El lema ‘Més que un club’ que històricament ha acompanyat el FC Barcelona també es construeix lluny dels focus i dels terrenys de joc. Una part fonamental d'aquest engranatge són els seus serveis mèdics, responsables de vetllar per la salut dels esportistes i, alhora, de tractar de garantir la seva màxima disponibilitat per competir. Una tasca que en ocasions obliga a prendre decisions difícils, fins i tot quan està en joc un partit transcendental i que pot marcar una temporada. Xavier Corbella, cap dels serveis mèdics del Barça, explica que la seva missió passa per aconseguir “la màxima disponibilitat dels jugadors/es per competir i guanyar”, tot i que reconeix que existeixen situacions en què el criteri mèdic s'ha d'imposar i “vetar la participació d'un esportista, fins i tot en partits transcendents”.
Una decisió especialment complicada quan es tracta d'un jugador important, ja que una derrota pot convertir l'equip mèdic en un dels assenyalats. “Totes les mirades i crítiques recauran en els metges, i en ocasions se'ns arriba a responsabilitzar de la derrota”, afirma. Si, per contra, l'equip guanya, “el mèrit del triomf serà de l'entrenador. A l'equip mèdic no li ha d'importar això, al Barça el més important és guanyar, i quan treballes en aquest club ha de quedar clara aquesta premissa”.
El cap dels Serveis Mèdics del club català analitza a Redacción Médica com és una jornada habitual durant una setmana amb partit i quines situacions requereixen més atenció: “L'àmbit de responsabilitat abasta els més de 2500 jugadors/es, de totes les edats dels diferents equips i seccions esportives del Club, tant les 6 seccions professionals (futbol masculí i femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) com la resta dels esports amateurs”.
En cas que algun col·lectiu dels citats requereixi atenció mèdica, l'equip de metges, fisioterapeutes, nutricionistes i preparadors físics “inicia la seva jornada molt d'hora, analitzant primer les dades nocturnes i avaluant posteriorment individualment els jugadors/es amb molèsties, abans de coordinar amb el staff de rendiment el pla del dia”. Després d'aquesta reunió multidisciplinària, s'ajusten amb el cos tècnic les càrregues de treball de l'entrenament, per després “supervisar a peu de camp i posteriorment la seva recuperació després d'aquest. El dia de partit la prioritat que més atenció exigeix a l'equip mèdic és decidir la disponibilitat real dels jugadors per competir”.
La missió del cap dels serveis mèdics: la salut integral de l'esportista
La funció principal de Corbella passa per dur a terme la direcció estratègica i operativa d'un equip integrat per més d'un centenar de professionals: “S'assumeix la responsabilitat clínica última sobre la salut integral de l'esportista, la prevenció de lesions, així com, en cas de lesió, dels diagnòstics, les intervencions quirúrgiques, tractaments, pronòstics i la decisió de l'alta competitiva”. A més, l'especialista afirma que ha de garantir “un punt d'unió entre el cos tècnic, la direcció Esportiva i la junta directiva, incloent la presidència del Club si es tracta de primers equips, perquè tots ells coneguin en tot moment l'estat actual de la plantilla”.
Pel que fa als protocols d'urgència mèdica als diferents estadis del Spotify Camp Nou, Johan Cruyff o Palau Blaugrana, Corbella és el màxim responsable del seu compliment, realitzant “el control antidopatge, els contractes amb proveïdors sanitaris, acords de patrocini mèdic, el compliment pressupostari de la meva àrea, el pla d'inversions, o, per exemple, la implementació de projectes de recerca i innovació”.
"Els especialistes defineixen amb precisió les limitacions mèdiques de cada jugador"
La feina mèdica en el futbol d'elit és necessàriament multidisciplinària, i a l'hora de coordinar-se entre els diferents especialistes per prendre decisions sobre un jugador, el cap dels serveis mèdics explica que “es tradueix la terminologia mèdica a paràmetres de càrrega d'entrenament entenedors per al cos tècnic, definint amb precisió les limitacions mèdiques de cada jugador”.
Per a decisions transcendents, com el retorn després d'una lesió llarga, la metodologia consisteix a “reunir-se en una taula de consens amb representants de cada àrea, per unificar criteris perquè siguem una sola veu davant l'entrenador, i que l'última paraula sigui sempre consensuada, sòlida i busqui equilibrar la fràgil relació entre preservar la salut de l'esportista, però alhora obtenir el seu màxim rendiment esportiu”.
El futur de la Medicina de l'Esport
La Medicina de l'Esport és una disciplina que ha evolucionat al llarg dels anys, per la qual cosa avui dia, a Can Barça es monitoritzen paràmetres per conèixer l'estat físic de l'esportista i detectar quan està arribant al límit: “Es monitoritza el triangle format per la càrrega externa, la càrrega interna i els biomarcadors de fatiga. A més, es mesura la resposta neuromuscular mitjançant salts en plataformes de força i es supervisa el descans a través de la variabilitat de la freqüència cardíaca nocturna, per exemple”.
