Marta Villanueva: "IDIS està en un procés d'evolució per construir una nova sanitat"
En una entrevista amb Redacción Médica, la directora general de la Fundació analitza com avança l'Espai de Dades de la Sanitat Privada i els nous projectes d'intel·ligència artificial per transformar l'assistència sanitària
I a més: El Govern reconeix el 'big data' de la privada com un espai de confiança
La Fundació IDIS afronta una nova etapa marcada per la transformació del sistema sanitari, amb la dada, la intel·ligència artificial i la innovació com alguns dels seus principals eixos de treball. La seva directora general, Marta Villanueva, explica en una entrevista amb Redacción Médica com l'organització està redefinint el seu paper per guanyar cohesió entre els diferents agents del sector i generar una veu comuna.
L'Espai de Dades de la Sanitat Privada, el desenvolupament de nous projectes d'intel·ligència artificial, la mesura de resultats en salut i la integració entre la sanitat pública i privada formen part d'aquesta estratègia. Marta Villanueva defensa que ambdós sectors han de deixar enrere la tensió i treballar de manera coordinada per aprofitar tots els recursos disponibles i situar el pacient al centre.
Marta Villanueva, directora general de l'IDIS.
La Fundació IDIS ha evolucionat molt des de la seva creació i avui treballa en àmbits com dades, interoperabilitat, resultats en salut, innovació i col·laboració públic-privada. Quin és el paper que vol jugar IDIS en aquesta nova etapa de transformació del sistema sanitari?
Vivim un moment apassionant i de transformació profunda al qual no podem girar l'esquena. Les coses que fèiem en el passat ens serveixen per entendre el present, però no podem aplicar les mateixes solucions a un ecosistema que ha canviat.
La Fundació IDIS es va constituir el 2010, quan calia posar en valor de manera explícita la potència del sector privat dins del sistema sanitari. Passats els anys, la societat i l'entorn entenen que el sector privat és estructural, necessari i imprescindible per al correcte funcionament de la sanitat a Espanya. A partir d'aquí ens plantegem ampliar el nostre posicionament, defensar el millor sistema sanitari per al nostre país i generar cohesió entre els membres d'IDIS.
Avui tenim més de 100 membres i aglutinem tots els agents involucrats en el sector. Això fa que la Fundació IDIS sigui un fenomen únic: actuem com una entitat paraigua en la qual escoltem cadascun dels subsectors, des de grups hospitalaris i companyies asseguradores fins a la indústria medtech i farmacèutica i els consells professionals.
La nostra funció és crear un argumentari i una portaveu comuna per explicar què està passant en el sector.
Ara estem en un procés de reinvenció i de reenginyeria de processos. Estem creant espais de digitalització des de la protecció, la privacitat i la seguretat de la dada i aprofundint en els espais de dades. També estem construint una nova sanitat acompanyada de la intel·ligència artificial. No podem girar l'esquena a la IA, però tampoc podem utilitzar-la simplement sobre els processos d'abans. Cal canviar moltes coses.
A més, el món ha canviat. Ens hem fet grans, avança l'envelliment i també la cronicitat, i la medicina ha evolucionat. No podem tenir normes del passat per a l'ecosistema actual.
L'entorn està entenent que som una entitat connectora, d'intermediació entre les parts, que genera cohesió i, sobretot, confiança en el sector.
Un dels projectes més ambiciosos d'IDIS és l'Espai de Dades de la Sanitat Privada. Què canviarà realment amb l'EDSP i quin impacte tindrà en la recerca, la innovació i l'atenció al pacient?
En aquests nous formats tenim una nova regulació i una nova normativa. Europa s'ha adonat que estem a l'economia de la dada i que la dada és un valor fonamental per a qualsevol organització. Tenim moltes dades, però no sempre estan gestionades ni tractades adequadament. Per això es planteja el Reglament Europeu de Dades de Salut, que es publica al març de 2025.
Hem de tenir clara la definició de la dada. Tots generem dades de salut constantment: tenim històries clíniques, proves i registres de la nostra activitat. Les dades d'ús primari són aquelles que resulten de l'atenció que hem rebut. Per exemple, em fa mal el genoll, em faig una ressonància i aquest resultat és una dada d'ús primari que porta associada la meva identitat.
Després hi ha les dades d'ús secundari, que són el motor de l'espai de dades. Són dades anonimitzades o pseudonimitzades que es poden utilitzar, amb les corresponents autoritzacions, al llarg de la nostra trajectòria. Aquestes dades romanen als hospitals i als seus llocs d'origen; no existeix un repositori independent.
