Javier García Fernández, presidente de Sedar
Medicina

"No hi ha cap altre metge que conegui l'engranatge d'un hospital tan bé com un anestesiòleg"

Javier García, president de la SEDAR, alerta que el càlcul obsolet de les plantilles i la disparitat d'inversió autonòmica aboquen el sistema públic de salut al col·lapse a curt termini

I a més: Els nous lideratges en Anestesiologia: del 'coaching' a la recerca

Llegir en Català
Publicada

El sistema públic de salut s'acosta a un punt de no retorn per la manca estructural d'especialistes. Javier García, president de la Societat Espanyola d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SEDAR), llança des de les II Jornades de Caps de Servei a Saragossa un missatge a les administracions: "Hem de dimensionar les plantilles per frenar la fuga territorial de talent i l'esgotament mèdic, o els quiròfans estaran compromesos". Lluny del càlcul obsolet de recursos per quiròfan, la viabilitat de l'atenció passa per retenir aquells que sostenen l'activitat transversal dels hospitals.

La idea d'aquestes Jornades nacionals de Caps de Servei d'Anestesiologia, UCIs quirúrgiques i dolor és crear un entorn on puguem donar consell i assessorar les conselleries de salut i el Ministeri de Sanitat. Volem passar d'una sanitat reactiva, on es reacciona davant de problemes que sorgeixen i es pensa en els anestesiòlegs quan hi ha un conflicte, a una gestió preventiva. L'ideal seria estar en contacte permanent amb les Administracions, per aconseguir una comunicació bidireccional que portaria a una millor gestió dels hospitals.

Què ens queda per desenvolupar de les línies estratègiques de l'any passat?

Hem establert les bases, però queda tot per desenvolupar, perquè el primer punt estratègic que ja vam detectar l'any passat és la gestió de recursos humans. Hem passat d'una època on la gestió era de números i quiròfans, a un moment on la clau fonamental és la gestió de persones. Això s'ha convertit en quelcom tremendament dificultós que avui ocupa el 99 per cent del nostre temps. Hem de prestar atenció a això, com s'està veient a totes les vagues mèdiques a les quals estem assistint, produïdes precisament per no preveure el conflicte i esperar que es produeixi, per després intentar pal·liar-lo.

Fa temps que avisem les diferents Administracions, que la dotació d'anestesiòlegs és inferior a la necessària perquè es van fer càlculs obsolets en funció del nombre de quiròfans, quan avui dia la nostra major activitat és fora d'ells. Augmenta la demanda assistencial i els caps de servei no tenim plantilles prou adequades per donar resposta.

Quins són els principals reptes operatius als quals s'enfronten de manera immediata?

Són tres problemes. Un, els caps de servei estem en una situació d'indefensió absoluta a l'hora de gestionar i realitzar amb normalitat la nostra feina; el malestar mèdic per la conflictivitat acumulada es descarrega sobre les direccions com a representants últims de l'administració, deixant-nos immobilitzats i lligats de mans i peus. Dos, és imprescindible adequar estructuralment les plantilles perquè la prioritat número u de qualsevol professional mèdic avui és la conciliació familiar, quelcom que només es compensa amb plantilles estructuralment grans. I tres, afrontem un canvi generacional brusc on els metges joves qüestionen fer guàrdies de 24 hores i fins i tot exigeixen que siguin voluntàries; si no s'afronta millorant les seves condicions laborals i econòmiques, el sistema públic pot entrar en col·lapse en breu.

Mencionava abans l'equitat territorial. Com està afectant la disparitat d'inversió entre les diferents comunitats autònomes?

Cada vegada es veu una absoluta manca d'equitat entre comunitats autònomes. Algunes regions inverteixen moltíssims diners en sanitat, en infraestructures i personal, tenen plantilles molt millor dotades i pagades, i això fa que funcionin molt millor i no els faltin professionals. D'altres, es queden a la cua i paguen pitjor, cosa que acabarà tenint un detriment molt important en l'activitat assistencial.

Tenim la millor sanitat pública del món, però lamento dir que això és històric. Actualment anem a la cua i ben aviat, si no es prenen seriosament el finançament estructural com a prioritat, la sanitat pública trencarà.

"Tenim la millor sanitat pública del món, però lamento dir que això és històric. Actualment anem a la cua i ben aviat, si no es prenen seriosament el finançament estructural com a prioritat, la sanitat pública trencarà".

La inversió en seguretat del pacient xoca amb els interessos econòmics dels gestors?

En cap moment, tot el contrari. El millor exemple és l'aviació, l'única àrea que s'ha pres al 200% de serietat la seguretat i després resulta econòmicament rendible. La seguretat és la millor inversió que pot fer un hospital, perquè els diners que es perden en iatrogènia i lesions costen uns diners directes, a part de totes les indemnitzacions. Moltes vegades tenim gestors, que operen amb una mentalitat curtterminista i pensen que un procés més segur comporta costos directes, però en sanitat està més que quantificat que sempre retorna molts més diners dels que aportes.

Senteixen que les gerències perceben l'anestesiòleg com un aliat estratègic o com un obstacle?

Som els grans experts i coneixedors del funcionament real d'un hospital per la nostra transversalitat; donem suport a gairebé totes les especialitats quirúrgiques i a la majoria de les mèdiques. No hi ha cap altre metge que conegui l'engranatge d'un hospital tan bé com un anestesiòleg. Si els gestors i les conselleries comptessin amb nosaltres de manera rutinària per agilitzar els processos, l'eficiència milloraria moltíssim; per això un bon polític és aquell que pren decisions estant ben informat, i els que millor els podem informar som nosaltres. Estem a la seva disposició per poder ajudar.