Una médica de Familia con paciente.
Víricö

"Sóc metgessa de Família i estic formant els meus companys sense especialitat per la seguretat dels pacients"

María Escorihuela denuncia la contractació de facultatius sense especialitat al medi rural i obre un debat sobre la responsabilitat de les administracions i els riscos per als pacients

Llegir en Català
Publicada

La contractació de metges sense especialitat per cobrir places al Sistema Nacional de Salut (SNS) s'ha convertit en una pràctica cada cop més habitual davant les dificultats per trobar facultatius especialistes en determinades places. Una situació que pot arribar a tenir conseqüències en la feina diària dels equips sanitaris, especialment al medi rural. Així ho ha denunciat María Escorihuela, metgessa rural, que ha reconegut estar realitzant una tasca que mai va imaginar: formar companys sense especialitat perquè puguin atendre els pacients dels pobles on han estat contractats.

"Estic fent una cosa que mai vaig pensar que faria. Estic ajudant metges sense especialitat a adaptar-se al medi rural on són contractats i del qual desconeixen absolutament tot", ha explicat Escorihuela a través del seu compte de X. L'especialista ha descrit les dificultats amb què arriben alguns d'aquests professionals, que no sempre coneixen les particularitats de l'assistència sanitària als petits municipis. "Companys que arriben sense cotxe per desplaçar-se entre els pobles que atenen, sense equipament, sense conèixer els nostres sistemes informàtics, el nostre medi, la nostra manera de treballar...", ha enumerat.

Una situació que, segons denuncia, obliga els equips sanitaris a assumir funcions de formació i acompanyament que no els corresponen, a més de la seva activitat assistencial habitual. "És desesperant, és un risc per a la seguretat dels pacients i és una responsabilitat enorme i una sobrecàrrega per a l'equip que els forma i els prepara com pot encara que no sigui la seva competència".

Així, Escorihuela qüestiona que aquesta fórmula constitueixi una solució a la manca de metges als pobles. "Aquesta no és la solució, és l'únic que ens arriba als equips on falta gent, als pobles on falten metges... Els residents i els metges joves no arriben", explica qüestionant la fórmula. També adverteix que aquestes contractacions poden situar els professionals en una posició de vulnerabilitat laboral. "I començo a pensar que els nostres caps han descobert avantatges en la contractació de metges sense especialitat que acceptaran feines sense posar condicions o exigències, que no es rebel·laran per por encara que es vegin explotats, que callaran per continuar contractats en el marge de la legalitat".

No obstant això, aclareix que aquests facultatius acaben sent utilitzats per ocultar un problema estructural que continua sense resoldre's: "Ells no són ni el problema ni tampoc la solució, a ells els utilitzen per encobrir un desastre encara més gran".

Metges sense MIR a zones rurals

La publicació d'Escorihuela ha generat un ampli debat entre professionals sanitaris. "No puc estar d'acord, si a mi m'ofereixen conduir un camió quan no estic capacitada per això i jo accepto també tinc responsabilitat si després hi ha un accident. Per mi, l'única adaptació possible es diu residència", ha reflexionat una estudiant de Medicina. Davant això, l'especialista ha reconegut que comparteix part del seu raonament, però ha introduït un matís relacionat amb el coneixement que tenen els facultatius d'altres països sobre el sistema espanyol de formació especialitzada: "Tens raó. Jo crec que ells no són conscients que aquí conduiran el camió. En molts països d'on provenen no hi ha especialitat de Medicina de Família i no hi ha consciència d'aquesta necessitat de formació". Per això, considera que la responsabilitat principal recau en qui ofereix el lloc: "En la meva opinió és el contractador, plenament conscient d'això, qui comet una infracció més gran".

La discussió també ha arribat a la preparació dels professionals contractats. Un altre metge ha defensat que els períodes de prova permeten comprovar si els facultatius tenen les competències necessàries i ha qüestionat que les crítiques se centrin en qui ha rebut formació fora d'Espanya.