Per a què serveixen? Per disposar d'un volum de dades prou gran que permeti avançar cap a la Medicina preventiva, predictiva i personalitzada. Cap de nosaltres és igual a un altre. Fins i tot tenint la mateixa malaltia, la manera d'abordar-la pot ser diferent, i cada vegada podem dissenyar millor aquesta personalització.
A més, els investigadors i els laboratoris poden explorar amb més dades noves formes d'abordar tractaments, detectar fórmules de prevenció o avançar en el tractament de malalties rares. Existeix un ventall enorme de possibilitats.
Marta Villanueva, directora general de l'IDIS.
La societat civil està disposada a compartir les seves dades i el que cal garantir és que es compleixen els paràmetres del reglament europeu, la protecció de dades, la ciberseguretat i la privacitat. Estem parlant d'informació molt sensible.
Hem creat un espai construït sota aquests paràmetres, en què les entitats que generen les dades 'disponibilitzen' catàlegs amb una sèrie de determinacions. Els investigadors accedeixen a un espai de tractament segur, determinat pel Ministeri de Transformació Digital com a espai de confiança, en què es pot treballar amb els màxims paràmetres de seguretat.
És un gran repte i un projecte molt diferencial. Des de la Fundació IDIS vam ser força visionaris a l'hora d'impulsar-lo i, a més, comptem amb fons europeus a través del Ministeri de Transformació Digital. Ja és una realitat i des del juliol d'aquest any, quan vam fer la presentació oficial, es pot visitar.
El següent repte és aconseguir que aquestes dades es converteixin en coneixement i resultats. Quins casos d'ús els agradaria desenvolupar primer i quines barreres continuen existint per aprofitar tot el potencial de la dada sanitària?
Ens trobem amb moltes dades, però cada lloc que les origina té estructures diferents. Aquesta és la principal dificultat. Hem d'harmonitzar, és a dir, generar criteris perquè les dades siguin comparables amb independència del seu origen.
Probablement aquesta sigui una de les barreres més difícils de superar i una de les que més temps ens porta. Els organismes que tenen les dades d'origen han de destinar temps, atenció i recursos a preparar-les adequadament. Com que és una cosa que l'espai europeu i el reglament europeu exigiran, estem accelerant i orquestrant aquest procés.
També existeixen problemes de finançament, perquè tot això requereix recursos. Però l'IDIS ja va marcar una diferència amb la creació de La Meva Història Clínica, que treballa sobre l'ús primari de les dades i ens va permetre demostrar davant la societat que podíem culminar projectes federats.
Aquesta és potser la major dificultat: quan has d'orquestrar un objectiu comú entre diferents entitats. I tot això s'ha de fer sota criteris de protecció, privacitat i seguretat.
IDIS sempre ha defensat una major integració entre sanitat pública i privada. Estem davant de dos sistemes sanitaris que competeixen entre si o davant de dues parts d'un mateix sistema que encara no hem sabut integrar adequadament?
M'encantarà que arribi el moment en què no parlem d'això i es normalitzi l'existència del sector privat. El que sabem és que el sistema sanitari és únic. El sistema sanitari espanyol és un i té dos sectors en funció de la seva titularitat: un de privat i un altre de públic.
El sector privat és estructural per la potència que té. Quan parlem que aborda i recull el 40 per cent de les urgències del nostre país, no parlem d'alguna cosa residual, sinó estructural.
A Espanya, el 25 per cent de la població té doble assegurança i decideix lliurement optar per una assegurança de salut a més de tenir la sanitat pública. També hi ha un percentatge elevat de persones amb sanitat privada que utilitzen exclusivament aquest àmbit. Això descarrega pressió assistencial de la sanitat pública.
Crec que hauríem de mirar el sistema d'una manera més àmplia i no quedar-nos en què és privat i què és públic. El que tots volem és la millor sanitat per als ciutadans espanyols. Si tots volem el mateix, hem de mirar els recursos disponibles, tenint en compte la quantitat d'hospitals, professionals i recursos amb què compta el sector privat.
Un moment durant l'entrevista.
Cal emprendre accions de col·laboració que permetin, per exemple, reduir les llistes d'espera i accedir de manera més ràpida a l'atenció. No t'adones de la gravetat de tot això fins que estàs patint una malaltia o estàs preocupat perquè tens un bony o una piga que no t'agrada. Quan les cites s'allarguen i la ment et fa pensar que pots estar en perill, cal viure-ho per entendre-ho.
