Marta Villanueva (IDIS): "La sanitat espanyola està gestionada amb normes del segle passat"
La directora general de la Fundació reclama en aquesta entrevista amb Redacción Médica una reforma del sistema adaptada a l'envelliment, la cronicitat i la innovació i defensa integrar els recursos públics i privats per millorar-ne la sostenibilitat
I a més: "El sector sanitari privat és un motor de primer nivell a Espanya"
La sanitat espanyola afronta una transformació per a la qual, segons Marta Villanueva, encara arrossega massa regles del passat. La directora general de la Fundació IDIS considera que l'envelliment, la cronicitat, la innovació tecnològica i la intel·ligència artificial estan canviant l'escenari sanitari i obliguen a revisar com s'organitza i regula el sistema.
En aquest context, Villanueva defensa una major integració entre la sanitat pública i la privada i reclama deixar enrere un debat centrat en la titularitat dels recursos. "El sistema sanitari és un i té dos sectors en funció de la seva titularitat", assenyala en una entrevista amb Redacción Médica. Per a Villanueva, aprofitar la capacitat d'ambdós àmbits permetria millorar l'accessibilitat, reduir les llistes d'espera i contribuir a la sostenibilitat del sistema.
Marta Villanueva: "La salut és cosa de tots i hem d'arremangar-nos
IDIS sempre ha defensat una major integració entre sanitat pública i privada. Estem davant de dos sistemes sanitaris que competeixen entre si o davant de dues parts d'un mateix sistema que encara no hem sabut integrar adequadament?
M'encantarà que arribi el moment en què no parlem d'això i es normalitzi l'existència del sector privat. El que sabem és que el sistema sanitari és únic. El sistema sanitari espanyol és un i té dos sectors en funció de la seva titularitat: un de privat i un altre de públic.
El sector privat és estructural per la potència que té. Quan parlem que aborda i recull el 40 per cent de les urgències del nostre país, no parlem d'alguna cosa residual, sinó estructural.
A Espanya, el 25 per cent de la població té doble assegurança i decideix lliurement optar per una assegurança de salut a més de tenir la sanitat pública. També hi ha un percentatge elevat de persones amb sanitat privada que utilitzen exclusivament aquest àmbit. Això alleuja la pressió assistencial de la sanitat pública.
Crec que hauríem de mirar el sistema d'una manera més àmplia i no quedar-nos en què és privat i què és públic. El que tots volem és la millor sanitat per als ciutadans espanyols. Si tots volem el mateix, hem de mirar els recursos disponibles, tenint en compte la quantitat d'hospitals, professionals i recursos amb què compta el sector privat.
Cal emprendre accions de col·laboració que permetin, per exemple, reduir les llistes d'espera i accedir de manera més ràpida a l'atenció. No t'adones de la gravetat de tot això fins que estàs patint una malaltia o estàs preocupat perquè tens un bony o una piga que no t'agrada. Quan les cites s'allarguen i la ment et fa pensar que pots estar en perill, cal viure-ho per entendre-ho.
L'ús i la integració d'ambdós recursos permeten major accessibilitat, equitat i qualitat. Cal buscar col·laboracions i acords clarament definits, revisats, auditats i transparents, analitzant per a què es fa una col·laboració amb la privada i per què determinades necessitats no poden desenvolupar-se directament des del sector públic.
"Hem de mirar el sistema sanitari d'una manera més àmplia i no quedar-nos en què és privat i què és públic"
Marta Villanueva analitza el debat sobre la col·laboració públic-privada en sanitat
La fórmula ha de tenir un objectiu clar: el pacient. Cal activar les millors fórmules amb els recursos disponibles per fer sostenible el sistema sanitari.
IDIS porta la paraula integració en el seu propi nom i en la seva raó de ser. No vull entrar constantment en el debat públic-privat ni generar cap tipus de competència. Són dos sectors d'un mateix sistema que estan obligats a entendre's sense tensió. La sanitat pública ha de funcionar fenomenal i ens encanta a tots que sigui així. I la sanitat privada ha de donar resposta a la raó per la qual es va crear i existeix.
