Set anys de CAR-T a Espanya: experts i pacients analitzen l'impacte
Gilead reflecteix l'evidència a llarg termini de les teràpies cel·lulars en el limfoma en el marc de la seva Trobada de Teràpies Avançades
Set anys després de l'arribada de les teràpies CAR-T a Espanya, professionals sanitaris, pacients, experts en economia de la salut i representants de l'àmbit institucional s'han reunit en el VII Trobada de Teràpies Avançades, organitzat per Gilead-Kite a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid (ICOMEM), per analitzar l'evolució d'aquestes teràpies, l'evidència acumulada a llarg termini i el seu impacte en l'abordatge del limfoma i en el model sanitari.
Sota el lema “El paradigma de la curació amb CAR-T”, la trobada ha posat el focus en una nova etapa en l'evolució d'aquestes teràpies: la possibilitat d'analitzar els seus resultats amb una perspectiva a llarg termini i conèixer com han evolucionat els pacients tractats amb teràpia cel·lular.
La jornada ha comptat amb la participació d'associacions de pacients, especialistes en hematologia, gestors sanitaris i experts en economia de la salut, que han abordat tant l'experiència de les persones tractades, com les implicacions clíniques, assistencials i organitzatives de les teràpies CAR-T. L'obertura institucional ha comptat amb Begoña Barragán, presidenta d'AEAL, Associació Espanyola d'Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia; Laura Quintanilla, cap de Divisió de la Unitat de Teràpies Avançades de la Comunitat de Madrid; i Félix Benguria, director sènior de Government Affairs Espanya i Portugal de Gilead.
“Després de set anys d'avenços i més de 2.000 pacients tractats amb teràpies CAR-T, Espanya ha de fer el següent pas: transformar les capacitats adquirides en un accés més àgil i efectiu a les noves innovacions”, ha assenyalat Félix Benguria qui, a més, ha recalcat que, per això, “cal avaluar aquestes teràpies des d'una perspectiva més àmplia, que tingui en compte no només els seus resultats clínics i el seu cost immediat, sinó també el valor econòmic i social que generen a llarg termini”, ha subratllat.
A continuació, Ignacio Hernández, de la Subdirecció General de Farmàcia de la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del SNS i Farmàcia del Ministeri de Sanitat, ha fet un balanç del Pla Nacional d'Abordatge de les Teràpies Avançades, repassant la seva evolució i alguns dels principals reptes associats a la incorporació d'aquestes teràpies al Sistema Nacional de Salut.
La veu dels pacients i l'evidència a llarg termini
Un dels eixos centrals de la trobada ha estat l'experiència dels pacients i l'evidència acumulada després de diversos anys de seguiment. Zaida Rodríguez i Manuel Martín han compartit els seus testimonis en una taula moderada per Begoña Barragán, presidenta d'AEAL, centrada en l'evolució dels pacients i en l'evidència disponible a llarg termini.
La possibilitat de disposar d'un seguiment cada vegada més prolongat permet ampliar l'anàlisi de l'impacte de les teràpies CAR-T i abordar qüestions que van més enllà de la resposta inicial al tractament, des de l'evolució clínica fins a les necessitats que poden aparèixer en el seguiment dels pacients a llarg termini.
Durant la taula s'ha posat de manifest com l'arribada de les teràpies CAR-T ha modificat les expectatives de determinats pacients amb càncers hematològics especialment complexos i la importància d'incorporar la seva experiència a l'hora d'avaluar l'impacte d'aquests tractaments.
«Set anys després hi ha persones que s'havien quedat sense opcions i que avui estan fent la seva vida. Això és el que dóna sentit a tot això. Però ara la pregunta ja no és només si el tractament funciona, sinó si arriba a temps a tots els pacients que el necessiten, visquin on visquin. I això depèn que s'identifiqui i es derivi bé el pacient, que el circuit funcioni sense retards i que, després del tractament, hi hagi un seguiment que tingui en compte tot el que ve després, les seqüeles, la tornada a la feina o la part emocional.
