Radiografia veterinària d'una Salut Pública encara 'orfena' i descoordinada: "No hem après i vindran nous virus"
L'exdirector general de Salut Pública a Andalusia José María de Torres lamenta els retards en l'impuls de l'AESAP
"Amb la salut pública no es guanyen vots, però en les crisis es perden governs”. Són paraules de José María de Torres, exdirector general de Salut Pública a Andalusia, qui sap de primera mà què és enfrontar-se a una situació d'emergència sanitària. L'actual president del Col·legi de Veterinaris de Còrdova treballava a la Junta quan es va produir el brot de listeriosi de Sevilla atribuït a l'empresa Magrudis. Només uns mesos després va irrompre la Covid-19. “Però després de tot allò, seguim cadascú pel seu costat i encara ni tan sols s'ha posat en funcionament l'Agència Estatal de Salut Pública (AESAP) -lamenta-. No hem après res i vindran més virus”.
En declaracions a Redacció Mèdica, De Torres adverteix d'aquesta manca d'interacció institucional a nivell estatal per mantenir sota vigilància amenaces de salut pública. Exemple d'això, subratlla, és el retard en l'impuls de l'Agència de Salut Pública. “Cinc anys després, seguim sense tenir res”, sentencia. En aquest sentit, adverteix que la vigilància és l'única eina eficaç per "detectar possibles malalties emergents".
La listeriosi com a assaig general
El president dels veterinaris de Còrdova considera, però, que a nivell autonòmic sí que s'han fet passes fermes per millorar la vigilància epidemiològica. En el cas d'Andalusia, celebra que la comunitat va aconseguir “anticipar-se” en els primers compassos de la Covid-19, cosa que vincula directament amb el brot de listeriosi provocat per la carn mechada de Magrudis.
"Amb la salut pública no es guanyen vots, però en les crisis es perden governs"
"Amb la listeria vam crear un primer comitè d'experts en què es van asseure els que més en sabien del tema: metges, polítics, veterinaris, biòlegs… I per això, abans del 10 de març, quan ens van confinar (per la covid), Andalusia ja tenia el seu comitè d'experts perquè havíem viscut la listeriosi -celebra-. Vam anar per davant”.
Destaca De Torres que, durant la crisi de la listeria, Andalusia va aconseguir canviar el protocol de tractament en dones embarassades, convertint-se en pionera a nivell mundial, i va registrar el "percentatge de mortalitat més baix de la història" en un brot d'aquestes característiques.
El pes polític de la prevenció
Assegura de Torres que aquell comitè multidisciplinari de la listeriosi va resultar ser una eina indispensable de salut pública al territori. I no va trigar gaire a demostrar-se: quan el coronavirus va obligar a paralitzar el país, la comunitat ja comptava amb una estructura consolidada. "Abans del 10 de març que ens van confinar, Andalusia ja tenia el seu comitè d'experts. Andalusia va anar per davant", assevera.
Malgrat les lliçons extretes a nivell autonòmic, de Torres lamenta que la Salut Pública continuï sent la gran oblidada en l'agenda política nacional, històricament "ficada en un calaix". “Vam passar la listeria, la covid, el virus del Nil… i més coses, i resulta que seguim cadascú pel seu costat -lamenta-. És important reforçar la vigilància, la prevenció i el control de possibles malalties emergents, perquè vindran més virus”.