La sanitat privada no deixa de créixer a Espanya, les dades així ho mostren. Què està explicant aquest creixement, la pressió sobre el sistema públic, la recerca d'una atenció més ràpida, una major oferta assistencial o un canvi en les preferències dels ciutadans? Pot morir la sanitat privada d'èxit?
Les raons són multifactorials i has encertat pràcticament amb totes elles. Està creixent perquè és un sector resilient i ràpid en l'execució, que s'adapta millor a les necessitats. Creix l'interès, creix la demanda i s'estan construint i obrint nous hospitals. Es dóna resposta d'una manera més àgil i ràpida.
En el sector privat portem molt interioritzada l'excel·lència i la qualitat de l'atenció. S'intenta, i crec que s'aconsegueix perquè les dades parlen per si soles, respectar i assolir aquests estàndards de qualitat.
D'altra banda, hi ha les llistes d'espera. Hi ha molts embussos per accedir al sistema públic i el sector privat i l'assegurança privada a Espanya són accessibles. Això permet que moltes persones, fent un esforç, puguin accedir a una assegurança de salut.
Evidentment, les assegurances tenen un import més gran o més petit en funció de la cobertura. Com qualsevol assegurança, el preu està relacionat amb les prestacions que ofereix
Marta Villanueva, directora general de l'IDIS.
La pressió i la tensió que viu el sector públic estan fent que una part de la població busqui alternatives per poder accedir a l'atenció. Per tant, parlaria de rapidesa, flexibilitat, resiliència, preocupació per la qualitat assistencial, pel pacient i per crear circuits el més flexibles possible. I, per descomptat, de la necessitat de saber què ens passa d'una manera més ràpida.
No crec que el sector privat vagi a morir d'èxit. Té prou capacitat, és un sector empresarial ràpid i adaptatiu, inverteix i sap donar resposta. No crec que estigui en perill.
El seu objectiu no és créixer perquè la sanitat pública vagi malament, sinó perquè és un sector estructural i sap donar resposta.
Les llistes d'espera són un dels grans problemes del Sistema Nacional de Salut (SNS). Fins a quin punt la sanitat privada pot ser part de la solució i no simplement una via d'escapament per a qui pot permetre-se-la? Hauria Espanya d'utilitzar molt més la capacitat de la sanitat privada per reduir les llistes d'espera públiques?
Això està molt relacionat amb la pràctica de col·laboració i d'integració i amb aquest mapatge de recursos del qual parlàvem. Si tinguéssim molt clar què ofereix cada sector i poguéssim saber a quina població hem d'atendre, hi hauria fórmules col·laboratives per resoldre aquestes situacions.
Això és el que defensem: buscar una fórmula que permeti utilitzar millor els recursos per reduir unes llistes d'espera tan abultades i inquietants.
Des del sector privat estem sempre oberts a la coordinació, a la integració i a formar part del sistema. Treballem en estreta col·laboració amb els organismes de l'Administració pública per explicar els projectes que estem desenvolupant, cap a on anem i com podem cooperar.
Estem oberts al diàleg, a la col·laboració i a ser part del sistema.
Un instant al plató de Redacción Médica.
Què opina sobre el model Muface? Quines lliçons ha d'extreure Espanya d'aquest model i quines conseqüències tindria per al sistema sanitari que desaparegués o es reduís de manera significativa?
El model Muface ha funcionat històricament i ha generat molta satisfacció entre els funcionaris que lliurement opten pel sector privat. Actualment estem al voltant de 1,6 milions de funcionaris i, històricament, al voltant del 80 per cent dels funcionaris del nostre país triaven lliurement la sanitat privada.
Per què destruir-lo? Ja assenyalava un informe de l'AIReF que el sistema sanitari seria incapaç en aquest moment d'absorbir la càrrega de 1,6 milions de nous pacients que arribarien al sector públic.
El que cal fer és gestionar adequadament el model i finançar-lo de manera suficient perquè pugui donar resposta als seus usuaris.
