Els suplements d’omega-3 s’han convertit en una opció popular entre aquells que busquen millorar la seva recuperació després d’entrenar. Tanmateix, els seus beneficis no són universals. Una revisió científica publicada a l’octubre de 2026 a la revista Current Opinion in Clinical Nutrition and Metabolic Care conclou que, encara que aquests àcids grassos poden contribuir a reduir les agulletes i algunes pèrdues de funció muscular, no hi ha proves suficients per recomanar-ne el consum de manera generalitzada a tots els esportistes.
El treball, titulat Haurien de prendre suplements d’omega-3 els esportistes? Evidència científica actual sobre recuperació, adaptació i rendiment, analitza les investigacions disponibles sobre el paper dels àcids grassos omega-3 en la recuperació muscular, l’adaptació a l’entrenament i el rendiment físic.
Menys molèsties musculars, però sense garanties de millorar el rendiment
D’entre les principals troballes de la revisió destaca que la suplementació amb omega-3 podria reduir modestament el dolor muscular i atenuar determinades pèrdues de funció muscular després d’exercicis especialment exigents. Aquests efectes podrien ser interessants per a esportistes que realitzen entrenaments intensos o activitats que provoquen un dany muscular considerable.
Tanmateix, els investigadors adverteixen que els resultats varien en funció de les dosis, les formulacions utilitzades i els efectes avaluats. A més, els possibles beneficis sobre la recuperació no es tradueixen necessàriament en una millora del rendiment esportiu.
En concret, l’evidència disponible no mostra beneficis consistents en paràmetres com la força, la resistència, la potència o el rendiment durant la pràctica esportiva. Per tant, prendre omega-3 no garanteix entrenar millor ni aconseguir millors resultats físics.
Per què no es recomana a tots els esportistes?
La principal conclusió de la revisió és que la suplementació rutinària amb omega-3 no es pot recomanar actualment a tots els esportistes. Els investigadors plantegen que el seu ús podria tenir sentit en determinats casos, tenint en compte l’alimentació habitual i, quan calgui, l’avaluació de biomarcadors relacionats amb l’estat d’omega-3.
Aquests àcids grassos, presents en aliments com el peix blau, participen en diferents processos fisiològics, inclosos els relacionats amb la regulació de la inflamació. Tanmateix, que hi hagi una explicació biològica plausible per als seus possibles efectes no vol dir que s’hagi demostrat una millora significativa del rendiment esportiu.
La revisió també assenyala que encara hi ha llacunes en la recerca sobre determinats grups, com les dones esportistes, els atletes de més edat i aquells que practiquen esports de contacte.
L’alimentació, abans que la suplementació
Els resultats reforcen la importància de valorar les necessitats individuals abans d’incorporar suplements a la rutina esportiva. L’alimentació habitual, les característiques de l’entrenament i els objectius de cada esportista són factors rellevants per determinar si la suplementació pot aportar algun benefici.
En aquest sentit, els omega-3 no s’han de considerar una solució universal per recuperar-se abans o millorar les marques. La seva possible utilitat depèn de les circumstàncies de cada persona i d’una evidència científica que encara presenta limitacions.
En definitiva, els suplements d’omega-3 poden oferir beneficis modestos en determinats aspectes de la recuperació muscular, però no han demostrat millorar de manera consistent el rendiment esportiu. Per això, la recomanació no és que tots els esportistes els consumeixin, sinó que se’n valori la possible utilitat de manera individualitzada i amb assessorament professional quan sigui necessari.