La nova estratègia perioperatòria que aconsegueix una supervivència global del 78% als dos anys en càncer de bufeta
L'assaig Volga estudia una pauta que limita l'exposició a un fàrmac per reduir les seqüeles a llarg termini sense comprometre l'eficàcia del tractament
El tractament del càncer de bufeta múscul-invasiu pot veure's afavorit per una nova estratègia basada en la combinació perioperatòria de durvalumab i enfortumab vedotina estudiada en l'assaig de fase III Volga. De fet, els resultats mostren una reducció del 49 per cent en el risc d'esdeveniments i del 42 per cent en el risc de mort enfront del grup de comparació.
Presentats en el Congrés Europeu d'Oncologia Mèdica (ESMO) i publicats simultàniament a The New England Journal of Medicine, els resultats corresponen a una pauta que administra tres cicles de durvalumab i enfortumab vedotina abans de la cistectomia radical, seguits de durvalumab durant nou mesos en la fase adjuvant.
Als 24 mesos, la supervivència lliure d'esdeveniments va ser del 64 per cent en el grup experimental, enfront del 45 per cent en el grup de comparació. La supervivència global en aquest mateix termini va ser del 78 i del 69 per cent, respectivament. La mediana de supervivència global no s'havia assolit en cap dels grups en el moment de l'anàlisi.
Menys exposició al fàrmac, menys seqüeles a llarg termini
Un dels aspectes més rellevants és la reducció del nombre de cicles d'enfortumab vedotina. "És el fàrmac més potent, el que indueix les respostes tumorals, però és alhora el responsable de la major toxicitat d'aquest règim", explica Enrique Grande, director d'Oncologia Mèdica a Quirónsalud i director del Programa One Oncology Madrid, a Redacción Médica.
En l'assaig, els esdeveniments adversos de grau 3-4 es van registrar en el 64 per cent dels pacients del grup experimental, enfront del 44 per cent del grup de comparació, segons les dades recollides a la nota de premsa.
Entre els efectes adversos es troben "la diabetis, la toxicitat cutània i la neurotoxicitat", que pot manifestar-se com a "pèrdua de sensibilitat a les mans i als peus" i, en els casos més greus, afectar "la força i la mobilitat".
Fins i tot l'especialista subratlla que "molta de la toxicitat que proporciona enfortumab vedotina pot ser irreversible". Per això, "limitar el nombre de cicles està augmentant les possibilitats dels pacients de tenir moltes menys seqüeles a llarg termini", afirma.
En definitiva, assenyala que l'esquema ofereix una “eficàcia similar” en termes de supervivència a l'observada amb altres estratègies perioperatòries, encara que Volga no compara directament aquesta pauta amb el règim d'enfortumab vedotina i pembrolizumab. Per això, els resultats no permeten establir una superioritat entre ambdós abordatges.
Identificar quins pacients necessiten tractament adjuvant
Però, malgrat els resultats, l'oncòleg considera que encara queden preguntes importants per resoldre. Una d'elles és determinar "quins pacients obtenen un benefici real" de cada fase del tractament i quins podrien estar rebent una teràpia més intensiva de la que necessiten.
"Hi ha pacients que potser només amb la cirurgia ja estan curats, o només amb el tractament inicial i la cirurgia", apunta. En aquests casos, encara cal precisar quant contribueix el tractament posterior a la intervenció i quins pacients necessiten mantenir-lo.
Es podrà evitar la cistectomia?
Més enllà d'ajustar la durada del tractament sistèmic, Grande planteja una pregunta que considera fonamental per a l'evolució futura de l'abordatge d'aquesta malaltia: si tots els pacients necessiten sotmetre's a una cistectomia radical. Així, recorda que es tracta d'una cirurgia molt agressiva i que, fins i tot quan es realitza en centres experimentats, comporta riscos rellevants. Per això, considera necessari investigar si existeixen pacients en què pugui evitar-se la intervenció sense comprometre les possibilitats de curació.
La disponibilitat de la pauta dependrà de l'avaluació reguladora i de les decisions de finançament. Per això, l'especialista preveu que la documentació es presenti davant l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i l'Agència Europea de Medicaments (EMA), encara que els terminis dependran dels procediments de cada organisme.
Segons l'estimació de l'oncòleg, el tractament podria estar disponible primer als Estats Units i arribar després a Europa. A Espanya, la incorporació dependrà també de la negociació del preu i el reemborsament. Grande situa una possible arribada a la pràctica clínica "entre finals de 2027 i principis de 2028".
