Marta González, directora general de Teva
Indústria farmacèutica

Marta González (Teva): "Espanya és un dels mercats on impulsarem el creixement de la companyia"

La directora general de Teva Espanya reclama revisar els models de contractació pública per evitar desproveïments i protegir la producció europea

I a més: Marta González Casal, directora general de Teva Espanya

Publicada

La sostenibilitat dels medicaments essencials està en risc quan produir-los deixa de ser rendible. Així ho adverteix la directora general de Teva Espanya, Marta González, que reclama revisar els preus dels genèrics i els models de contractació pública per evitar que la pressió econòmica expulsi fabricants del mercat i concentri el subministrament en cada cop menys proveïdors. Un escenari que, segons assenyala, augmenta el risc de desproveïment i evidencia la necessitat de reforçar la producció farmacèutica europea.

En una entrevista amb Redacción Médica, la responsable de Teva defensa que Espanya ha d'accelerar l'accés als medicaments innovadors sense renunciar al paper dels genèrics i els biosimilars en la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). La companyia, immersa en una transformació per guanyar pes en innovació, preveu llançar un tractament per a l'esquizofrènia en els propers dos anys i ampliar la seva presència en àrees com la immunologia.

En paral·lel, Teva reforçarà la seva capacitat industrial a Espanya. La seva planta de Saragossa, la segona de la companyia per volum de producció i la primera en productivitat, fabrica actualment 8.700 milions de dosis a l'any. L'objectiu és assolir els 10.000 milions, amb una inversió prevista d'uns 20 milions d'euros entre 2026 i 2027 per ampliar la seva capacitat productiva.

Teva està immersa en una transformació per consolidar-se com a companyia biofarmacèutica. Què significa aquest canvi de model per a Espanya i quin paper vol jugar la filial en aquesta nova etapa?

La transformació busca reforçar l'equilibri entre les diferents àrees de negoci. Teva és una companyia híbrida que cobreix tot l'espectre de la cura de la salut: autocura, medicaments genèrics, biosimilars i innovació. Fins ara, el negoci estava més centrat en els genèrics, però volem donar més pes a la innovació, amb una cartera de futurs desenvolupaments molt àmplia.

Espanya és un dels mercats més importants d'Europa per la seva mida i una de les àrees identificades per impulsar el creixement de la companyia. Per això, estem reforçant les inversions. A més, comptem amb la fàbrica de Saragossa, una de les principals de Teva, amb una gran capacitat productiva i unes instal·lacions molt modernes.

Marta González: Espanya és un dels mercats més importants d'Europa per la seva mida i una de les àrees identificades per impulsar el creixement de la companyia

Marta González: "Espanya és un dels mercats més importants d'Europa per la seva mida i una de les àrees identificades per impulsar el creixement de la companyia" / Imatge de Joana Huertas

Teva manté la seva aposta pels genèrics, però amplia la seva cartera innovadora. Com es pot equilibrar la necessitat d'oferir tractaments assequibles amb la inversió que requereix la innovació farmacèutica?

Encara que pugui semblar contradictori, ambdós negocis estan integrats en el nostre ADN i són complementaris. El sistema sanitari necessita tant genèrics i biosimilars com innovació. Els primers contribueixen a la seva sostenibilitat i faciliten l'accés als tractaments d'un major nombre de pacients, alhora que alliberen recursos que es poden destinar a la innovació. Ambdues àrees són igualment necessàries i cap podria sostenir-se plenament sense l'altra.

La Neurociència és un dels grans eixos de creixement de Teva, amb presència en patologies com la migranya i la salut mental. Quines oportunitats veu la companyia i quins nous tractaments preveu llançar en els propers anys?

Ens alegra que la salut mental tingui cada cop més presència a l'agenda política i a les converses de la societat. Tenim un compromís ferm amb la neurociència, l'àrea en què ens sentim més còmodes dins del nostre negoci innovador. Històricament hem comptat amb tractaments per a l'esclerosi múltiple, el pàrkinson i altres trastorns del moviment.

