Ministerio de Sanidad.
Indústria farmacèutica

Sanitat manté el seu rebuig a finançar els fàrmacs per a l'alzheimer després de desestimar les al·legacions

La CIPM desestima les al·legacions d'Eisai i Lilly i deixa fora de la prestació ambdues teràpies biològiques

I a més: Alzheimer: la indústria busca fórmules per portar els nous fàrmacs al pacient

Publicada

Espanya torna a rebutjar l'entrada dels fàrmacs destinats a frenar l'alzheimer en el finançament públic. El Ministeri de Sanitat ha publicat la relació dels acords de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) del passat juliol, un mes en què Leqembi (lecanemab) i Kisunla (donanemab) van protagonitzar un debat entre les companyies farmacèutiques, les societats científiques, les associacions de pacients i el departament dirigit per Mónica García. Precisament, el document es fa ressò de les principals raons del Ministeri per tornar a denegar la inclusió d'ambdós fàrmacs a la sanitat pública.

La decisió de la CIPM ha estat ferma. L'organisme ha optat per rebutjar les al·legacions presentades pels laboratoris farmacèutics (Eisai i Eli Lilly) per incorporar aquests fàrmacs a la cartera de prestacions del Sistema Nacional de Salut (SNS). Segons diu el document dels acords, els motius d'aquest rebuig estan relacionats amb criteris econòmics i pressupostaris. Aquest, de fet, va ser el punt de partida de l'intercanvi epistolar del secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, i de Julio Gay-Ger, president i director general de Lilly Espanya, Portugal i Grècia.

Per què Sanitat rebutja els medicaments per a l'alzheimer?

Els acords de la Comissió no deixen lloc a dubtes. Tal com queda constatat en ambdues resolucions, la de Leqembi i la de Kisunla, "la Comissió acorda proposar a la Direcció General la no acceptació de les al·legacions, i, per tant, la no inclusió d'aquest medicament en la prestació farmacèutica del SNS tenint en compte criteris de racionalització de la despesa pública destinada a prestació farmacèutica i impacte pressupostari en el Sistema Nacional de Salut".

La CIPM rebutja així les al·legacions presentades per Eisai i Eli Lilly. De fet, en referència als seus arguments, l'organisme justifica que "aquests són alguns dels criteris legalment establerts per al finançament selectiu i no indiscriminat de medicaments necessària per continuar assegurant una prestació farmacèutica sostenible del SNS, donat el creixement continuat de les necessitats en matèria de prestació farmacèutica".

El debat sobre la inclusió dels medicaments per frenar l'alzheimer porta diversos mesos sobre la taula. No és, de fet, la primera vegada que el Ministeri de Sanitat denega la inclusió dels Leqembi i Kisunla a la cartera de prestacions del Sistema Nacional de Salut. I tampoc és la primera ocasió en què s'ha obert un debat públic per aquesta decisió. Tanmateix, la discussió sobre aquests medicaments es remunta als dubtes que va originar la seva entrada a Europa el 2024.

Aleshores, l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) va emetre una opinió negativa sobre lecanemab. Encara que poc després va acabar recomanant el fàrmac. Lecanemab (Leqembi) funciona, sí, i alentix l'alzheimer. Tot i això, té diversos 'peròs'. D'una banda, i segons s'extreu dels informes emesos per l'EMA, el seu efecte és petit, no hi ha una claredat quant al moment en què es noten els seus resultats, l'evidència és limitada (només es basa en un únic assaig en fase III) i suscita incertesa a llarg termini.

Malgrat tot això, Europa va avalar el fàrmac. I l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) va publicar un Informe de Posicionament Terapèutic (IPT). Tot i que el Ministeri de Sanitat rebutja incloure el medicament, igual que Kisunla, a la sanitat pública.

Eli Lilly, la companyia que ha desenvolupat donanemab, va ser la que va reobrir el debat al juliol. A través d'una carta oberta, Julio Gay-Ger, president i director general de la farmacèutica a Espanya, Portugal i Grècia va mostrar la seva preocupació per la decisió del Ministeri de Sanitat. "Aquesta decisió ens entristeix profundament, perquè darrere de cada expedient administratiu hi ha persones reals: pacients que esperen, famílies que acompanyen i professionals sanitaris que necessiten eines per actuar a temps", va expressar a la missiva. I aquest va ser el punt de partida d'un intercanvi epistolar que va comptar amb multitud de protagonistes, entre ells el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla.

"El Ministeri de Sanitat porta treballant més d'un any en veure la manera d'incorporar els dos últims medicaments autoritzats per a la malaltia d'Alzheimer", va respondre Padilla. I, amb la promesa de mantenir un diàleg amb les companyies, va apuntar: "Entenem que la companyia manifesti la seva decepció. El Ministeri de Sanitat també està doblement decebut".

Els pacients es van sumar a aquesta discussió. La Confederació Espanyola d'Alzheimer i Altres Demències (Ceafa) va titllar d'injustificable la decisió de Sanitat. "Espanya se situa de nou al marge de la innovació biomèdica, negant a milers de persones l'única opció terapèutica capaç de demorar l'evolució de la malaltia", va sentenciar.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) també va prendre la paraula. "Altres múltiples agències reguladores avalen aquest balanç positiu, i en aquest sentit, per exemple, als Estats Units, aquests tractaments estan disponibles des de fa uns 3 anys, amb dades que avalen la seguretat i satisfacció del seu ús en pràctica clínica habitual", va recalcar l'organisme presidit per Jesús Porta-Etessam.

Els medicaments per a l'alzheimer a la sanitat privada

El rebuig d'aquests medicaments a la sanitat pública no ha frenat la seva entrada a la privada. La Clínica Universitat de Navarra, l'Hospital Sanitas La Moraleja i l'Hospital Ascires València han estat els pioners a aplicar aquestes teràpies als seus pacients. Tot i això, tots ells han recalcat que "l'alzheimer no té cura", però que aquests medicaments són una oportunitat per alentir la progressió de la malaltia.

De moment, aquests centres se situen entre els pocs centres d'Espanya que actualment ofereixen tractament antiamiloide amb anticossos monoclonals. Tot i que en els pròxims mesos podrien sumar-s'hi més centres.

Mentrestant, l'arribada de Kisunla i Leqembi a la sanitat pública espanyola continua paralitzada.