Potser tota la polèmica que hem viscut els darrers anys respon a una situació d'infrafinançament que feia insostenible la seva continuïtat en el temps. Però conceptualment és un model que existeix, funciona, genera qualitat i satisfacció i permet alleujar la sanitat pública.
No veig l'inconvenient més enllà que està infrafinançat.
En els darrers anys s'ha intensificat el debat polític sobre els límits de la col·laboració públic-privada. Encara existeix una visió massa ideològica de la sanitat privada a Espanya? Què ha de canviar perquè el debat se centri més en resultats i menys en models de gestió?
Una mica més de seny i d'objectivitat. Les dades són reals. El sector privat de la sanitat presenta cada dos anys el seu informe sobre resultats sanitaris i podríem oferir més dades. No crec que sigui un problema de dades. Hi ha una certa càrrega ideològica en alguns discursos.
El que fem és transparència, i objectivitat en les nostres portaveus. Expliquem quin és el funcionament del sector i estem oberts al diàleg. Crec que no es pot fer molt més que defensar aquest moviment i confiar que en algun moment puguem obrir-nos.
El mateix està passant amb l'Espai de Dades o amb La Meva Història Clínica. Aquesta plataforma permet a l'usuari de la sanitat privada compartir la seva història clínica amb els facultatius, amb independència d'on s'hagi realitzat la prova i del lloc geogràfic.
Ens encantarà que arribi el moment, i arribarà, d'integrar-nos amb el sistema públic. Perquè Europa parla de ciutadans, no de dades de salut de la sanitat privada i de la pública.
Parla d'una sanitat sense cognoms. Quan Europa reclami a Espanya que es connecti a l'espai europeu de dades de salut, allà hi hauran de ser les dades de la privada. Un 25 per cent de la població i més d'un 20 per cent de les històries clíniques es generen en aquest àmbit.
Hem de buscar aquesta traçabilitat per integrar un espai únic i crear un ciutadà i un pacient únic amb tota la seva història clínica.
A més, en el nostre patronat està representat el sector sociosanitari i les residències. Cada cop som més grans i tenim més cronicitat, per la qual cosa també generem història clínica en aquests espais. Estem buscant fórmules per integrar les històries clíniques de les residències i tenir aquesta traçabilitat des que naixem fins al final de les nostres vides.
Per a les persones que utilitzen tant la sanitat pública com la privada no té sentit pensar d'una altra manera. Estem cansats d'explicar la nostra història clínica una i altra vegada quan podria estar disponible per als professionals.
És bo per al pacient, per al facultatiu i per al sistema, perquè podem evitar proves redundants i fins i tot diagnòstics que no siguin tot el certs que haurien de ser.
Sóc optimista en aquest sentit. Encara que només sigui perquè Europa ho reclamarà, això es produirà més d'hora que tard, i no crec que sigui molt tard.
Marta Villanueva: "El sector sociosanitari no està preparat i no té un model clar per atendre els nostres grans".
Tenim un sistema sanitari sotmès a una enorme pressió per l'envelliment, la cronicitat, la manca de professionals i el cost creixent de la innovació. És sostenible l'actual model sanitari espanyol tal com està dissenyat?
Tal com està concebut, no, perquè li falta una adaptabilitat clara a l'ecosistema que estem vivint. Està pensat i regulat sota termes del segle passat i hem de centrar-nos en el context actual i reorganitzar i reconstruir els processos i les regulacions que articulen la manera com fem sanitat.
Hem de treballar molt més en la sensibilització sobre la salut. Més enllà de la sanitat, que intervé quan la malaltia ha arribat, hem d'avançar cap a una nova salut. A IDIS ja hi treballem des de l'any passat.
"Hem de treballar entre tots en una nova manera d'entendre la salut"
Marta Villanueva reflexiona sobre els canvis demogràfics i com afecten l'actual sistema sanitari espanyol
La salut és cosa de tots i hem d'arremangar-nos. L'entorn i les regles han canviat i ara tots som principiants. Qui digui que és expert en la IA o en el nou món, en realitat està començant, com tots. Fem equip i cocreem fórmules diferents.
