"L'Estatut Marc és la normativa més absurda per als metges que s'ha fet mai a la història d'Espanya"
Carmen Truyols i Miriam González desgranen a Redacció Mèdica el programa sanitari de democracia21, el nou projecte polític que ha irromput al tauler electoral
I a més: L'aliança PSOE-Frente Amplio treu múscul amb 20 perfils sociosanitaris per disputar la majoria del PP al Senat
La sanitat pública espanyola s'ha convertit en un dels principals camps de batalla de la polarització política, un escenari on els debats tècnics han cedit el pas als retrets ideològics, sobretot en el debat que ha envoltat els darrers mesos l'Estatut Marc. Per revertir aquesta dinàmica, diu la mateixa presidenta, neix democracia21, un nou projecte polític impulsat per Miriam González, l'objectiu principal del qual és retornar la gestió dels serveis públics als professionals i a la societat civil. La seva premissa és clara: dur a terme una "neteja radical" del sistema i despolititzar les institucions, "apostant pel mèrit, la capacitat i el sentit comú".
Per donar forma al seu programa sanitari, el partit ha decidit donar veu a qui trepitja els hospitals cada dia. És el cas de Carmen Truyols, anestesista, que ha decidit fer el salt a la primera línia política després d'anys de frustració intentant impulsar canvis des de dins del sistema. El seu diagnòstic és rotund: els polítics actuals han deixat d'escoltar els professionals.
Entre les seves prioritats destaquen una reforma integral i realista de l'Estatut Marc, "escoltant totes les categories professionals" sense generar divisions, la despolitització dels càrrecs directius, la protecció de l'Atenció Primària i la millora urgent de les condicions retributives dels residents, atrapats en normatives que, al seu parer, "no solucionen el problema de base".
En aquesta entrevista, González i Truyols desgranen a Redacció Mèdica les línies mestres del seu projecte i analitzen la convulsa actualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). Ambdues radiografien les deficiències del recent Reial Decret MIR, critiquen la reordenació de competències per "motius purament econòmics" i reclamen un gran pacte d'Estat que posi fi a l'"enfrontament" en què s'ha submergit la sanitat espanyola.
Per què neix democracia21? Quin és l'objectiu?
Miriam González: L'objectiu d'aquest nou partit polític que hem creat, democracia21, és tornar a portar a la política la gent que està fora de la política, els professionals que saben del seu àmbit i que havien d'haver estat sempre involucrats en la política. La mateixa que, d'alguna manera, s'ha convertit en una cosa tancada, de gent que passa anys i anys fent el mateix i moltes vegades sense tenir ni idea de les coses i els serveis públics que gestionen. Però, sobretot, venim a fer dues coses. Primer, una neteja radical del sistema polític, posant mèrit i capacitat en tot. I segon, una modernització del país, que segons la nostra opinió va de la mà d'aquesta neteja.
Com valora que la sanitat s'hagi convertit en un àmbit de crispació en el debat polític?
MG: És aquesta extensió de la polarització que tenim en tot, en què veiem dos blocs que veuen els problemes del sistema sanitari, en què ja es comencen a veure esquerdes i com es desfilen els serveis públics i, tanmateix, són incapaços ni tan sols de seure a fer un acord de mínims, ja no de tot, sinó simplement de mínims.
Crec que en aquests serveis públics essencials ho estem veient. Ho veiem, tristament, en els serveis de transport i ferroviaris. Com és possible que aquí no es comenci a posar-se d'acord? També es percep sempre que els serveis funcionen perquè els professionals han de fer uns esforços heroics i en la professió sanitària és per vocació, per vocació de servei. No, els serveis públics han de funcionar perquè estiguin ben gestionats, ben organitzats, ben remunerats i en unes condicions de qualitat i després la vocació de servei públic va com un afegit.
Miriam González
Carmen. Què l'ha portat a fer el salt a la política amb aquest nou projecte liderat per Miriam González?
