"La política de preus dels medicaments de Trump ha vingut per quedar-se"
L'economista Jaume Puig-Junoy adverteix que l'estratègia de 'Nació més afavorida' pot alterar les condicions d'accés, llançament i inversió farmacèutica a Europa
I a més: La pharma demanda a Trump per la seva proposta per fixar un preu del medicament amb referència internacional
La política de preus dels medicaments impulsada per l'Administració de Donald Trump als Estats Units té un abast molt més gran que el de les decisions ràpides a les quals acostuma el president nord-americà. Així ho considera Jaume Puig-Junoy, autor del llibre Irrupció de la geopolítica en la política sanitària: 'política nació més afavorida' als Estats Units i preus de referència internacionals, presentat aquest dimecres en una jornada virtual organitzada per Funcas. “Aquesta política ha vingut per quedar-se. No és un més dels exabruptes o d'aquestes decisions ràpides en un moment amb un tuit a Truth Social. És força més profunda i jo crec que ben organitzada”, ha assegurat l'expert.
Durant la trobada, en què ha participat Félix Lobo, director d'Economia i Polítiques de Salut de Funcas, Puig-Junoy ha analitzat les implicacions del model Most Favoured Nation (MFN), conegut com a 'Nació més afavorida'. El seu principal instrument és la introducció de preus de referència internacionals al mercat nord-americà, prenent com a referència els imports que es paguen en altres països. Una fórmula que, com ha recordat l'economista, no resulta aliena a Europa: “La majoria de països europeus fa diverses dècades que intentem posar preus fixant-nos en els preus que creiem observar dels països veïns”.
Tanmateix, l'autor ha insistit que el MFN no constitueix una única mesura, sinó un conjunt d'actuacions que combinen diferents mecanismes d'intervenció. Entre aquests destaquen els acords voluntaris i confidencials assolits pel Govern nord-americà amb les companyies farmacèutiques. Segons les dades actualitzades per Puig-Junoy fins al 31 d'octubre, ja són 26 els fabricants que han anunciat acords, enfront dels 16 recollits a la publicació original del llibre, que representen aproximadament el 89 per cent del mercat de medicaments de marca.
Aquesta estratègia també té implicacions comercials i industrials. Els acords inclouen compromisos d'inversió en producció i R+D en territori nord-americà, a més de condicions relacionades amb els preus i possibles exempcions aranzelàries. Per a Puig-Junoy, aquest component és fonamental per comprendre l'abast de la iniciativa: “MFN i els preus internacionals de referència és política industrial i és política comercial”.
L'impacte sobre Europa i Espanya
Un dels principals advertiments de l'expert s'adreça als efectes indirectes que la política nord-americana pot provocar als mercats europeus. Al seu parer, l'impacte més rellevant no es produirà necessàriament sobre els medicaments que ja estan comercialitzats, sinó sobre les condicions d'entrada dels nous tractaments. “L'important d'aquesta política no és el que ja està ara al mercat. No canviarem preus a Europa del que ara ja està al mercat”, ha explicat.
En aquest sentit, ha assenyalat que les companyies "poden modificar les seves estratègies de llançament per prioritzar els Estats Units i endarrerir la seva entrada en aquells mercats europeus els preus dels quals puguin utilitzar-se com a referència. També poden allargar les negociacions per evitar que se'ls fixi un preu inferior al que pretenen aconseguir al mercat nord-americà". No obstant això, ha puntualitzat que encara no existeix evidència suficient per atribuir causalment aquests canvis al MFN.
L'economista també ha qüestionat la idea que Europa s'aprofita de la inversió nord-americana en innovació farmacèutica. Segons ha explicat, comparar exclusivament els preus dels medicaments no permet determinar la contribució real de cada mercat a la R+D, ja que també influeixen el volum de vendes, el consum, les indicacions finançades i l'accés. A més, ha recordat que la diferència entre els preus de catàleg i els preus nets és especialment elevada als Estats Units.
Com a referència, ha citat estimacions que situen aquesta diferència en almenys un 37 per cent per als medicaments innovadors nord-americans. Per la seva banda, el Consell d'Assessors Econòmics dels Estats Units preveu una reducció del 30 per cent en els preus de catàleg dels nous llançaments durant els pròxims deu anys, tot i que Puig-Junoy ha advertit que no està clar quina part d'aquesta rebaixa seria atribuïble específicament al MFN i quina es podria aconseguir mitjançant els mecanismes de negociació ja existents.
Davant aquest escenari, l'expert considera que "Europa necessita una resposta coordinada". No planteja necessàriament una compra única ni un preu comú, sinó aprofitar conjuntament el poder de negociació dels diferents mercats. “La coordinació europea no és necessàriament la compra única europea i no és anar a un preu únic europeu, però és utilitzar el poder de compra des de la demanda”.
A més, ha defensat que la política industrial farmacèutica s'ha d'abordar de manera independent al pressupost sanitari. Al seu parer, pagar més pels medicaments no garanteix que les companyies augmentin les seves inversions en recerca o producció en un determinat país. “Si ens creiem que només pagant més pels preus, pagant més pel medicament, aconseguirem que la política industrial vingui sola, no”, ha advertit.
Finalment, Puig-Junoy ha assenyalat que la resposta europea no hauria de limitar-se a reaccionar a les pressions comercials de Washington, sinó a corregir les seves pròpies debilitats, especialment la fragmentació dels mercats i els retards en l'accés a la innovació. Una estratègia que, en paraules de l'economista, exigeix combinar política sanitària i industrial sense traslladar automàticament els seus costos a la despesa destinada a l'atenció dels pacients.
