortir il·lès, i descriu la impotència que va sentir en intentar ajudar els ferits. A més, revela que té un amic entre els desapareguts.
I a més: El director general de Vithas, Pedro Rico, surt il·lès de l'accident de tren a Toledo i col·labora en l'atenció als ferits
"Haver viscut en primera persona la tragèdia ferroviària d'ahir només et serveix per a una cosa: comprendre en tota la seva cruesa què signifiquen les fredes xifres de morts i ferits que ens expliquen els mitjans en cada catàstrofe". Així comença el testimoni que Pedro Rico, director general de Vithas, ha compartit a Linkedin després de l'accident de tren ocorregut aquest dimecres a Urda, a Toledo, en què viatjava.
Pedro Rico, que va sortir il·lès del sinistre (encara que viatjava en el vagó més afectat, en el moment de l'impacte es trobava a la cafeteria), reconeix que l'experiència no li proporciona les paraules per expressar el que ha viscut. "Sonen buides les paraules de condol, sonen buides les paraules de solidaritat, sonen buides les paraules de consol", escriu. Tot i això, assegura que són les úniques que pot traslladar a les víctimes i a qui plora la seva pèrdua.
La impotència d'ajudar després de l'accident
El directiu, metge especialista en Medicina Interna, explica a la publicació que viure la tragèdia des de la seva professió li va permetre experimentar una dimensió diferent del que va passar. "Haver-ho viscut com a metge et dona una altra dimensió", assenyala.
La seva vocació de servei el va portar a intentar ajudar les persones que tenia al voltant. Tanmateix, reconeix que l'estat de commoció immediatament posterior a l'accident i el dramatisme de la situació el van deixar inicialment bloquejat, sense saber per on començar. "La sensació és com la d'intentar buidar una platja amb una pala. Impotència", manifesta.
A l'experiència de l'accident s'hi suma una circumstància personal especialment dolorosa: “En el meu cas, a més d'haver patit l'accident, tinc un amic entre els desapareguts, i això és ara el que més em fa mal”, confessa.
Un reconeixement a qui va ajudar les víctimes
En el seu missatge, Pedro Rico també posa el focus en la resposta de les persones que es van mobilitzar per assistir els afectats. Destaca l'ajuda dels veïns de les poblacions properes i dels passatgers i tripulants dels trens que es trobaven en condicions de col·laborar, així com la tasca de qui continua treballant en l'emergència.
Entre ells, esmenta els serveis d'emergències, sanitaris, policies, guàrdies civils, bombers, treballadors ferroviaris i alcaldes, a qui reconeix la seva implicació en l'atenció a les víctimes.
"Tots ells, com una única persona, encarnen el que anomenem humanitat", escriu. El director general de Vithas tanca aquesta reflexió amb una referència al poeta Antonio Machado i a la seva definició de la bondat: "ser, en el bon sentit de la paraula, bo".
Finalment, agraeix les mostres d'afecte que ha rebut després de l'accident: "Moltes gràcies de tot cor a tots els que m'heu fet arribar el vostre afecte".
