"L'accés és una barrera molt difícil de superar des de la perspectiva d'una companyia que ha realitzat una inversió important"
Luis Mora, director general de PharmaMar, concedeix una entrevista a Redacció Mèdica en la qual repassa els 40 anys d'història de la companyia i en la qual analitza els principals reptes de la indústria farmacèutica, des de les barreres d'accés als medicaments innovadors fins al finançament, la regulació i la necessitat d'impulsar la inversió en R+D a Espanya.
I a més: PharmaMar, empresa espanyola que més inverteix en R+D per ingressos i empleat
Quatre dècades després d'apostar pel mar com a font de nous tractaments contra el càncer, PharmaMar mira al futur amb l'ambició de multiplicar la seva dimensió internacional. La companyia, fundada el 1986 sobre una idea que aleshores podia semblar arriscada, ha convertit aquella aposta científica en una trajectòria que inclou medicaments com Yondelis i Zepzelca, i aspira que els seus nous compostos arribin també al mercat durant els pròxims anys.
"L'èxit consistiria a aconseguir que els nostres compostos en desenvolupament arribin al mercat", afirma Luis Mora, director general de PharmaMar, en una entrevista amb Redacció Mèdica. La companyia espera comptar amb entre tres i quatre productes comercialitzats en paral·lel durant els pròxims cinc anys i treballa en noves oportunitats per ampliar les indicacions dels seus tractaments actuals. Entre els seus projectes figuren dos nous compostos que formen part d'una cartera amb la qual aspira a reforçar la seva posició en Oncologia.
No obstant això, el creixement no depèn únicament de la capacitat investigadora. Luis Mora situa l'accés als medicaments innovadors entre els grans desafiaments del sector i adverteix dels retards que generen els processos de finançament i reemborsament a Europa, així com de les diferències entre comunitats autònomes a Espanya. En aquesta entrevista, repassa els fites que han marcat els 40 anys de PharmaMar, les perspectives de la seva cartera clínica i les condicions que, al seu parer, necessita la indústria biofarmacèutica espanyola per transformar la ciència en nous tractaments per als pacients.
Luis Mora, director general de PharmaMar.
PharmaMar ha complert 40 anys d'història apostant per una via d'investigació que en els seus inicis podia semblar arriscada: buscar al mar noves molècules amb potencial antitumoral. Quin ha estat el punt d'inflexió que va convertir aquella hipòtesi científica en un model de negoci viable?
El fet més important va ser l'aprovació de Yondelis per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) el 2007, el nostre primer medicament per al sarcoma de teixits tous. Des de la nostra fundació, el 1986, havíem investigat per descobrir noves molècules d'origen marí i compostos per tractar el càncer. L'aprovació europea va suposar la validació d'aquesta feina.
A més, va ser la primera vegada que una empresa espanyola aconseguia una autorització per procediment centralitzat i que una agència del medicament aprovava un producte d'origen marí per tractar el càncer. Va ser un abans i un després per a PharmaMar i per a la indústria espanyola.
On resideix actualment el principal avantatge competitiu de PharmaMar? Fins a quin punt continua sent el mar un territori per explorar per trobar nous tractaments contra el càncer?
La nostra idea fundacional va ser descobrir noves molècules al mar. D'aquí el nostre concepte del mar com a font de fàrmacs, una aposta basada en raons biològiques i evolutives.
El mar continua sent un territori pràcticament inexplorat. Comptem amb la col·lecció més gran del món de mostres marines, tant de macroorganismes com de microorganismes, amb més de 550.000 organismes diferents. Tanmateix, amb prou feines hem esgarrapat la superfície del que ens pot oferir la natura.
Estem trobant estructures químiques completament diferents de les conegudes i compostos amb mecanismes d'acció que no havíem observat fora d'aquesta font. És el cas dels inhibidors de la transcripció o de la tubulina, que actuen de formes diferents a les conegudes. Per això, el mar continua sent una font de sorpreses i noves molècules.
La companyia ha posat els seus tractaments a disposició de més de 150.000 pacients en més de 70 països. Quin balanç fa d'aquestes quatre dècades i quines necessitats mèdiques no cobertes considera prioritàries?