Hem de sensibilitzar la població i apropar-nos a l'àmbit de la salut, que és el que passa abans que arribi la malaltia. Hi ha fórmules de prevenció primària, vinculades als nostres hàbits de vida i destinades a intentar evitar que aparegui la malaltia, i prevenció secundària, a través de proves diagnòstiques, detecció precoç o cribratges que permeten trobar una malaltia quan està en fases molt incipients.
L'abordatge en aquell moment canvia el pronòstic i l'evolució de la malaltia. Hem de treballar entre tots en una nova manera d'entendre la salut. La sanitat ja ha demostrat que dóna resposta i ens ajuda a recuperar-nos d'una malaltia, però el que fem avui no serà suficient per al futur.
A més, ens fem grans, augmenta l'esperança de vida i també la cronicitat. El sector sociosanitari no està preparat i no té un model clar per atendre els nostres grans.
Tots els que tenim o hem tingut grans ens hem trobat d'alguna manera amb aquesta cruïlla perquè el model no ens ha donat resposta i cada usuari ha hagut de buscar-la com ha pogut i amb els recursos disponibles.
Crec que hem de dedicar més temps i atenció a aquesta qüestió i reorganitzar el model.
Quin és ara mateix el principal problema del Sistema Nacional de Salut i quina és la reforma que considera més urgent per garantir-ne la sostenibilitat?
El principal problema és que està orquestrat i gestionat sota normes del segle passat. La regulació i la normativa que el sostenen estan pensades per a un ecosistema que avui ja no existeix.
En aquest moment està candent el debat sobre l'Estatut Marc. Potser el que hauríem de fer en primera instància és regular adequadament tot allò que articula i sosté la satisfacció dels professionals sanitaris, que són qui fan que les coses passin en sanitat.
Cal fer-ho d'acord amb uns principis que permetin mesurar la satisfacció d'aquests professionals, reconèixer la seva feina i regular d'alguna manera la seva productivitat per poder mesurar-la i reconèixer qui fa més, en lloc de tractar de la mateixa manera qui no ho fa.
Hi ha moltes mesures a resoldre i desenvolupar.
Estem en un moment polític de canvi i el 2027 pot haver-hi diferents perfils o maneres d'entendre la sanitat. Confiem que es produeixin canvis perquè el sistema els demanarà i l'entorn també.
Mirant al futur, si d'aquí a deu anys mirem enrere, què hauria d'haver canviat a la sanitat espanyola perquè puguem dir que hem aprofitat de veritat tot el potencial de la sanitat pública i privada, la tecnologia, les dades i la innovació?
Un sistema integrat que utilitzi i gestioni de manera transparent i adequada els recursos amb què comptem. Un sistema que no tingui aquesta connotació públic-privada, que hagi normalitzat l'existència de la sanitat privada, que hagi mirat els grans i hagi desenvolupat un model d'atenció i cura per a ells.
També necessitem traslladar un missatge molt més orientat a la salut i fer un ús adequat de la sanitat. No hem d'esperar a l'últim moment. És una qüestió de conscienciació que ha de arribar a la societat civil i que no depèn únicament de la regulació.
Hem d'entendre una nova manera de prevenir i d'anticipar-nos a la malaltia. Crec que viurem un moment meravellós amb l'espai de dades i amb la innovació que hi ha al darrere. Tot el relacionat amb la Medicina predictiva, preventiva, personalitzada i de precisió canviarà la nostra manera d'entendre la sanitat.
Tots haurem d'aprendre o reaprendre una manera de relacionar-nos amb els professionals i amb la nostra pròpia salut.
Hem d'entendre que som amos del nostre cos i del que ens passa, i també traslladar a l'usuari que té responsabilitat sobre el que fa amb el seu cos. Tots podem col·laborar per tenir una millor salut i, per tant, una sanitat menys saturada.
Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica.