Les associacions volem estar en aquesta conversa des del principi», ha assenyalat Begoña Barragán, presidenta d'AEAL.
L'impacte de les CAR-T en el model sanitari
La jornada ha analitzat també l'impacte que aquestes teràpies estan tenint sobre l'organització i el funcionament del sistema sanitari. En una taula dedicada específicament a aquesta qüestió han participat Fermín Sánchez-Guijo, cap del Servei d'Hematologia de l'Hospital Universitari de Salamanca; Jorge Mestre, economista de la salut; i Carlos González Arias, hematòleg i director de Desenvolupament Clínic de Kite al Regne Unit, en un debat moderat per Félix Rubial, director gerent de l'Hospital Universitari Marquès de Valdecilla.
Durant la sessió s'han abordat qüestions relacionades amb l'evolució del model assistencial, la coordinació entre els diferents professionals i centres implicats i el valor de continuar generant evidència que permeti avaluar l'impacte d'aquestes teràpies des d'una perspectiva clínica, assistencial i organitzativa.
Els experts han coincidit també en la importància d'optimitzar el recorregut del pacient. En determinats limfomes agressius, identificar precoçment els possibles candidats, fer una derivació adequada i coordinar les diferents etapes del procés resulta especialment rellevant perquè el pacient pugui accedir al tractament en el moment indicat.
“Una teràpia CAR-T no pot entendre's únicament com el moment en què s'administra el tractament. Existeix un procés complex que comença amb la selecció i derivació del pacient i continua amb l'afèresi, la fabricació, l'administració i el seguiment posterior”, ha explicat Fermín Sánchez-Guijo, cap del Servei d'Hematologia de l'Hospital Universitari de Salamanca. “L'experiència acumulada durant aquests anys ens ha permès avançar molt en l'organització d'aquests circuits, però continuar reduint els temps en cada etapa i reforçant la coordinació entre els equips continua sent fonamental”.
Set anys d'evolució de les teràpies CAR-T a Espanya
Des de la seva incorporació al sistema sanitari espanyol, les teràpies CAR-T han suposat un canvi rellevant en l'abordatge de determinats càncers hematològics. L'experiència acumulada durant aquests anys i la disponibilitat d'informació procedent d'un seguiment cada vegada més prolongat permeten avançar en el coneixement del seu impacte i analitzar les necessitats que sorgeixen a mesura que els pacients assoleixen respostes mantingudes en el temps.
Aquesta evolució planteja també nous reptes relacionats amb el seguiment a llarg termini, l'organització assistencial, la capacitació dels professionals i l'adaptació del sistema sanitari a teràpies altament especialitzades. En aquest context, un dels aspectes clau és garantir que la innovació pugui traslladar-se de manera efectiva a la pràctica clínica. En determinades malalties hematològiques d'evolució ràpida, el temps adquireix una especial rellevància: identificar els pacients que poden ser candidats a una teràpia CAR-T, derivar-los de manera adequada i coordinar les diferents fases del procés són elements que poden condicionar el seu accés al tractament.
“Després de més de set anys d'experiència, sabem que el valor de la teràpia cel·lular no resideix únicament en la innovació científica, sinó també en la nostra capacitat per fer que aquesta innovació arribi al pacient en el moment adequat”, ha afirmat Marc Obrador, director sènior de la Unitat de Negoci de Kite Espanya i Portugal. “A Kite fa anys que treballem per avançar en el coneixement i desenvolupament de les teràpies CAR-T, però també per contribuir, juntament amb els professionals sanitaris i la resta d'actors del sistema, a millorar el recorregut dels pacients. L'objectiu continua sent que cada avenç científic pugui traduir-se en una oportunitat real per a les persones que ho necessiten”.
La jornada ha conclòs amb una cloenda institucional a càrrec d'Antonio Cavacasillas, portaveu adjunt de la Comissió de Sanitat del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, i Marc Obrador, director sènior de la Unitat de Negoci de Kite Espanya i Portugal.
