L'ordenament jurídic, encara insuficient davant crisis sanitàries: "La pandèmia es va salvar per la bona voluntat dels jutges"
Federico de Montalvo ha assenyalat com la judicatura manté una manca de seguretat jurídica per prendre decisions sobre la limitació de drets per raons de salut pública a l'inici del XXXII Congrés de Dret Sanitari
I a més: La Intel·ligència Artificial marca el XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari de l'AEDS
La pandèmia de Covid-19 i la crisi migratòria d'aquest estiu a Ceuta han estat alguns dels exemples més recents i rellevants de desafiaments per a la salut pública que requereixen una resposta adequada i coordinada, no només per part dels professionals sanitaris i l'Administració, sinó també de la judicatura. Sis anys després de l'experiència traumàtica del coronavirus, per a Federico De Montalvo, vicepresident segon de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), l'ordenament jurídic continua sense donar resposta als problemes que es van posar de manifest en els mesos posteriors al febrer de 2020.
"Els jutges s'hauran d'enfrontar en la pròxima crisi de salut a un ordenament que és insuficient", ha subratllat durant la seva intervenció al XXXII Congrés de Dret Sanitari de l'Aeds. Unes mancances que, subratlla, es van posar de manifest durant la pandèmia i continuen deixant llacunes per a la tasca dels jutges. "Bona part de la pandèmia la va salvar la bona voluntat dels jutges perquè jurídicament no es trobaven amb el millor ordenament", ha assenyalat en al·lusió a les resolucions del Tribunal Constitucional sobre l'adequació de la declaració de l'Estat d'Alarma per decretar el confinament.
Un moment del col·loqui magistral
Unes conclusions en què coincideix el president d'honor de l'AEDS, Ricardo de Lorenzo, que ha exercit com a moderador del col·loqui que ha donat el tret de sortida a aquest esdeveniment. De Lorenzo s'ha remuntat al Congrés celebrat el 2016, on ja “ens vam adonar que mancàvem d'instruments legals per afrontar una situació com la pandèmia de Covid-19”. Deu anys després, el jurista assenyala que continua sense resoldre's “la distància entre els drets i els mitjans que tenim” per fer front a situacions com aquesta.
Ricardo De Lorenzo, president d'Honor de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari
Cinc debats jurídics pendents
Montalvo ha explicat com, davant crisis sanitàries, el primer repte des del punt de vista jurídic és com abordar la limitació de drets per raons de protecció de la salut pública. Als jutges els correspon valorar la pertinència i l'adequació a dret de les mesures que decreten les administracions, per la qual cosa ha reclamat més garanties: "Necessitem instruments de més seguretat jurídica per adoptar decisions tan complexes com aquesta". En aquest sentit, ha detallat que l'adopció d'aquestes mesures requereix una racionalitat formal i instrumental que correspon als jutges valorar si s'instaura amb proporcionalitat i suficient suport.
Federico De Montalvo Jääskeläinen, vicepresident segon de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari
El vicepresident de l'Aeds ha desgranat com durant la pandèmia es van posar de manifest qüestions legals que encara no s'han resolt. En primer lloc, ha al·ludit als dubtes sobre si un jutge particular està habilitat per prendre aquestes decisions o ho ha de fer un tribunal col·legiat. "El Govern va aprovar una reforma per elevar la decisió als Tribunals Superiors o el Suprem, però el Tribunal Constitucional va dir als pocs mesos que era inconstitucional, per la qual cosa no s'ha resolt", ha explicat. Com a segon aspecte, ha assenyalat la capacitat de la llei orgànica de salut pública d'avalar decisions com l'obligatorietat de la vacunació o si és necessari un desenvolupament normatiu específic. Un tercer punt és si es poden restringir els drets a una població "identificable però no identificada": "Es pot confinar un barri? No està aclarit". En quart lloc, ha assenyalat les llacunes en la naturalesa jurídica del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i, finalment, ha apuntat als dubtes que existeixen sobre quan correspon decretar un estat d'alarma o d'excepció.
Davant aquestes preguntes sense resposta jurídica, Montalvo ha assenyalat que, passat el temps ara és el moment de "reflexionar i abordar-les. Un aspecte en què considera que existeix un altre desafiament pendent al marge del debat jurídic, com és mantenir la "lleialtat institucional" en un model descentralitzat com l'espanyol. "Els instruments de coordinació i cooperació estan fracassant perquè s'espera que aquest fracàs sigui imputable a l'adversari", ha declarat.
José Enrique Roviralta, president de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Ceuta.
La crisi de Ceuta, una "instrumentalització migratòria"?
El col·loqui també ha comptat amb la participació dels presidents de l'Organització Mèdica Col·legial, Tomás Cobo, i del Col·legi Oficial de Metges de Ceuta, Tomás Cobo, com a "mostra de suport" als professionals i la població ceutí davant la situació viscuda arran de la crisi migratòria. Per a De Lorenzo, el que va passar el passat juliol encaixa, segons l'ordenament jurídic europeu, en el concepte de "instrumentalització migratòria". Així, ha al·ludit al codi de fronteres de l'Espai Schengen, que defineix aquesta situació com la intromissió d'un tercer país per "fomentar el desplaçament de persones migrants cap a la frontera amb l'objectiu de desestabilitzar la UE o un estat membre posant en perill la integritat territorial.
Tomás Cobo Castro, president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya.
Per la seva banda, Cobo ha qualificat d'"absolutament dramàtica" la desprotecció de menors i de centenars de dones custodiades només per voluntaris davant l'absència policial, una vulnerabilitat que "les deixava preses dels criminals". Una situació que, ha afirmat, les va deixar a mercè de l'explotació sexual, el segrest i la venda d'òrgans. A propòsit de la resposta del Govern, ha qüestionat per què no es va activar de seguida l'equip mèdic d'emergències START per atendre els qui arribaven a la platja, tal com es fa en crisis internacionals.
Per la seva banda, Roviralta ha advertit que Ceuta compta amb la taxa mèdica més baixa d'Espanya i que la declaració de zona de difícil cobertura ha quedat "absolutament obsoleta" sense mesures reals. En aquesta línia, ha explicat com milers de persones van inundar la ciutat des de les sis del matí, desbordant cinc metges d'urgències que van realitzar unes "4.000 assistències al carrer" mentre es registraven al voltant de 200 morts per ofegaments i aixafaments. En aquesta línia, ha denunciat que "l'Estat estava desaparegut", mostrant la seva incomprensió perquè no es desplegués un hospital de campanya com des del col·legi "reclamem des del minut u". Així, s'ha mostrat molt crític amb la resposta del Ministeri de Sanitat i el Govern, acusant-los de tractar de "negar l'evidència" sobre la gravetat de la situació.
Aspecte de la sala durant el Congrés Nacional de XXXII Dret Sanitari