La fórmula per detectar que un jugador frega el seu límit és a través d'“un complex entramat de dades i algoritmes, com per exemple la detecció de pics en la ràtio de càrrega aguda davant la crònica i asimetries de força. En general, aquesta combinació de fatiga central i desequilibri físic encén els senyals d'alarma”.
Mirant al futur, el cap dels serveis mèdics analitza cap a on evolucionarà la medicina esportiva d'elit: “El gran repte seguirà sent dur a terme la nostra missió que no és altra que la d'aconseguir la màxima disponibilitat de la plantilla per entrenar, competir i guanyar”. Com la resta de les disciplines mèdiques modernes, l'especialista considera que la Medicina Esportiva evolucionarà cap a “un camp molt més personalitzat i de precisió, en què serà clau adaptar les càrregues externes i internes, la nutrició, el descans i la salut mental al perfil genètic, metabòlic i biomecànic de cada esportista”.
"La Medicina de l'Esport evolucionarà cap a un camp molt més especialitzat i de precisió"
A més, l'especialista està convençut que la disciplina s'“estendrà i donarà accés a molts més esportistes a l'ús de les teràpies regeneratives i biològiques avançades per optimitzar la qualitat de cicatrització en els teixits”. Finalment, Corbella també dona un paper protagonista a la Intel·ligència Artificial (IA), ja que estarà “plenament incorporada en el dia a dia, permetent un abordatge molt més holístic de la salut integral de la salut i el rendiment dels esportistes, especialment en el nostre repte de prevenir les seves lesions”.
Lesions freqüents i confiança mental
Pel que fa a les lesions més habituals entre els futbolistes d'elit, les més freqüents són les musculars com “isquiotibials, recte anterior, adductors i soli”, a més dels esquinços articulars. Entre les lesions que més preocupen es troba la “la ruptura del lligament creuat anterior, pels llargs mesos de baixa i possibles seqüeles, i les lesions miotendinoses complexes a causa del seu alt percentatge de recaiguda”.
En els darrers anys, el perfil ha canviat perquè “el joc és molt més veloç i explosiu que abans. Això ha derivat en un augment de les lesions musculars de les extremitats inferiors per sobreús i impactes mecànics repetits, especialment per la densitat i intensitat de frenades i acceleracions”.
Quan un jugador cau lesionat, el diagnòstic de la lesió en el servei mèdic es decideix “en funció de les proves d'imatge, que són la ressonància i l'ecografia. Es valora la ubicació i la gravetat de l'estructura lesionada per optar per la via quirúrgica o la conservadora amb fisioteràpia i readaptació, i/o teràpies biològiques”. Per a l'alta competitiva sempre s'exigeix “complir un panell de dades objectives, com és el temps de recuperació biològica, simetries de força, rendiment en GPS igual al de competició, superació de test biomecànics i bioquímics”.
Tanmateix, Corbella assegura que les sensacions del jugador/a són determinants “per confirmar la seva confiança mental i l'absència de por a l'hora de competir al màxim rendiment. En esport d'alta competició, si les dades són perfectes però el futbolista no se sent segur en el contacte, es considera que no està llest per tornar”.
El paper de la Genètica i Epigenètica a l'hora de construir un perfil de risc lesional
La medicina esportiva ha passat de ser més reactiva a intentar anticipar-se. Tot i que l'especialista defensa que les lesions en l'esport d'elit són esdeveniments multifactorials, avui s'identifica una "finestra de vulnerabilitat o perfil de risc elevat en un moment donat. Creuant dades de fatiga, desequilibris musculars en cel·les de càrrega, historial previ i pics de treball en GPS, i cada cop més, a través d'anàlisis encara en fase de recerca com la Genètica, l'Epigenètica, la metabolòmica, la transcriptòmica, es construeix el perfil de risc lesional dels jugadors i la seva suposada predisposició a patir lesions musculoesquelètiques”. En l'instant que es disposa d'aquesta caracterització individual, el repte és “intervenir en la seva preparació per ajustar la seva càrrega d'entrenament o aplicant treball preventiu personalitzat abans que la lesió aparegui”.
Els Serveis Mèdics del Barça s'actualitzen constantment amb les innovacions i tecnologies que apareixen, per la qual cosa aquest fet provoca que la rutina hagi d'anar modificant-se. A més, l'especialista assegura que la IA “permet processar milers de variables biomecàniques i històriques que a simple vista passaven desapercebudes, permetent dissenyar en un futur molt proper estratègies preventives absolutament personalitzades per a cada jugador/a, esport, posició, moment de la competició, moment personal i entorn”.