Lucía Costafreda, metgessa de l'Atlético de Madrid: "Hi ha molta tecnologia i dades, però necessitem més criteri científic"

El futur de la Medicina de l'Esport s'entreveu com un horitzó ple de possibilitats, més personalitzat, amb la genètica com a protagonista i la possibilitat d'anticipar-se a les lesions abans que apareguin gràcies a la tecnologia. No obstant això, no és or tot el que lluu, així ho adverteix Lucía Costafreda, metgessa de l'Atlético de Madrid i responsable de la Unitat de Prevenció Precoç Personalitzada d'HM Hospitals, que assenyala com disposar de cada vegada més informació no significa prendre millors decisions. "Hi ha molta tecnologia i dades, però necessitem més criteri científic", assenyala a Redacción Médica.

La Medicina de l'Esport ha evolucionat en els darrers anys. Ja no se centra només en diagnosticar i tractar lesions, sinó també en prevenir-les. Per això, és fonamental estudiar la biomecànica i la funcionalitat de l'esportista i identificar possibles factors de risc. "Es tracta d'entendre quines particularitats musculars poden augmentar la predisposició a patir certes lesions", explica Costafreda.

La especialista insisteix en la importància de conèixer l'origen de les lesions i treballar juntament amb preparadors físics i cos tècnic per prevenir-les, amb una adequada gestió de les càrregues de treball i tenint en compte les característiques individuals de cada futbolista. El seguiment, segons explica, comença a pretemporada, amb revisions que inclouen valoracions cardiològiques, proves funcionals, antropometria i nutrició. Així, estableixen una referència inicial que s'actualitza amb avaluacions periòdiques durant la competició per detectar possibles canvis en l'estat físic del jugador. Un model que, segons Costafreda, també seria molt valuós en la medicina general: " Tant de bo poguéssim conèixer així tots els pacients, aquesta seria la medicina d'excel·lència", reflexiona.

"Hi ha molta tecnologia i dades, però necessitem més criteri científic"

Així mateix, l'evolució de les eines diagnòstiques i de monitoratge ha obert noves possibilitats per prevenir lesions i optimitzar el rendiment esportiu. No obstant això, Costafreda adverteix que no totes les innovacions tenen la mateixa utilitat clínica. "N'hi ha molta, però també molt soroll", afirma referint-se a la tecnologia disponible.

"Gestionem multitud de dades: enquestes de benestar (wellness), monitoratge GPS, dispositius salivals per mesurar el cortisol... Intentem bolcar tota aquesta informació per avaluar la fatiga muscular i el risc lesional", exemplifica. Però el principal repte, segons destaca, no resideix a continuar recopilant dades, sinó saber-les interpretar. Defensa que l'objectiu és clar: "Filtrar, acudir a l'evidència científica i treballar amb el que realment funciona", assenyala la sanitària, per evitar que la innovació avanci més ràpid que la seva aplicació en l'àmbit clínic.

En un context en què la IA està guanyant terreny en molts àmbits sanitaris, la Medicina de l'Esport tampoc pot quedar al marge. Encara que Lucía assenyala que "encara li costa donar-li un paper protagonista", és conscient que tard o d'hora els metges i preparadors físics s'han de posar al dia. "No crec que sigui la solució màgica, però sí que pot servir com a engranatge per organitzar i estructurar el gran volum de dades que generen la resta d'eines", afirma.

El mapa genètic del futbolista, la pròxima frontera en la Medicina de l'Esport

En aquesta línia, Costafreda considera que els dispositius de monitoratge no invasiu i els biomarcadors sanguinis i salivals tindran un paper rellevant en els propers anys. "Són els que ens permetran afinar la fatiga muscular i la gestió de càrregues", afegeix. Però més enllà d'aquestes eines, la especialista apunta que cal posar el focus en el futur en una altra àrea important: la genòmica.

"La biologia molecular i la genètica són el futur", sentencia la sanitària, que destaca els avenços cap a models d'atenció cada vegada més personalitzats. "Ja tenim eines capaces de predir com es metabolitzen i s'absorbeixen certs nutrients o com es gestiona l'energia durant l'activitat física", exemplifica. Explica que també existeixen proves dirigides a identificar determinades predisposicions genètiques relacionades amb lesions musculars o tendinoses, encara que "encara queda camí perquè es puguin predir lesions individuals de manera més específica".

Així, la possibilitat de construir una mena de mapa genètic del futbolista obre, segons la metgessa, noves oportunitats per adaptar les estratègies de prevenció i recuperació de cada jugador. "Actualment treballo més amb aquestes proves a l'àmbit hospitalari, però té tot el sentit traslladar-les a esportistes d'elit per oferir-los un abordatge a mida", explica. Entre les possibles aplicacions, planteja la identificació de característiques biològiques relacionades amb la capacitat de regeneració dels teixits, que podrien servir, si la seva utilitat arriba a demostrar-se, per orientar intervencions individualitzades. "És una línia amb una enorme projecció", assenyala la especialista, que subratlla que ha d'anar acompanyada d'una atenció multidisciplinària.

"Ja tenim eines capaces de predir com es metabolitzen i s'absorbeixen certs nutrients o com es gestiona l'energia durant l'activitat física"

El límit del reconeixement mèdic quan es produeixen emergències

Però, malgrat els avenços en prevenció i diagnòstic, existeixen situacions que escapen a la capacitat d'anticipació de la medicina esportiva. La recent mort de Jesús de Miguel, jugador del CD Tenerife, després de patir una aturada cardiorespiratòria després d'un xoc amb el porter del FC Andorra durant un partit, ha tornat a posar el focus en la importància dels protocols d'emergència.

En aquest context, Costafreda explica que, encara que l'avaluació cardiològica permet identificar determinades patologies i factors de risc, no totes les emergències cardíaques es poden anticipar mitjançant proves mèdiques. "Un episodi de commotio cordis resulta extraordinàriament difícil de preveure", explica la especialista. La metgessa recorda que durant la pretemporada es realitzen avaluacions cardiològiques que poden incloure ecocardiogrames, proves d'esforç i fins i tot ressonàncies magnètiques, segons les necessitats de cada esportista. No obstant això, "cap estudi previ pot impedir que un impacte en un moment exacte del cicle cardíac desencadeni aquesta arítmia letal".

A diferència de determinades cardiopaties que poden detectar-se mitjançant programes de cribratge, en aquest tipus d'episodis la prioritat passa per "garantir una intervenció immediata". Per això, Costafreda considera imprescindible que els recintes esportius disposin de desfibril·ladors externs automàtics (DEA), personal format en reanimació cardiopulmonar i accés ràpid als serveis d'emergències sanitàries.