Flexibilitat regulatòria i focus en infants i embarassades per accelerar el desenvolupament de vacunes contra l'èbola
L'OMS i les agències de medicaments d'Europa i Àfrica marquen el camí per frenar el virus de Bundibugyo
Europa i Àfrica han establert les bases per accelerar el desenvolupament de vacunes contra el virus de Bundibugyo, un dels causants de la malaltia de l'èbola. L'objectiu és flexibilitzar la regulació per permetre un inici ràpid dels assaigs clínics amb la mirada posada en els infants i les dones embarassades.
De la reunió conjunta que han mantingut dirigents de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les agències europea i africana de medicaments (EMA i AMA, per les seves sigles en anglès) aquest 24 d'agost, n'ha sorgit aquest posicionament sobre el desenvolupament clínic de vacunes contra el virus Bundibugyo. L'objectiu principal de les agències és permetre un inici ràpid i eficient d'assaigs clínics de vacunació en anell, que consisteix a inhibir la propagació d'una malaltia mitjançant la immunització de qui té més probabilitats d'infectar-se.
En l'àmbit preclínic, les autoritats sanitàries aposten per la flexibilitat regulatòria. En primer lloc, defensen que els estudis de toxicitat de dosis repetides i de biodistribució en animals es puguin ometre si la vacuna utilitza una tecnologia de plataforma amb dades de seguretat ja establertes. Consideren que el perfil toxicològic de plataformes com l'ARNm o els vectors adenovirals està determinat principalment per la tecnologia en si i no per l'antigen específic del BDBV, cosa que justifica l'exempció d'aquests estudis per evitar l'ús de models animals redundants.
Fures com a model alternatiu per a proves
Pel que fa a les proves d'eficàcia preclínica, el macaco cangrejero continua sent el model animal de referència (Gold Standard), ja que reprodueix la malaltia humana amb una taxa de mortalitat del 60-80 per cent. No obstant això, davant l'escassetat de laboratoris de nivell de bioseguretat 4 (BSL4) capacitats per a aquests estudis, les agències han obert la porta a la utilització de fures com a model alternatiu. Aquest model s'avaluarà cas per cas per donar suport a l'avanç de les candidates cap a assaigs clínics de fase avançada.
![Gregory Emery.jpg](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158605.webp?p=w:1706\/h:960&h=isQ3AGke"])
Per a les fases inicials de desenvolupament clínic (Fase I i II), les directrius prioritzen l'avaluació de la seguretat i la immunogenicitat en adults sans, utilitzant cohorts reduïdes d'entre 20 i 30 subjectes per braç. L'objectiu és seleccionar la dosi en el menor temps possible, donant preferència a vacunes de dosi única per facilitar-ne l'administració en escenaris de brot, i recomanant que els estudis es duguin a terme a la regió africana. Així mateix, a causa de l'alta mortalitat que el BDBV causa en la població infantil, s'exigeix la transició primerenca a assaigs pediàtrics. Aquests assaigs hauran d'incorporar menors tan aviat com es disposi de dades preliminars de seguretat de 4 setmanes en adults, implementant regles d'interrupció estrictes i no negociables davant possibles esdeveniments adversos.
Finalment, per a la demostració de l'eficàcia (Fases II/III), les agències donen suport a un disseny prospectiu i aleatoritzat de vacunació en anell. Aquest mètode implica la identificació de contactes i la seva aleatorització individual per rebre la vacuna immediata o un placebo. Els protocols hauran de preveure la inclusió primerenca de menors i de dones embarassades, sempre que existeixin proves de seguretat de la plataforma. L'informe també subratlla que, si alguna vacuna o intervenció demostra eficàcia durant l'assaig, l'estudi s'haurà d'adaptar per utilitzar-la com a control actiu, ajustant els models estadístics per demostrar la no inferioritat o superioritat de les noves candidates.