L'ús i la integració d'ambdós recursos permeten major accessibilitat, equitat i qualitat. Cal buscar col·laboracions i acords clarament definits, revisats, auditats i transparents, analitzant per a què es fa una col·laboració amb la privada i per què determinades necessitats no poden desenvolupar-se directament des del sector públic.
La fórmula ha de tenir un objectiu clar: el pacient. Cal activar les millors fórmules amb els recursos disponibles per fer sostenible el sistema sanitari.
IDIS porta la paraula integració en el seu propi nom i en la seva raó de ser. No vull entrar constantment en el debat públic-privat ni generar cap tipus de competència. Són dos sectors d'un mateix sistema que estan obligats a entendre's sense tensió. La sanitat pública ha de funcionar fenomenal i ens encanta a tots que sigui així. I la sanitat privada ha de donar resposta a la raó per la qual es va crear i existeix.
IDIS fa anys que reclama que es mesurin i comparin resultats de salut. Està preparada Espanya per avançar cap a un model en què hospitals públics i privats hagin de retre comptes amb indicadors homogenis de qualitat, resultats i eficiència?
Ja ens agradaria poder compartir dades sanitàries i de salut i comparar-nos, no per una qüestió de competitivitat, sinó per aportar valor i informació al pacient.
La nostra obsessió és que tot arribi al pacient: els resultats, la innovació i la informació. Ens encantaria que el pacient o usuari de la sanitat pogués contrastar i demanar resultats. Aquest és un àmbit en què existeix certa dificultat per fer comparacions.
En els darrers anys, a través del nostre estudi RESA, que analitza els resultats sanitaris de la sanitat privada, ens hem comparat amb alguns indicadors dels observatoris de la Comunitat de Madrid i de Catalunya. Tanmateix, ha resultat força complex establir aquesta comparabilitat.
La transparència, el coneixement i l'objectivitat formen part del nostre discurs. El nostre argumentari i la nostra manera de presentar-nos a l'exterior estan sempre recolzats per dades i no per intuïcions ni per qüestions alienes a l'objectiu d'aconseguir la millor sanitat per a Espanya.
Quins són els principals projectes d'IDIS actualment i com contribueixen a aquest potencial de tecnologia, dades i innovació?
Els principals projectes són plurianuals. A més dels informes que elaborem cada any i que són una font d'informació per als mitjans i per a la societat, com l'Observatori de la Sanitat Privada, que és una mena de ressonància magnètica de la sanitat privada a Espanya amb totes les dades estructurades, també realitzem informes sobre resultats sanitaris i enquestes poblacionals.
Són informes permanentment actualitzats que ens permeten tenir portaveus sòlides, objectives i transparents.
Després hi ha els projectes estratègics. L'Espai de Dades està ara en una fase d'incorporació de dades i generació de catàlegs de dades i de serveis per desenvolupar bones pràctiques i casos d'ús de tecnologia. També seguim desenvolupant La Meva Història Clínica i incorporant nous actors.
A Espanya hi ha més de 200.000 centres privats petits, des de clíniques de fisioteràpia i odontologia fins a metges que tenen la seva consulta. Tots ells han de formar part del sistema. És molt més que els grans grups i hem de seguir construint tot això.
A més, acabem d'iniciar un projecte sobre intel·ligència artificial. Totes les companyies estan desenvolupant noves estratègies i processos i el que estem fent és construir, amb els principals actors d'IDIS, els processos que conformen tot el viatge assistencial del pacient, des que accedeix al sistema fins al diagnòstic, el tractament i el seguiment posterior.
Amb tots els agents involucrats estem orquestrant noves formes de fer, amb la intel·ligència artificial com a eina. Tots estem acompanyats per la IA i qui no ho estigui hauria d'incorporar-la, perquè realment pot marcar la diferència. Però cal fer-ho amb pensament crític, que per mi és la gran diferència.
Amb el nostre pensament seguirem sumant informació i construint nous discursos i formes de fer molt més ràpides.
També estem desenvolupant un projecte entre grups hospitalaris i companyies asseguradores per harmonitzar el llenguatge, de manera que tots parlin del mateix quan intercanvien informació sobre serveis.
En definitiva, són projectes d'harmonització i de cohesió dins del propi sector i, com sempre, amb una obertura a l'acostament i al diàleg amb el sector públic.
Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica.
