Publicada

El rècord de metges estrangers inscrits a l'examen MIR 2027 ha obert un intens debat entre els professionals sanitaris sobre l'accés a la formació especialitzada a Espanya. Mentre alguns aspirants nacionals temen que l'augment de candidats internacionals redueixi les seves possibilitats d'aconseguir plaça, altres facultatius han sortit en defensa dels qui arriben al país per completar la seva formació. És el cas d'Isabel Lorenzo, metgessa especialista en Oncologia, que ha reivindicat la contribució dels residents estrangers al sistema sanitari i reclama centrar la discussió en les condicions laborals i la contractació de metges sense especialitat.

"He conegut centenars de MIR estrangers al llarg dels anys. La majoria són boníssims, sense por a la feina i moltes vegades suporten moltes actituds racistes dels seus “companys”. La majoria venen, es formen i se'n van. Deixeu-vos de ximpleries", ha expressat aquesta especialista des del seu perfil a X, en una publicació que ha generat nombroses respostes i ha donat lloc a un intercanvi d'opinions sobre el cost de la formació MIR, la mobilitat internacional i les condicions laborals dels metges espanyols.

El valor dels metges estrangers durant la residència MIR

Un dels principals punts de discussió sorgits arran de les declaracions de Lorenzo és la inversió pública destinada a formar especialistes procedents d'altres països. Un cardiòleg ha qüestionat que aquests facultatius puguin abandonar Espanya un cop finalitzada la seva residència: "Ahh que bé Isabel, venen, els ciutadans d'aquí els paguen la formació amb els seus impostos i se'n van. Boníssima idea".

La resposta de l'oncòloga no s'ha fet esperar. Al seu parer, l'argument passa per alt l'activitat assistencial que desenvolupen els residents durant els anys de formació. "Ja he dit que el que aporta qualsevol MIR al sistema supera amb escreix el que costa la seva formació", ha assenyalat, abans de recordar la responsabilitat dels òrgans docents en la preparació dels futurs especialistes. "I si no ho fos, llavors la culpa és del tutor de residents i de la comissió de docència del seu hospital. Que ningú oblidi que hi ha una avaluació anual que es pot suspendre", ha afegit.

La especialista ha insistit en aquesta mateixa idea davant altres intervencions crítiques. "Un MIR paga amb escreix amb la seva feina tota la formació que rep. Els MIR són estímul i riquesa per al Servei, per a l'hospital i per al sistema", ha defensat.

Un altre oncòleg ha rebutjat les generalitzacions sobre els professionals internacionals, tot i que ha qüestionat que la majoria abandoni Espanya després d'acabar l'especialitat. "Estrangers és un terme molt ampli amb orígens molt diversos i si bé les generalitzacions són injustes, tots hem conegut en la pràctica assistencial exemples de tota mena", ha exposat. En la seva experiència, molts dels metges estrangers amb qui ha treballat romanen a Espanya o hi tornen posteriorment.

La contractació de metges sense MIR

Més enllà de l'intercanvi d'opinions, aquesta professional considera que el focus de la discussió hauria d'estar en les polítiques de contractació dels serveis autonòmics de salut, en lloc de qüestionar l'accés de professionals estrangers a la formació sanitària especialitzada, i prohibir així la contractació de metges sense MIR. En aquest sentit, la especialista adverteix que les dificultats per cobrir determinades places no s'haurien de resoldre recorrent a professionals estrangers en condicions laborals inferiors. "El maltractament als metges espanyols pel qual no volen treballar en determinades condicions no pot ser obviat contractant en condicions inferiors a metges estrangers. Aquest és el veritable problema", ha subratllat.

La preocupació per aquest tipus de contractacions no és nova. De fet, Redacción Médica recollia fa uns dies l'advertiment del director general d'Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, Miguel Ángel Máñez, sobre que el principal risc associat a l'augment d'homologacions no està tant en la convocatòria MIR com en que aquest fenomen pugui afavorir la contractació de metges sense títol d'especialista.

Alhora, la professional denuncia una onada d'"odi i xenofòbia" contra els qui "només venen a estudiar al nostre país" i ho compara amb la mobilitat dels estudiants espanyols que es desplacen a altres països europeus i nord-americans per completar la seva formació. "Nosaltres (moltíssimes persones de la meva generació) enviem els nostres fills a estudiar a l'estranger, encara que hagi estat només a un programa d'intercanvi, sabent que això els enriqueix, i al seu retorn, el nostre país s'enriqueix amb ells", ha explicat a aquest diari. La especialista recorda que alguns d'aquests joves han acabat establint-se en altres països en trobar-hi millors oportunitats professionals. Una realitat que, al seu entendre, hauria de contribuir a comprendre les motivacions dels qui arriben a Espanya per formar-se.

"No puc arribar a entendre aquesta onada de xenofòbia contra persones que venen a estudiar a Espanya. Tant de bo fóssim una potència mundial, prestigiosa, i molt apreciada fora de les nostres fronteres per a formació universitària i de postgrau. De veritat no sou capaços d'entendre quant guanyaríem tots amb això?", ha conclòs.

Sol·licituds de metges estrangers per al MIR 2027

La controvèrsia es produeix després que el Ministeri de Sanitat hagi publicat la relació provisional d'admesos i exclosos al MIR 2027, amb 24.142 sol·licituds, de les quals 12.569 corresponen a aspirants estrangers i 11.573 a espanyols. Per primera vegada, les inscripcions internacionals superen les nacionals, encara que la situació s'inverteix entre els candidats admesos provisionalment: 11.126 espanyols davant 10.542 estrangers. Aquest increment coincideix amb el rècord d'homologacions de títols mèdics estrangers, després que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats aprovés 30.303 homologacions de Medicina durant 2025. Un escenari que ha despertat inquietud entre alguns futurs residents, com la Marina, aspirant a la convocatòria de 2027, que ha manifestat la seva por que l'arribada de professionals estrangers acabi afectant les oportunitats laborals dels nacionals. "No és racisme, és veure la teva promoció substituïda per metges disposats a acceptar condicions laborals infrahumanes", ha lamentat.