Publicada

A més de 8.000 quilòmetres de distància, Jacky compta els dies per poder presentar-se al MIR el pròxim 23 de gener. Des de l'Equador, aquesta metgessa general —la primera de la seva família— ultima la seva preparació després d'aconseguir homologar el seu títol "pel seu compte" i deixar la seva feina per dedicar-se en exclusiva a l'estudi. Explica que la seva decisió respon a la precarietat del seu país, on especialitzar-se pot arribar a costar fins a 25.000 dòlars i obliga a afrontar guàrdies de fins a 40 hores sense rebre cap sou. "Només busquem una millor qualitat de vida i que se'ns retribueixi la feina que estem fent", resumeix.

Amb el seu nom ja a les llistes provisionals, aquesta equatoriana vol alçar la veu davant la polèmica desfermada els últims dies pel volum d'aspirants extracomunitaris a la convocatòria, un soroll que ha derivat en comentaris que titlla de "xenòfobs" i que posen en dubte la preparació dels metges llatinoamericans. "Ens estan dient que som metges de taparrabos o de xamaneries", lamenta la sanitària, que reivindica el "rigor" de l'homologació, aclareix que no competeixen per les places dels espanyols i confessa la seva il·lusió per especialitzar-se en el futur en Pediatria.

Guàrdies de 40 hores i sense sou, el motiu per marxar de l'Equador

Jacky coneix de primera mà les dificultats d'obrir-se pas en un sistema sanitari on l'ascensor social brilla per la seva absència. Després de treballar com a metgessa auditora en una clínica, exercir en Ginecologia i Obstetrícia i dirigir un centre de salut durant el seu any rural, va comprovar que ni un bon expedient acadèmic garanteix l'estabilitat en un mercat on hi ha "molta demanda, però poca oferta". A això s'hi suma el pes dels contactes personals: "Llatinoamèrica és coneguda per les palanques, que són com les ajudes. Si ets coneguda de tal persona, pots ingressar a tal lloc, però no tots tenim el privilegi de ser d'una família de metges".

Cursar una especialitat al seu país tampoc era viable. Segons explica, la majoria de les places s'ofereixen en universitats privades amb un cost mínim d'entre 20.000 i 25.000 dòlars, i fins fa pocs mesos els residents ni tan sols rebien salari. I, encara que recentment s'ha començat a implantar una remuneració, assegura que les condicions continuen sent extremes. "Són guàrdies de 32 o 36 hores, i fins i tot fins a 40 hores que s'han normalitzat. Fins i tot el metge de família, que un pensa que no té tant de trasbals com urgències, està tenint aquest tipus de jornades", detalla.

Davant aquest escenari, Espanya va aparèixer com l'alternativa lògica, recolzada per l'experiència prèvia de la seva mare treballant al país. "Si comparem les guàrdies d'Espanya amb les de l'Equador, les d'aquí són el doble de jornada. Són situacions que no es visibilitzen quan es parla de l'alta taxa de migració mèdica", assenyala Jacky, que equipara la seva decisió a la dels facultatius espanyols que busquen millors condicions en altres països europeus.

"Igual que els espanyols marxen a Alemanya o Suïssa, nosaltres emigrem per la qualitat de vida que ens garanteix Espanya en comparació amb les polítiques de Llatinoamèrica", reivindica.

La xenofòbia a les xarxes socials i el mite del "robatori" de places

Llegir l'onada de comentaris negatius després de conèixer-se el passat 13 de novembre les llistes provisionals d'admesos va suposar un cop anímic per a molts aspirants estrangers, segons la sanitària. "Ens estan dient que som 'metges de taparrabos' o 'metges de xamaneries', la qual cosa em sembla una manca de respecte cultural", defensa Jacky, que assegura que han estudiat set anys, fet un any d'internat i un altre de pràctica rural, fins i tot "havent de navegar dues o tres hores en llanxa per arribar a un hospital".

No obstant això, afirma que han convertit aquest malestar en una nova motivació. "Ens va afectar un dia, sí, però l'endemà vam dir que no ens afectaria més; més aviat ens dóna impuls per demostrar que no som així", defensa.

Davant d'aquells que posen en dubte la validesa dels seus títols, recorda que el procés d'homologació exigeix un filtre exhaustiu d'hores lectives, crèdits, matèries cursades i pràctiques realitzades. A més, reivindica la capacitat resolutiva adquirida al seu país, on l'escassetat de recursos obliga a aguditzar l'enginy clínic. "Allà tenim limitats alguns medicaments o procediments i això ens obliga a pensar d'una altra manera per tirar endavant un pacient descompensat o atendre un part complex a l'Amazònia", afirma amb orgull, i subratlla que "no ens ho posen en safata de plata".

També qüestiona aquells que escampen la idea que els metges extracomunitaris estan deixant sense plaça als graduats a Espanya. En aquest sentit, recorda que el sistema estableix percentatges separats. "Nosaltres no estem afectant el contingent dels espanyols; competim netament entre els llatinoamericans per aquest 10%, que són unes 960 places", subratlla. Al seu parer, la por generada pel volum total d'inscrits respon més a un desconeixement de les xifres reals —ja que molts admesos finalment no es presenten o només van a provar l'examen— que a una amenaça real. "És una lluita en va per intentar justificar la xenofòbia", reivindica.

"Nosaltres no estem afectant el contingent dels espanyols; competim netament entre els llatinoamericans per aquest 10%, que són unes 960 places"

Deixar de treballar per preparar el MIR amb la mirada posada en Pediatria

Per arribar fins aquí, Jacky va tramitar la seva homologació pel seu compte durant les vacances del seu any rural i, després de superar un retard de quatre mesos per un error documental, va deixar la seva feina al març per apuntar-se a una acadèmia. "És una situació frustrant perquè, quan ja has treballat i tens els teus diners, tornar a dependre dels teus pares afecta la salut mental, però el seu suport ho és tot", confessa. Ara ultima el seu viatge a Espanya dues setmanes abans de la data de l'examen per aclimatar-se al fred, conèixer les seus i fer algun simulacre presencial.

Assegura que la seva prioritat és aconseguir plaça a Pediatria, una especialitat "vital" a les zones rurals i amazòniques de l'Equador, tot i que no descarta més opcions si la nota no li arriba. "Els professors m'han fet estimar també Nefrologia, Otorrinolaringologia i Digestiu; de tot s'aprèn i no em tanco a cap possibilitat", explica il·lusionada. Més enllà de l'examen, la sanitària vol reivindicar el companyerisme entre professionals d'ambdós costats de l'Atlàntic.

"Al final som habitants d'un mateix planeta i hauríem de donar-nos suport i aprendre els uns dels altres sense recels", subratlla. El seu full de ruta passa per completar la residència a Espanya, guanyar experiència durant uns anys i, si és possible, tornar en el futur a l'Equador per retornar al seu país tot el que ha après, encara que reconeix que es troba "disposada a tot" i que no es tanca "a les expectatives de les coses" que puguin sorgir després d'aconseguir la seva plaça.

Notícies relacionades