Els nostres medicaments comercialitzats estan dirigits a malalties amb necessitats mèdiques no cobertes, com el sarcoma de teixits tous, el càncer d'ovari, el mieloma múltiple i el càncer de pulmó de cèl·lula petita. Són patologies molt agressives que continuen necessitant nous tractaments.
La nostra contribució clínica des de 2007 ha estat rellevant. L'aprovació més recent que hem obtingut correspon a un medicament el principi actiu del qual és la lurbinectedina, per al càncer de pulmó de cèl·lula petita. Estem molt satisfets i orgullosos d'aquesta aprovació, que compta també amb la designació de medicament orfe, concedida a tractaments dirigits a malalties poc freqüents i associada a importants necessitats mèdiques no cobertes.
Luis Mora: "El mar continua sent una font de sorpreses i noves molècules"
Desenvolupar un medicament exigeix anys d'investigació, inversions milionàries i assumir un risc elevat de fracàs. Com es manté el compromís inversor en R+D quan els resultats triguen tant a arribar?
El nostre sector exigeix inversions constants en investigació i desenvolupament per disposar de nous medicaments en el futur. Hi ha una dita que ho resumeix: el que no investigues avui no cura demà.
És cert que els terminis són llargs, les inversions elevades i els riscos augmenten a mesura que avança la investigació, perquè cada etapa implica més capital compromès. Si el desenvolupament fracassa, les pèrdues poden ser molt importants. Però hem demostrat, com altres companyies, que aquesta activitat pot ser rendible no només econòmicament, sinó també per a la societat i els pacients.
És un sector especialment atractiu perquè, al final, contribueixes a ajudar una persona a tractar la seva malaltia. Aquest és l'objectiu fonamental de les companyies farmacèutiques.
Zepzelca és un dels actius estratègics de PharmaMar, especialment després dels avenços de la seva utilització en combinació amb immunoteràpia per al càncer de pulmó microcític. Quin potencial té aquest medicament i quins fites marcaran la seva evolució?
Zepzelca, el principi actiu del qual és la lurbinectedina, es va aprovar per primera vegada en segona línia de tractament als Estats Units, el 2020, mitjançant un procediment accelerat. Feia molts anys que no es produïa una innovació en aquesta línia. Posteriorment, va arribar l'aprovació en primera línia en combinació amb immunoteràpia i, finalment, també va obtenir l'autorització a Europa.
L'indicació aprovada a Europa correspon al tractament de manteniment en primera línia. Quan es diagnostica aquesta malaltia, el pacient rep inicialment una combinació de tres medicaments. Després, si escau, s'inicia el manteniment per prolongar el temps durant el qual es manté la resposta al tractament. És en aquesta fase on s'utilitza la lurbinectedina en combinació amb immunoteràpia.
Luis Mora: "Zepzelca és un exemple de com ampliar les indicacions d'un medicament
Els resultats de l'assaig es van presentar l'any passat al Congrés Americà de Càncer, a Chicago. Els oncòlegs que van exposar les dades van afirmar que podien canviar el paradigma del tractament del càncer de pulmó. L'estudi va mostrar una reducció del 46% en el risc de progressió o mort i del 27% en el risc de mort. Per a nosaltres va ser un orgull veure aquella presentació i comprovar la rellevància dels resultats.
A més, Zepzelca té altres oportunitats de desenvolupament. Hem finalitzat el reclutament d'un assaig per al tractament en primera línia del leiomiosarcoma, un subtipus de sarcoma que representa aproximadament entre el 25% i el 30% d'aquests tumors. L'estudi avalua el medicament en combinació amb doxorrubicina.
Fa més de 50 anys que no es produeix un avenç en primera línia per a aquesta malaltia. Estem esperançats i esperem disposar de les dades preliminars a la primavera de l'any vinent. Si són positius, presentarem l'any vinent un nou expedient per sol·licitar-ne l'autorització.
També estem rebent propostes d'investigadors per estudiar Zepzelca en altres subtipus de càncer de pulmó i en fases diferents del tractament. La trajectòria d'un medicament no acaba amb la seva primera aprovació: encara pot tenir un recorregut important.
