Comisión de Sanidad de la Asamblea de Madrid.
Madrid

El Sermas defensa el caràcter merament informatiu de les clàusules de confidencialitat

A la comissió s'ha abordat l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) als hospitals públics i la situació de les clíniques acreditades

Llegir en Català
Publicada

La planificació dels recursos humans del Servei Madrileny de Salut (Sermas) i les condicions en què es presta l'assistència pública han centrat part del debat de la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid. Durant la sessió, Més Madrid ha qüestionat la suficiència de les plantilles, l'organització dels trasllats a l'Atenció Primària i l'abast dels nous documents de confidencialitat per als professionals. També s'ha abordat l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) als hospitals públics i la situació de les clíniques acreditades.

En resposta a les preguntes sobre les necessitats de personal, el director general de Recursos Humans i Relacions Laborals, Miguel Ángel Rodríguez Villa, ha assegurat que la Conselleria de Sanitat disposa d'informació actualitzada i permanent sobre efectius, plantilles, vacants, jubilacions previstes i dificultats de cobertura. Segons les dades que ha ofert, durant la legislatura s'han creat 3.200 noves places i ha augmentat en 2.639 el nombre de professionals del Sermas.

Rodríguez Villa ha explicat que la planificació distingeix entre necessitats estructurals, que poden requerir la creació o adequació de places, i necessitats conjunturals, que s'atenen mitjançant contractacions, substitucions i reforços. També ha vinculat el creixement de les plantilles a diferents programes i plans assistencials, entre ells els d'Atenció Primària, Salut Mental i Addiccions i Urgències Hospitalàries.

El Sermas defensa el caràcter informatiu del document de confidencialitat

Una de les qüestions plantejades per Marta Carmona, diputada i portaveu de Sanitat de Més Madrid, ha estat l'actualització dels documents de confidencialitat per al personal sanitari del Sermas. La diputada ha llegit fragments del document que, segons ha explicat, va haver de signar. En concret, ha qüestionat que s'exigeixi mantenir "absoluta confidencialitat i reserva sobre qualsevol dada" coneguda durant l'exercici de la funció i que es prohibeixi la sortida d'informació de l'hospital obtinguda dels seus sistemes o d'altres fonts per qualsevol mitjà.

Carmona ha considerat que aquesta redacció pot confondre la protecció de les dades personals i clíniques dels pacients amb la informació sobre el funcionament dels centres, les condicions laborals o els problemes assistencials. Al seu parer, el document podria dissuadir els professionals de comunicar incidències, acudir a sindicats o advocats o aportar proves sobre possibles irregularitats.

Rodríguez Villa ha explicat que el Sermas ja disposava de documentació sobre confidencialitat i deure de secret, l'últim text actualitzat de la qual, segons ha indicat, datava de juny de 2021. Ha assenyalat que la Direcció General ha revisat el document per incorporar-hi canvis normatius, entre ells, els derivats de la Llei 2/2023 i homogeneïtzar la seva aplicació a tots els centres.

El director general ha defensat que el nou text té caràcter informatiu i no crea obligacions addicionals, sinó que deixa constància que el professional ha rebut informació sobre els deures que ja estableix la normativa. També ha manifestat que el document que Carmona deia haver signat no coincidia amb el model distribuït per la seva Direcció General.

En la seva rèplica, la diputada ha assegurat que va signar el document amb un "no conforme" i ha mostrat una captura d'un sistema d'història clínica que, segons ha explicat, no incloïa dades personals i hauria servit per documentar canvis en la prioritat de pacients a les urgències de l'Hospital de Torrejón. Carmona ha sostingut que el nou acord podria dificultar que els professionals aportin proves de problemes assistencials.

En la seva darrera intervenció, Rodríguez Villa ha afirmat que la protecció de la confidencialitat dels pacients és compatible amb el dret dels professionals a comunicar possibles irregularitats pels canals legalment establerts. Ha assegurat que cap instrucció de la Conselleria pretén limitar la llibertat d'expressió ni impedir aquestes comunicacions i ha reiterat que el document actualitzat és informatiu i només requereix que el treballador deixi constància d'haver-lo rebut.

Més Madrid pregunta per l'informe intern 'La casita'

Carmona ha preguntat al director general per un suposat informe intern de la Conselleria de Sanitat, datat el 30 de juny de 2026 i titulat 'La casita'. Durant la seva intervenció, Carmona ha assegurat que el document recull que el pressupost sanitari de la Comunitat de Madrid "no cobreix ni tan sols la plantilla autoritzada" i ha atribuït al text un diagnòstic crític sobre la inversió sanitària i el poder adquisitiu dels facultatius.

La parlamentària ha afirmat que l'informe estaria arxivat per la cap de gabinet de la consellera i ha qüestionat que la seva autora no figuri, segons ha assenyalat, a l'organigrama de la Conselleria ni disposi de correu corporatiu. També ha sostingut que el document reflecteix que, en ajustar les retribucions al cost de vida i de l'habitatge, els metges madrilenys tindrien el pitjor poder adquisitiu del país. Aquestes afirmacions corresponen a la descripció que Carmona ha realitzat del suposat informe durant la comissió.

Rodríguez Villa no ha confirmat ni desmentit conèixer el document ni ha valorat directament les conclusions que li atribuïa la diputada. En la seva resposta, ha defensat que la Conselleria compta amb sistemes d'informació per analitzar les necessitats de plantilla i que aquestes s'incorporen als instruments de planificació pressupostària.

