El genèric reclama al futur Govern la seguretat de subministrament de medicaments entre les seves prioritats polítiques
Aeseg alerta que l'erosió continuada de preus coincideix amb una reducció de l'oferta efectiva, una major concentració de proveïdors i un debilitament de la seguretat de subministrament
I a més: La furosemida cau a 36 cèntims i amenaça amb deixar el subministrament amb pocs proveïdors
L'Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (Aeseg) ha alertat avui dels senyals de vulnerabilitat que presenten determinats medicaments com a conseqüència de l'erosió continuada dels seus preus, la reducció de l'oferta efectiva i la creixent concentració del subministrament.
L'associació ha presentat un estudi sobre quatre medicaments que mostra com reduccions molt intenses de preu coincideixen amb una disminució de les presentacions realment comercialitzades. Aeseg no afirma que aquests medicaments hagin de patir necessàriament un desproveïment, sinó que existeixen senyals objectives de vulnerabilitat que aconsellen actuar de forma preventiva.
"Els desproveïments no comencen el dia que falta un medicament a la farmàcia. El risc es construeix molt abans, quan desapareixen proveïdors, es concentra el subministrament i es debilita la capacitat de resposta del mercat", ha assenyalat Elena Casaus Lara, secretària general d'Aeseg.
Les dades procedeixen d'un estudi intern d'Aeseg elaborat a partir d'informació pública i traçable, incloent-hi CIMA, el Centre d'Informació Online de Medicaments de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, Nomenclàtor i els llistats oficials de baixades voluntàries del Ministeri de Sanitat, juntament amb fonts de mercat degudament identificades.
Quatre medicaments essencials que mostren un mateix senyal de vulnerabilitat
El cas més cridaner és el de la furosemida 40 mg/30 comprimits, utilitzada, entre altres indicacions, en insuficiència cardíaca i determinades formes d'hipertensió arterial. El seu preu de venda del laboratori (PVL) ha passat d'1,44 euros el 2021 a 0,36 euros el 2026, una caiguda aproximada del 75 per cent en cinc anys. En paral·lel, les presentacions comercialitzades han passat de 19 el 2021-2022 a 11 el 2026.
En metformina 850 mg, tractament essencial per a la diabetis tipus 2, la darrera baixada situa una presentació de 60 comprimits en 0,99 euros de PVL. Dels 36 registres analitzats, només 10 estan efectivament comercialitzats. Entre 2024 i 2026, les presentacions comercialitzades han caigut de 15 a 10 (-33,3 per cent) i les autoritzacions anul·lades han augmentat de 8 a 15 (+87,5 per cent).
En hidroxicloroquina 200 mg/30 comprimits, utilitzada en malalties autoimmunes com el lupus i l'artritis reumatoide, el PVL ha passat de 7,79 a 2,97 euros el 2026, una reducció del 61,9 per cent. De les nou autoritzacions analitzades, només cinc estan efectivament comercialitzades. Però això no és una situació aïllada, existeixen altres exemples com deflazacort, que acumula una erosió de preu de gairebé el 72 per cent i la seva oferta efectiva s'ha reduït un 57 %.
"Aquests casos mostren que no podem valorar la seguretat de subministrament comptant únicament autoritzacions. L'important és quants medicaments es comercialitzen realment, quants proveïdors subministren i quina capacitat alternativa existeix si algun falla. No estem dient que s'hagi de produir un desproveïment, sinó que són senyals que hem de vigilar abans que aparegui el problema", ha explicat Maria Álvarez, directora tècnica d'Aeseg
Aeseg no demana frenar la competència: demana prevenir el risc
Aeseg recorda que els medicaments genèrics han generat durant dècades importants estalvis per al Sistema Nacional de Salut i subratlla que no qüestiona la competència en preus.
L'associació planteja que, quan una baixada voluntària sigui extraordinàriament intensa o afecti un medicament essencial o crític, o un mercat amb pocs proveïdors efectius, l'Administració valori prèviament les seves possibles conseqüències sobre la seguretat de subministrament. "No demanem frenar la competència ni protegir quotes de mercat. Demanem competència sostenible. Si existeixen senyals objectives de risc, una baixada extraordinàriament intensa no s'hauria d'analitzar únicament des de l'estalvi immediat, sinó també des de les seves possibles conseqüències sobre l'abastiment", ha assenyalat Elena Casaus.
En aquests casos, Aeseg proposa comprovar aspectes com stock disponible, capacitat addicional de fabricació, aprovisionament de principi actiu, terminis de reposició i plans de contingència. L'obligació legal de subministrar no implica necessàriament disposar de capacitat industrial per multiplicar la producció de forma immediata.
