Cataluña ha reducido el consumo de antibióticos para frenar el avance de las resistencias bacterianas.
Catalunya

Catalunya retalla un 8% el consum d'antibiòtics des del 2019 per frenar les resistències bacterianes

Salut adverteix que l'ús inadequat d'aquests fàrmacs posa en risc la seva eficàcia

I a més: Catalunya treballa en una llei antitabac pròpia per baixar el consum al 15%

Llegir en Català
Publicada

El consum d'antibiòtics en l'àmbit comunitari a Catalunya, és a dir, els dispensats a farmàcies per al seu ús fora dels hospitals, s'ha reduït un 8 per cent des del 2019, darrer any de referència prepandèmica. A més, la prescripció de determinats antibiòtics ha caigut més d'un 50 per cent en el tractament de les infeccions urinàries en dones (un 55,1 per cent entre 2020 i 2025, en el cas de les fluoroquinolones) i de les infeccions de gola i amígdales (un 59,4 per cent entre 2021 i 2025, en el cas de l'amoxicil·lina amb àcid clavulànic). El Departament de Salut ha fet públics aquestes dades amb motiu del Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, que coincideix amb la Setmana Mundial de Sensibilització sobre la Resistència als Antimicrobians.

Segons Salut, els resultats reflecteixen una evolució favorable i reforcen la importància d'impulsar els Programes d'Optimització de l'Ús dels Antibiòtics (PROA) en els diferents àmbits assistencials, que promouen una prescripció "més adequada, segura i eficient".

Una amenaça per a la salut pública mundial

L'estratègia pren especial rellevància davant l'augment de bacteris capaços de resistir els antibiòtics, la qual cosa redueix l'eficàcia dels fàrmacs i pot fer que les infeccions siguin més difícils de tractar, s'agreugin i es transmetin. És "una de les principals amenaces per a la salut pública mundial" i obliga a buscar nous tractaments per a infeccions que fins ara es curaven amb èxit.

Per això, Salut recorda que l'objectiu "no és deixar d'utilitzar antibiòtics quan són necessaris", sinó garantir que "es prescriguin i s'utilitzin de manera adequada", per preservar-ne l'eficàcia "tant en el present com en el futur".

Menys fàrmacs d'alt impacte en infeccions comunes

Una de les millores més destacades s'ha produït en el tractament de les infeccions urinàries en dones i de les faringoamigdalitis agudes, que concentren un volum important de prescripcions: el 2025 se'n van registrar més de 815.000, en concret 590.927 per a infeccions urinàries i 224.076 per a faringoamigdalitis.

En les infeccions urinàries en dones, la prescripció de fluoroquinolones ha caigut un 55,1 per cent entre 2020 i 2025, en el marc de les actuacions per limitar-ne l'ús als casos necessaris. Aquests fàrmacs tenen un elevat impacte ecològic perquè poden afavorir l'aparició de bacteris resistents.

En les infeccions agudes de gola i amígdales, la prescripció d'amoxicil·lina amb àcid clavulànic ha disminuït un 59,4 per cent entre 2021 i 2025. Aquesta combinació no sempre és necessària per tractar aquestes infeccions, per la qual cosa la reducció busca una prescripció més ajustada a les necessitats clíniques de cada pacient.

Les quinolones, a la baixa als hospitals

Entre 2008 i 2025, el consum de quinolones, família que inclou les fluoroquinolones, s'ha reduït un 41,1 per cent als hospitals d'aguts de Catalunya. Salut subratlla que requereixen un ús "especialment prudent" perquè poden afavorir la proliferació de soques bacterianes resistents.

En l'àmbit pediàtric, el consum hospitalari d'antibiòtics ha disminuït un 9,9 per cent entre 2020 i 2025. Paral·lelament, ha augmentat un 12,3 per cent l'ús dels del grup Access, habitualment recomanats com a primera opció i considerats d'accés prioritari segons la classificació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per contra, ha baixat un 12,3 per cent l'ús dels del grup Watch, que requereixen vigilància especial pel seu risc d'afavorir resistències, i un 23,5 per cent el dels del grup Reserve, reservats per a infeccions greus quan les alternatives habituals no són adequades. En l'atenció intermèdia, el consum global s'ha reduït un 3,3 per cent des del 2022, i el dels del grup Watch, un 4,1 per cent.

Una estratègia coordinada

Els avenços s'emmarquen en la coordinació entre el programa de Vigilància de les Infeccions relacionades amb l'Atenció Sanitària de Catalunya (Vincat), la Gerència del Medicament i els professionals dels diferents àmbits assistencials, sota la governança del PROA-Cat. L'estratègia compta amb més de 1.500 professionals i amb sistemes de monitoratge del consum d'antibiòtics i de la sensibilitat dels microorganismes, que permeten adaptar els tractaments a cada entorn.

La lluita contra les resistències és també una de les prioritats del nou Pla de salut de Catalunya amb horitzó 2035. A més, Catalunya participa en la iniciativa europea EU-Jamrai 2, que aborda el problema des d'una perspectiva de salut global (One Health), que reconeix la interrelació entre la salut humana, animal i ambiental.

Cinc recomanacions per a un ús responsable

Salut insisteix que la ciutadania pot contribuir a preservar l'eficàcia dels antibiòtics amb cinc pautes bàsiques. La primera és no automedicar-se i prendre'ls només quan els prescrigui un professional sanitari. La segona, seguir el tractament prescrit, respectant dosis, horaris i durada, encara que els símptomes millorin abans.

En tercer lloc, retornar els antibiòtics sobrants a la farmàcia i dipositar-los al punt Sigre, per evitar-ne l'ús inadequat i la contaminació ambiental. La quarta és mantenir una bona higiene, rentant-se les mans i manipulant correctament els aliments. Finalment, cuinar adequadament els aliments, ja que una cocció correcta contribueix a eliminar bacteris, inclosos els resistents.

Catalunya avança en la lluita contra les resistències bacterianes, però Salut insisteix que el repte és utilitzar-los només quan calen i com es prescriuen, perquè continuïn sent eficaços en el futur.