En el torn de rèplica, Carmona ha insistit a preguntar si el director general coneixia 'La casita' i si compartia les seves conclusions. També li ha plantejat si el Govern preveu mesures per millorar les retribucions de residents i metges en els primers anys després de finalitzar l'especialitat. Rodríguez Villa ha tornat a remetre's a la planificació de recursos humans i a l'evolució de les plantilles, sense respondre de manera específica a aquestes dues qüestions.

Atenció Primària: trasllats i continuïtat dels pacients

La longitudinalitat a Atenció Primària ha estat un altre dels temes abordats. Carmona ha criticat la manera en què s'ha resolt el concurs de trasllats de metges de família i pediatres, que, segons ha denunciat, es va publicar sense avís previ i coincidint amb l'inici de la campanya de la grip. La diputada ha citat les peticions de la Societat Madrilenya de Medicina de Família i Comunitària (SoMaMFyC) per flexibilitzar els terminis d'incorporació, contemplar ajornaments justificats i planificar amb més antelació aquests processos.

Carmona ha defensat la importància de mantenir relacions estables entre metges i pacients i ha citat durant la seva intervenció una dada segons la qual comptar amb la mateixa metgessa de família durant 15 anys reduiria un 25 per cent la mortalitat. També ha afirmat que més de 150 metges de família s'haurien vist afectats pels moviments derivats del concurs i ha qüestionat que l'obertura de nous centres de salut pugui garantir la continuïtat assistencial si no s'acompanya de professionals suficients.

La directora general assistencial, Almudena Quintana, ha defensat que ampliar la xarxa de centres de salut i preservar la longitudinalitat no són objectius incompatibles. Ha explicat que, quan se substitueix o es renova un centre existent, es mantenen els equips i les assignacions de pacients, mentre que l'obertura d'un dispositiu per atendre una població que depenia d'altres centres pot exigir redistribuir el territori, configurar nous equips i assignar professionals de referència.

Quintana ha assenyalat que, quan les circumstàncies ho permeten, els professionals que ja atenen habitualment aquesta població poden incorporar-se al nou centre. També ha indicat que els ciutadans reben informació individualitzada i mantenen el dret a la lliure elecció de metge, pediatre o personal d'infermeria.

La responsable assistencial ha afegit que més del 80 per cent dels metges de família i més del 70 per cent dels pediatres són titulars de les places que ocupen, segons les dades exposades a la comissió. Així mateix, ha esmentat mesures d'incentivació per a categories deficitàries, llocs de difícil cobertura, centres rurals i determinats torns. Quintana ha reconegut, però, que la disponibilitat de professionals mèdics continua sent una dificultat.

En la seva rèplica, Carmona ha denunciat que el centre de salut de Parla Est, segons les seves paraules, està inaugurat però "dia sí, dia també, no té ni un sol metge de família", una afirmació de la diputada que no ha estat abordada específicament en la resposta de la directora general.

El 0,5 per cent de les IVE es va realitzar en hospitals públics, segons les dades citades pel PSOE

La diputada socialista Lorena Morales ha portat a la comissió l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs als hospitals públics madrilenys. Segons les xifres que ha aportat, el 2025 van interrompre l'embaràs 18.221 dones residents a la Comunitat de Madrid i 92 van ser ateses en hospitals públics, la qual cosa representa al voltant del 0,5 per cent. Morales ha afegit que només un d'aquests procediments va ser quirúrgic i ha afirmat que el 96 per cent de les dones tria aquest mètode.

La parlamentària també ha qüestionat l'atenció a les dones que necessiten una interrupció per causes mèdiques després de la setmana 14 de gestació. Segons ha exposat, dels set centres acreditats per a aquests casos a la regió, només un seria hospitalari. Morales ha denunciat que algunes pacients haurien d'acudir a una clínica privada per detenir el batec fetal i tornar després a l'hospital públic per completar el procés. La diputada ha sostingut que aquest circuit afegeix patiment a dones que afronten embarassos no desitjats i complicacions mèdiques.

Morales ha criticat igualment les condicions econòmiques de les clíniques acreditades. Ha afirmat que les seves tarifes fa 22 anys que estan congelades, que no disposen d'un conveni o acord estable i que l'Administració recorre a contractes menors, amb retards en els pagaments que, segons la seva denúncia, poden arribar a un any.

La directora general assistencial ha defensat que la IVE és una prestació sanitària reconeguda legalment i que els hospitals públics participen en l'atenció dels casos que requereixen recursos especialitzats, patologies maternes o fetals o la intervenció de diferents professionals. Quintana ha explicat que la Unitat IVE del Servei Madrileny de Salut proporciona informació individualitzada, gestiona el reconeixement del finançament públic i coordina l'accés als centres que realitzen els procediments.

La responsable ha assenyalat també que l'organització d'aquesta prestació ha de respectar el dret individual a l'objecció de consciència dels professionals, compatible, ha indicat, amb l'obligació de garantir l'accés. En la seva rèplica, Morales ha insistit que la resposta no aclarava com es realitzen les interrupcions als hospitals i ha reiterat que, al seu parer, aquests procediments no s'estan duent a terme allà de manera efectiva.

Quintana ha respost que l'accés no s'ha d'avaluar exclusivament pel nombre de procediments realitzats a cada centre, sinó també per l'existència de barreres, el compliment dels terminis, la informació que reben les dones i la resposta a les necessitats clíniques.

Morales ha preguntat a més pel registre d'objectors de consciència i per la manca d'avenços que, segons ha denunciat, observa des que va acabar la consulta pública sobre la seva creació el 19 de maig. Quintana no ha concretat en la seva intervenció un calendari per a la seva posada en marxa.