Reformar el sistema: frenar l'erosió continuada de preus i protegir els medicaments essencials
Per a Aeseg, la solució no passa únicament per actualitzar el llindar mínim de preu. És necessari revisar els mecanismes que permeten encadenar noves reduccions en medicaments madurs que ja costen cèntims, especialment l'actual sistema de baixades voluntàries en les agrupacions homogènies. Una baixada individual pot pressionar la resta d'operadors per igualar el nou preu i desplaçar ràpidament la demanda cap a un únic proveïdor. En mercats vulnerables, aquesta dinàmica pot reduir la pluralitat de subministradors i accelerar la concentració.
Per això, Aeseg proposa replantejar l'actual sistema de baixades voluntàries en les agrupacions homogènies i substituir-lo per un model de competència més ordenat, previsible i compatible amb la seguretat de subministrament. Juntament amb això, planteja elevar d'1,60 a 2 euros de PVL per presentació el llindar mínim del Sistema de Preus de Referència, actualitzar-lo periòdicament i convertir-lo en una protecció efectiva, a més d'establir salvaguardes i mecanismes extraordinaris de revisió per a medicaments essencials, crítics o mercats vulnerables.
L'associació recorda que Espanya ja va actuar en el passat davant preus excessivament baixos, encara que amb mecanismes i llindars diferents. El 1983, el Ministeri de Sanitat va aprovar una revisió específica que protegia especialment els medicaments de menor preu, amb un tractament més favorable per a aquells amb un preu igual o inferior a 120 pessetes (aproximadament 0,72 euros). Tretze anys després, el 1996, va tornar a intervenir mitjançant una revisió específica per als medicaments amb un PVL igual o inferior a 300 pessetes (aproximadament 1,80 euros), amb l'objectiu de compensar l'increment de costos i afavorir la seva comercialització.
"No n'hi ha prou amb elevar el llindar mínim. Hem de revisar els mecanismes que continuen empenyent els preus cap avall quan els medicaments ja costen cèntims. Necessitem un model que continuï generant estalvi, però que preservi diversos proveïdors i la viabilitat dels medicaments essencials", ha afirmat Casaus.
Europa demana diversificar proveïdors
La política farmacèutica europea avança precisament cap a una major protecció dels medicaments crítics. La UE ha desenvolupat una Llista Europea de Medicaments Crítics i ha impulsat la Critical Medicines Alliance i la futura Critical Medicines Act, sobre la qual Consell i Parlament Europeu van assolir un acord provisional el maig de 2026.
L'orientació europea busca reforçar la fabricació, diversificar proveïdors, reduir dependències estratègiques i augmentar la resiliència de les cadenes de subministrament. En aquest context, Dolors Montserrat ha defensat des del Parlament Europeu la necessitat de reforçar la capacitat productiva europea, reduir dependències exteriors i construir cadenes de subministrament més resilients per garantir la disponibilitat de medicaments essencials.
"Europa ens està demanant diversificar proveïdors, reforçar la fabricació i reduir dependències. No podem mantenir alhora mecanismes que poden erosionar el preu d'aquests medicaments fins a afavorir una major concentració del subministrament. La política farmacèutica i la política industrial han d'avançar en la mateixa direcció", ha assenyalat Elena Casaus.
La seguretat de subministrament ha d'entrar als programes electorals
Davant les eleccions generals del proper 29 de novembre, Aeseg fa una crida a tots els partits polítics i, especialment, al futur Govern d'Espanya perquè incorporin expressament la seguretat de subministrament de medicaments essencials i crítics com una prioritat de la política sanitària i industrial. L'associació reclama que la propera legislatura aborde la reforma del Sistema de Preus de Referència i de les baixades voluntàries en les agrupacions homogènies, la protecció dels mercats vulnerables, l'avaluació preventiva de reduccions extraordinàriament intenses i una major coherència entre política farmacèutica, industrial i de contractació pública.
"Això no és una reivindicació corporativa. És una qüestió de salut pública, autonomia estratègica i seguretat del nostre sistema sanitari. No podem esperar que falti un medicament per començar a preocupar-nos pel seu subministrament", ha afirmat Elena Casaus Lara. "El medicament més barat deixa de ser eficient si, quan el pacient el necessita, no està disponible. La seguretat de subministrament no s'improvisa quan falta un medicament: es construeix abans", ha conclòs la secretària general d'Aeseg.