Actualment disposem d'un fàrmac per a la prevenció de la migranya, una malaltia molt prevalent i incapacitant, i preveiem llançar un medicament per a l'esquizofrènia en els propers dos anys.

És important distingir la salut mental greu del benestar emocional, perquè el nostre posicionament se centra en les patologies greus. Més endavant esperem entrar també en Immunologia, però les Neurociències han estat històricament el nucli del nostre negoci d'innovació.

Marta González: Llançarem un medicament per a l'esquizofrènia en els propers dos anys

Marta González: "Llançarem un medicament per a l'esquizofrènia en els propers dos anys" / Imatge de Joana Huertas

La salut mental guanya pes a l'agenda sanitària, però persisteixen dèficits de diagnòstic i tractament. Què pot fer la indústria farmacèutica per millorar l'atenció a aquests pacients?

La nostra principal responsabilitat és investigar i desenvolupar medicaments que cobreixin necessitats que els tractaments existents encara no resolen. Tanmateix, el nostre paper va més enllà del desenvolupament farmacològic. També podem contribuir a generar coneixement i conscienciar sobre aquestes malalties per afavorir el diagnòstic i animar les persones a anar al metge.

Una altra responsabilitat fonamental és combatre l'estigma. Encara existeix molt desconeixement sobre determinades patologies de salut mental i persisteixen prejudicis injustificats. Tenim una responsabilitat social amb els pacients, les seves famílies i els seus cuidadors, que passa per ajudar la societat a comprendre millor aquestes malalties.

Teva també està reforçant la seva presència en l'àmbit de l'autocura. Estem davant d'un canvi en el comportament dels pacients i cap a on evoluciona aquesta tendència?

Amb la nostra transformació volem donar més protagonisme a cada àrea de negoci. Per això, estem creant equips específics i el més recent s'ha dedicat als productes d'autocura, on comptem amb marques consolidades i una cartera àmplia.

Espanya encara està per darrere d'altres països europeus en autocura. La digitalització i el major accés a la informació estan afavorint que les persones assumeixin un paper més actiu en la prevenció i la gestió de patologies lleus. Això permet tractar problemes com un refredat amb productes recomanats a la farmàcia, sense necessitat d'anar sempre al metge.

També està creixent el consum de vitamines i suplements, perquè cada cop hi ha més preocupació no només per viure més anys, sinó per fer-ho amb una millor qualitat de vida. És una tendència que seguirem acompanyant.

Marta González: Espanya encara està per darrere d'altres països europeus en autocura

Marta González: "Espanya encara està per darrere d'altres països europeus en autocura" / Imatge de Joana Huertas

Un dels grans reptes del sistema sanitari és garantir el subministrament de medicaments i evitar desproveïments. Quines mesures considera prioritàries per reforçar la seguretat de subministrament a Espanya?

És prioritari protegir la sostenibilitat econòmica dels medicaments, especialment els genèrics. Hem realitzat un estudi que mostra que un percentatge molt elevat de medicaments essencials compta actualment amb un únic proveïdor o fabricant, perquè produir-los deixa de ser econòmicament viable.

Quan entren els genèrics, alguns sistemes sanitaris promouen una erosió continuada dels preus, mentre els costos de producció augmenten per la inflació. Necessitem mecanismes que permetin ajustar els preus a aquesta evolució per mantenir més fabricants i alternatives terapèutiques, reforçant així les cadenes de subministrament.

També hem de revisar els models de contractació pública, que a Espanya es basen exclusivament en el preu. Aquesta dinàmica pot fer que els medicaments deixin de ser rendibles i que els fabricants abandonin el mercat, concentrant el subministrament en un o dos proveïdors i augmentant el risc de desproveïment.

Encara que a Europa existeix una major conscienciació sobre la necessitat de reforçar les cadenes de subministrament, encara falten mecanismes per aconseguir-ho. A més, hem de protegir la producció europea i reduir la dependència de països com la Xina i l'Índia, cap on s'ha traslladat part de la indústria per les pressions sobre els preus.

La fàbrica de Saragossa és una de les principals instal·lacions productives de Teva. Quina importància estratègica té per a la companyia i quin paper pot jugar Espanya en la producció de medicaments?

