Amb gairebé deu anys com a metgessa general a l'esquena, Stephannie Molano va aterrar el 2024 a l'altra banda de l'Atlàntic, després d'haver-se "enamorat" d'Espanya quan hi va venir com a turista. "Atrau la qualitat de vida, la tranquil·litat i el respecte", afirma la sanitària, que explica que va haver d'esperar dos anys fins a aconseguir l'homologació del seu títol de Medicina. També es va presentar l'any passat a l'examen MIR, encara que posteriorment va decidir no agafar plaça. "Com que no estava segura de quina especialitat fer, no volia treure-li l'oportunitat a una altra persona", afirma. Però el seu tarannà no era quedar-se quieta, va aconseguir dos feines en l'àmbit sanitari, es va treure un màster i ara planeja matricular-se en un altre.
Com en el seu cas, Molano assegura que la majoria de metges colombians que arriben al país ho fan amb una àmplia trajectòria. "La quantitat de pacients que veiem al llarg de la carrera mai es podrà comparar amb la d'aquí. Sortim amb moltíssima més experiència", assegura la sanitària. Detalla que la carrera dura entre sis i set anys, incloent-hi un any d'internat, i després l'anomenat any rural. "Anem a pobles recòndits per aprendre sobre altres realitats mèdiques", explica.
Tot i que la sanitària colombiana reconeix que les condicions a Espanya són "una mica millors", també assegura que no són aliens a les lluites dels sanitaris espanyols. "També estem lluitant perquè es regularitzin perquè sabem que també en sortirem beneficiats", assegura. En aquest sentit, vol trencar definitivament amb els estereotips que, al seu parer, continuen existint al voltant dels sanitaris llatinoamericans. "Sí, la corrupció és grandíssima, però això no vol dir que no tinguem avenços i no siguem un país en desenvolupament", sentencia la metgessa, que incideix en què és important aprendre a treballar colze a colze perquè la sanitat, sigui al país que sigui, "tiri endavant".
Com és estudiar Medicina a Colòmbia?
Només acabar l'escola, molts joves d'entre 15 i 16 anys, com la Stephannie, es llancen a la universitat al seu país natal. Allà explica que hi ha unes cinc universitats públiques a tot el territori. "La majoria entrem a universitats privades i que requereixen un esforç econòmic gegantí", assenyala. En el seu cas, va haver de demanar un crèdit a l'Estat conegut com a ICETEX, en què la persona paga un percentatge. "Encara segueixo pagant el meu d'uns 41.000 euros", afegeix.
La carrera de Medicina dura entre sis i set anys i cap al dotzè semestre arriba l'internat hospitalari. "Des del tercer semestre veiem pacients. Nosaltres estem allà a prop dels pacients, sempre sota supervisió de professionals, els metges especialistes", assenyala. Assegura que, a nivell acadèmic, la formació "és molt bona", permetent rotar de manera constant entre diferents especialitats des d'etapes molt primerenques. "Atens parts, nadons, es fa molta medicina interna, ajudant de cirurgia, es veu una mica de tot", detalla.
Després de la graduació, tot facultatiu ha de fer un any de rural, el destí general del qual es tria tradicionalment mitjançant un sorteig. Relata com molts acaben a un dia de distància dels seus llocs d'origen, en pobles recòndits on la sanitat és escassa. "Crec que et fa treure el millor de tu, aprendre a ser més eficient", reflexiona. Sobre les condicions laborals, la sanitària assegura que brillen per la seva absència. Al seu parer, mai respecten el temps real de treball i les jornades ordinàries ronden entre les 24 i les 36 hores "seguides".
"Sota el rol de 'posa't la samarreta i treballa', et tenen així tot el temps, però et treuen tot de tu. L'esforç físic i mental és grandíssim", explica, subratllant com d'habituals són els suïcidis. Davant aquesta situació, la metgessa reconeix que els metges colombians veuen a Espanya "una millor qualitat de vida i respecte". "Ja no em preocupo pels diners, sinó que amb el que visc, visc bé, tinc les condicions mínimes", afirma. Allà, molts sanitaris treballen mitjançant contractes de prestació de serveis i, com a conseqüència, "ningú aconsegueix viure desahogat".