La resposta d'Escori ha estat taxativa: "Sí, el problema és la formació exigida i exigible". La metgessa ha defensat la necessitat de completar la residència per ocupar aquests llocs al sistema públic, independentment del país de procedència. "El MIR per a qualsevol lloc de treball al nostre SNS és innegociable per a tothom, vingui d'on vingui", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat la formació especialitzada com una garantia de preparació professional, qualitat assistencial i seguretat del pacient, a més de contribuir a disminuir la variabilitat de la pràctica clínica.

Més enllà dels requisits, bona part de les respostes han posat el focus en una contradicció que la mateixa Escori reconeix: ajudar aquests metges a exercir la seva feina pot contribuir a mantenir unes contractacions que considera inadequades. "És un error. Estàs contribuint a perpetuar aquesta alegalitat i perjudicant els teus companys que compleixen els requisits per exercir", li han retret.

Tanmateix, la facultativa ha explicat que la seva decisió està condicionada per la realitat dels municipis on treballa i per la preocupació que sent pels seus pacients. "Potser tinc algunes pressions que em fan equivocar així. Conec les persones dels petits pobles on exerceixen. Aquests pobles no tenen elecció", ha reconegut.

A més, explica que aquests metges poden arribar a substituir-la quan s'absenta de la seva consulta o atendre emergències durant les guàrdies. Una circumstància que la porta a intentar proporcionar-los els coneixements necessaris per desenvolupar-se en aquest entorn, tot i no estar d'acord amb la seva contractació. "Perpetuo el problema amb remordiments, i no callo, poso les reclamacions oportunes i adverteixo aquests nous companys que fer el MIR és necessari per estar on són", ha assegurat.

La metgessa ha insistit que els qui arriben a aquests llocs tampoc sempre coneixen les condicions reals en què exerciran. Segons la seva experiència, alguns companys accepten les ofertes sota la promesa de desenvolupar una feina tranquil·la i amb poques exigències en una ciutat, però es troben amb una realitat molt diferent. "En arribar els esperen pobles, un contracte diferent, inseguretat, a vegades menyspreu dels col·legues...", ha relatat.

Competències d'Infermeria

El debat també ha donat lloc a reflexions sobre les funcions que podrien exercir altres professionals sanitaris per respondre a les necessitats assistencials del medi rural. Així, una infermera d'Atenció Primària ha plantejat que els especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària podrien assumir un major protagonisme als centres de salut, tenint en compte la seva formació. "Potser és un bon moment perquè les infermeres de família, que tenen competències provades amb sis anys de formació, assumeixin aquests llocs. Sense acritud. Per la seguretat dels pacients", ha defensat.

No obstant això, davant les crítiques també hi ha hagut professionals que han reconegut l'esforç d'Escori i han assenyalat que el funcionament dels equips sanitaris acaba depenent, en ocasions, de qui assumeix responsabilitats addicionals per compensar les deficiències del sistema. "Crec que entens a la perfecció el que estic experimentant, que no és del meu grat però em mou a l'acció protectora dels meus pacients i la gent de la meva comunitat", ha respost la metgessa a un dels missatges de suport.

Contractació de metges sense MIR

L'experiència d'Escorihuela s'emmarca en un debat que ja fa uns anys que està obert a la sanitat espanyola. La contractació de facultatius sense el títol d'especialista ha generat controvèrsia per les seves implicacions legals, laborals i assistencials. Tal com vam publicar a Redacción Médica, més de la meitat de les comunitats autònomes hi han recorregut justificades per la dificultat per cobrir determinades vacants. Davant aquesta situació, el Ministeri de Sanitat ja va expressar fa uns mesos el seu rebuig a aquestes contractacions i va plantejar mesures per evitar que es mantinguin al SNS. De fet, al juliol de 2026, el departament va sol·licitar a les comunitats autònomes informació sobre el nombre de facultatius sense especialitat que tenien contractats, amb l'objectiu de conèixer la dimensió d'una pràctica la presència de la qual varia entre territoris i al llarg del temps.

Les administracions autonòmiques han defensat que recorren a aquests professionals per la necessitat de mantenir l'assistència sanitària en aquells llocs on no troben especialistes. Així mateix, han assegurat que, quan aconsegueixen cobrir aquestes places amb facultatius que compten amb la titulació requerida, substitueixen els professionals contractats sense especialitat.