L'accés als medicaments innovadors continua sent un dels grans debats del sector. Quines barreres dificulten que aquests tractaments arribin als pacients que els necessiten?
L'accés és una barrera molt difícil de superar. Als Estats Units, quan la FDA aprova un medicament, pot començar a comercialitzar-se pràcticament a tot el país al cap d'un mes. Una cosa semblant passa a la Xina i Austràlia. A Europa, però, el mercat està fragmentat.
Encara que l'EMA avali favorablement la relació benefici-risc i la Comissió Europea autoritzi la comercialització, després cal completar altres processos. Entre ells hi ha l'avaluació clínica conjunta europea i, posteriorment, la negociació del preu i el reemborsament a cada país. Això retarda l'arribada del medicament als pacients. A Espanya, a més, s'hi poden afegir processos a les comunitats autònomes.
En conjunt, podem trigar entre un i tres anys a assolir el 80% del mercat europeu. És difícil d'entendre des de la perspectiva d'una companyia que ha realitzat una inversió important i els medicaments de la qual es dirigeixen a pacients que necessiten noves alternatives.
Un altre problema és la gran diferència de preus entre països europeus. Aquestes diferències poden repercutir també en mercats com el Canadà, Austràlia i, més recentment, els Estats Units, arran de la política de preus de la nació més afavorida que impulsa Donald Trump.
Luis Mora: "PharmaMar pot trigar entre un i tres anys a assolir el 80 per cent del mercat europeu
A Espanya, encara que es pugui treballar adequadament amb els ministeris de Sanitat, Indústria i Hisenda, les dificultats poden aparèixer després, durant els processos autonòmics. Això genera problemes d'equitat, perquè l'accés dels pacients pot variar segons la comunitat autònoma.
També considero que s'hauria de tenir en compte la contribució de les companyies que investiguen, produeixen i inverteixen a Espanya. En el nostre cas, comptem amb activitat investigadora i una fàbrica al país, a més de generar ocupació. Aquesta aportació s'hauria de valorar a l'hora de facilitar un accés més ràpid als medicaments i establir un preu just.
Resulta especialment frustrant que, després d'una avaluació europea prolongada i favorable, algunes decisions posteriors puguin qüestionar el benefici clínic d'un medicament. En ocasions, això acaba provocant una mena de turisme sanitari dins del mateix país.
PharmaMar destaca pel seu esforç inversor en R+D. Com es tradueix aquesta inversió en una cartera sostenible de nous medicaments i quin equilibri busquen entre descobrir molècules i ampliar les indicacions dels tractaments aprovats?
Zepzelca és un exemple de com ampliar les indicacions d'un medicament. Ja compta amb una aprovació i estem treballant en noves oportunitats. Yondelis, per la seva banda, està aprovat per a dues indicacions.
Però la inversió també es tradueix en una cartera de productes en desenvolupament. Un d'ells és PM54, que encara té un codi i no un nom comercial. Compta amb un programa clínic ambiciós i innovador i està oferint resultats preliminars de fase I molt esperançadors. L'objectiu és estudiar-ne el potencial tant en monoteràpia com en combinació i en diferents tipus de tumors.
Un altre compost és PM534, amb un mecanisme d'acció novedós. Estem acabant la fase I i tenim un pla ambiciós de nous assaigs clínics per a 2027 i 2028. A més, P14 ha completat la fase I i es troba en fase II per a dos tipus tumorals diferents.
Esperem que altres dos compostos comencin el seu desenvolupament clínic entre finals de 2027 i principis de 2028, i a finals de 2028, respectivament.
Tota aquesta tasca investigadora s'ha de traduir en medicaments que arribin al mercat. Esperem comptar amb entre tres i quatre productes comercialitzats en paral·lel durant els pròxims cinc anys.
Luis Mora: "Tota la tasca investigadora s'ha de traduir en medicaments que arribin al mercat. Esperem comptar amb entre tres i quatre productes comercialitzats en paral·lel durant els pròxims cinc anys
Espanya compta amb investigadors de primer nivell, però transformar l'excel·lència científica en empreses biotecnològiques capaces de desenvolupar i comercialitzar medicaments a escala internacional continua sent un desafiament. Què necessita l'ecosistema espanyol en finançament, regulació i col·laboració públic-privada?