Teva compta amb unes 70 plantes. La de Saragossa és la segona per volum de producció i la primera en productivitat. Actualment fabrica 8.700 milions de dosis i el nostre objectiu és assolir els 10.000 milions.

La planta opera les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, i ocupa unes 650 persones. Des de 2008 hem invertit uns 88 milions d'euros i tenim previst invertir-ne 20 milions més entre 2026 i 2027, principalment per ampliar la capacitat productiva.

A més, aproximadament el 87 per cent de la seva producció es destina a l'exportació. Això contribueix a equilibrar la balança de pagaments i demostra que la fàbrica té rellevància no només per a Teva, sinó també per a la indústria espanyola.

Clara Hernández i Marta González durant l'entrevista a Redacción Médica.

Clara Hernández i Marta González durant l'entrevista a Redacción Médica. / Imatge de Joana Huertas

Europa busca reduir la seva dependència exterior i reforçar la producció pròpia. Quines condicions necessita la indústria farmacèutica per augmentar la fabricació de medicaments al continent?

El principal problema és el pes excessiu del preu i els costos. En altres mercats existeixen condicions que permeten produir més barat, cosa que ens porta a traslladar part de la producció per garantir la viabilitat econòmica dels medicaments.

És necessari afavorir les inversions mitjançant ajudes o marcs que permetin executar-les amb més agilitat. També hem d'accelerar l'accés a la innovació, perquè això pot generar beneficis per a tothom.

Per sobre de tot, necessitem previsibilitat. Les inversions farmacèutiques són milionàries i les companyies han de tenir garanties que podran obtenir un retorn en un entorn estable. Les regles del joc han d'estar clares.

A Espanya, els processos de preu i finançament dels medicaments continuen sent un repte. Com es pot garantir un accés més ràpid a la innovació sense comprometre la sostenibilitat del sistema sanitari?

El millor resultat per als pacients passa per trobar un equilibri entre innovació i genèrics. Necessiten accedir als tractaments innovadors com més aviat millor, per la qual cosa hem d'establir mecanismes que accelerin aquest procés.

A Espanya, la fase de fixació de preus s'allarga força més que en altres països europeus, on els pacients poden accedir als tractaments amb més rapidesa. Cal agilitzar aquest procediment, tenint en compte que suposa una despesa addicional per al sistema.

Per generar els estalvis necessaris, hem d'impulsar la penetració dels genèrics, que també està per darrere d'altres països europeus. Els nous llançaments assoleixen a Espanya una penetració d'entorn del 10-15 per cent, davant del 70-90 per cent que es registra en altres mercats.

Accelerar la incorporació dels genèrics ajudaria a millorar la sostenibilitat del sistema i permetria facilitar l'accés a la innovació. Ambdues mesures han d'avançar de manera conjunta.

De cara als propers anys, quines són les seves prioritats al capdavant de Teva Espanya i quins objectius s'ha fixat la companyia per consolidar aquesta nova etapa?

El nostre objectiu és créixer de manera sostenible en totes les àrees de negoci: autocura, genèrics, biosimilars i innovació. Volem contribuir així a millorar la sanitat espanyola.

Tenim la ferma intenció de llançar diversos medicaments innovadors que responguin a necessitats mèdiques no cobertes. En neurociències ja som presents en migranya i preveiem llançar un tractament per a l'esquizofrènia. Més endavant, esperem entrar en immunologia, amb àrees com la malaltia inflamatòria intestinal, la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. També contemplem desenvolupaments en atròfia multisistèmica, vitiligen i malaltia celíaca.

Comptem amb una cartera de projectes molt àmplia i estem il·lusionats amb la possibilitat d'oferir respostes a pacients les necessitats dels quals encara no estan cobertes. Al mateix temps, volem millorar l'accessibilitat mitjançant els nostres genèrics i biosimilars. Totes aquestes àrees exerceixen un paper rellevant en el sistema sanitari i en l'atenció als pacients.

Aspecte del plató de Redacción Médica durant l'entrevista a Marta González

Aspecte del plató de Redacción Médica durant l'entrevista a Marta González / Imatge de Joana Huertas