Els metges colombians tenim molt més contacte amb el pacient
Stephannie no ha trobat diferències abismals entre els metges colombians i els espanyols, tot i que reconeix que aquests últims tenen "molt més contacte amb el pacient" en la seva estructura i arriben a ser a vegades més resolutius. En aquest sentit, defensa que l'internat és vital perquè "aprenem massa coses i quedem molt ben formats per quan surts al rural i ja saps gestionar qualsevol pacient".
Afirma que el 95% dels metges que arriben a Espanya ho fan amb anys d'experiència a l'esquena. "No venim amb la intenció de fer-li mal ni cap mal a ningú; tampoc volem apropiar-nos de res, volem treballar colze a colze per tirar la sanitat endavant", insisteix. La sanitària ho compara amb els casos d'europeus que viatgen a Llatinoamèrica a rotar i són acollits amb "el mateix afecte i estima".
A diferència d'Espanya, al país llatinoamericà no existeix un examen únic nacional per accedir a l'especialització. La gent ha de sol·licitar els programes directament als hospitals i fer entrevistes on la corrupció de places, denuncia la metgessa, és alarmant. "És molt difícil. Les persones han de comprometre's i llogar tot el que tenen per poder estudiar, pagant quantitats caríssimes per un examen, una entrevista i la matrícula posterior", assegura.
"No venim amb la intenció de fer-li mal ni cap mal a ningú; tampoc volem apropiar-nos de res, volem treballar colze a colze per tirar la sanitat endavant"
La importància de treballar "colze a colze" més enllà del país d'origen
Stephannie sempre va tenir en ment l'especialització, encara que al seu país d'origen no fos possible. Es va presentar l'any passat al MIR, tot i que reconeix que era més "per provar que per estudiar seriosament". Va poder aconseguir plaça, però va preferir no fer-ho per no treure l'oportunitat a una altra persona. "M'agradaven tantes àrees i em feia una mica de por renunciar després a la residència", afirma la sanitària, que a Colòmbia va treballar com a metgessa a domicili, amb menors, i com a auxiliar de cirurgia.
Ha decidit deixar la residència "potser" per al futur i ara compagina dues feines a Urgències d'un hospital i a la Creu Roja mentre continua estudiant. "M'he tret un Màster en Peritatge Mèdic, Dany Corporal i Lesions Personals, amb l'objectiu de treballar en una mútua en el futur", assenyala. Afegeix que també té en ment matricular-se en un altre de Tricologia Capil·lar.
"M'agradaria crear la meva pròpia consulta, com una mena d'assessoria independent", explica la sanitària, que afegeix que l'emprenedoria és quelcom que des de Colòmbia es fomenta molt.
Davant el debat generat aquests dies al voltant de la formació dels professionals llatinoamericans, la colombiana vol enviar un missatge: "Nosaltres tenim protocols molt semblants i gestionem els mateixos medicaments; sabem exactament el mateix que els espanyols", defensa. Tot i que, més enllà de la polèmica, defensa que l'important és "treballar colze a colze" perquè, el dia de demà i independentment del país d'on vingui cadascú, "es pugui tirar la sanitat endavant".
Notícies relacionades
- Isabel, oncòloga: "He conegut centenars de MIR estrangers; la majoria són boníssims i sense por a la feina"
- Sense examen únic, però amb proves eliminatòries exclusives: així és homologar i accedir al MIR a Alemanya
- Una futura MIR equatoriana, davant les crítiques als aspirants estrangers: "És una lluita en va per justificar la xenofòbia"
- L'homologació automàtica de cinc perfils sanitaris estrangers avança a Espanya per mandat europeu