Un dels elements essencials és el capital. El nostre sector requereix inversions molt elevades i terminis de desenvolupament llargs. El capital llavor és necessari per posar en marxa una empresa emergent, però, per sobre de tot, necessitem finançament suficient per crear companyies plenament integrades, capaces de desenvolupar i comercialitzar els seus propis medicaments. A Espanya no hi ha gaire capital d'aquest tipus.
També calen directius amb experiència per gestionar el complex procés que va des de la investigació fins al mercat. Hem de disposar d'aquest talent o ser capaços d'atreure'l, encara que sense finançament resulta difícil construir una organització d'aquestes característiques.
El tercer element és que Espanya sigui un lloc atractiu per invertir. Comptem amb una excel·lent xarxa d'assaigs clínics i amb investigadors de primer nivell mundial, però després ens trobem amb barreres d'accés i un mercat molt fragmentat. Això redueix els avantatges d'establir aquí una planta o un centre d'investigació davant de fer-ho en altres països.
Per tant, necessitem, en primer lloc, capital; en segon, eliminar barreres i reduir els terminis d'accés al mercat; i, en tercer lloc, atreure talent. Si es donen les dues primeres condicions, serà més fàcil atreure els professionals que necessitem.
Complir 40 anys també convida a reflexionar sobre les decisions estratègiques. Quina ha estat la més determinant en la història de PharmaMar i quin aprenentatge aplicaria avui a la gestió d'una companyia biofarmacèutica innovadora?
La decisió més important va ser apostar pel mar com a font de nous compostos. Quan vam fundar la companyia, el 1986, alguns podien pensar que era una bogeria. Afortunadament, aquella aposta s'ha traduït en resultats i ens ha permès arribar fins aquí.
A més, tenim una cartera de productes en desenvolupament, estem avançant en el llançament de medicaments i esperem obtenir noves dades l'any vinent. Tot això es produeix en un context d'una situació financera sanejada, que ens permet afrontar aquesta etapa amb tranquil·litat.
D'aquestes quatre dècades hem après diverses lliçons. Una d'elles és que ens hem fixat molt en la FDA com a referència per al desenvolupament clínic. Els seus procediments d'aprovació accelerada i la seva col·laboració des de les primeres fases permeten mantenir un diàleg amb l'agència que ajuda a orientar el desenvolupament. L'EMA funciona de manera diferent, amb altres terminis i condicions.
Una altra decisió important va ser comercialitzar directament els nostres productes a Europa i treballar amb socis a la resta del món. Actualment tenim 19 socis internacionals, des dels Estats Units fins a la Xina i Austràlia. Aquestes col·laboracions permeten compartir riscos, participar en el desenvolupament i accedir a mercats als quals seria molt difícil arribar en solitari.
La tercera gran decisió va ser construir una companyia integrada, capaç de recórrer tot el camí des de la investigació fins a la comercialització. Podríem haver llicenciat els descobriments a tercers o haver venut la companyia després de desenvolupar el primer compost, però vam optar per mantenir aquesta capacitat. Això ens ha permès convertir-nos en una empresa internacional i, al mateix temps, establir acords i llicències amb altres socis.
En definitiva, les claus han estat prendre la FDA com a referència per al desenvolupament, buscar socis internacionals i conservar un territori propi per a la comercialització.
Si mirem cap al 2036, quan PharmaMar compleixi mig segle, què hauria d'haver aconseguit la companyia per considerar que la pròxima dècada ha estat un èxit?
L'èxit consistiria a aconseguir que els nostres compostos en desenvolupament arribin al mercat. Espero que continuem comercialitzant Zepzelca i Yondelis i que PM54, PM534 i els altres compostos que estem desenvolupant també arribin als pacients.
Això ens permetria créixer a través de nous productes, ampliar l'organització i reforçar la nostra presència internacional mitjançant nous socis i acords de llicència. Si d'aquí a deu anys som una companyia amb una dimensió dues o tres vegades més gran que l'actual, podrem considerar que aquesta dècada ha estat un èxit.
Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica.