Carmen Truyols: Fa diversos anys que intento aconseguir un canvi en sanitat. En aquests intents no he tingut la sensació que hi hagués cap polític interessat en això, fins que va arribar la Miriam. A mi mai ningú m'ha ofert ni formar part d'un canvi, ni una escolta activa...
No volien veure una realitat, que és justament el que acaba de dir la Miriam. Tots estem d'acord que la sanitat espanyola és un orgull, si és que tots estem d'acord que cal tenir sanitat i que és molt important, però el cas és que no tots tenim la capacitat de mantenir-la. I no s'està buscant qui més capacitat té per mantenir-la, s'està buscant qui pràcticament menys es queixa d'això.
Carmen Truyols: "La Miriam és la primera persona que s'ha plantejat quins canvis necessita la sanitat"
És la primera vegada que un partit polític no intenta convèncer-me que això va súper bé, o que això va malament perquè és culpa del del costat. A mi m'és igual de qui és la culpa, però el cas és que és la primera persona que s'ha plantejat: Com ho canviem? Quins canvis necessita la sanitat? Quins problemes té? Quina estructura té? Jo no dic que hagi de ser president del govern un metge, el que dic és que necessitarà els coneixements d'un metge per entendre de Medicina, necessitarà els coneixements d'una infermera per entendre la situació de les infermeres.
Això de posar sociòlegs al capdavant del Ministeri de Sanitat i veure què passa i que després hagis d'estar el 2020 explicant què és una càrrega viral... Jo no he d'estar explicant això, és que jo he d'estar combatent una càrrega viral. Però si no em donen les eines per poder fer això, és impossible que jo tregui bons resultats en la covid o que tregui bons resultats en el trasplantament o que tregui bons resultats en res de la meva vida. I efectivament, exemple d'això és el que està passant amb els trens.
Està molt bé que aquests càrrecs siguin polítics. O està molt bé o està fatal, però no té cap sentit. I que això no va bé. I per canviar-ho, si volem de veritat canviar-ho i no seguir fent política en això, caldrà buscar gent que tingui experiència en canviar-ho o que tingui idees per canviar-ho o que tingui la formació per canviar-ho.
Carmen Truyols
Hi ha més professionals sanitaris en aquest projecte?
CT: Crec que hi ha un grup molt marcat que són persones que han treballat en associacions de pacients. Perquè és veritat que la sanitat ara mateix ha de tornar a posar al centre els pacients. Una cosa són els problemes dels metges, de les infermeres i dels zeladors, i després altres són els problemes de la sanitat. I en la sanitat cal tenir pacients i cal escoltar-los.
Això és una altra cosa que és innovadora, que és no utilitzar els pacients per posar-los a la portada somrients quan sobreviuen. Cal escoltar els pacients per veure com ha estat la seva experiència, per veure què és el que ha fallat. Parlar dels errors que hi ha en sanitat no és criticar el país, no és confrontar, no és buscar problemes, és buscar solucions. És una crítica constructiva. És a dir: On són els nostres problemes?
MG: A més cal confirmar que efectivament a democracia21 el que tenim són professionals de diferents àmbits i de diferents sectors que cadascú és bo en el seu i treballa en el seu i no ve aquí a viure de la política. Simplement estan contribuint.
Cap de nosaltres ha parlat de cap càrrec. Aquí tothom ve a treballar i a més amb una experiència que és el que hem fet en les recollides d'avals de democracia21, a peu de carrer, parlant amb la gent com ha de ser la política. I sens dubte una de les nostres banderes és, com deia la Carmen, l'escolta.
Nosaltres escoltem qualsevol col·lectiu de qualsevol tipus que s'acosti per explicar-nos els seus problemes. És que estem absolutament oberts. Una de les coses que més m'ha sorprès amb els professionals del sector sanitari ha estat escoltar les crítiques que els polítics no els escolten.
Com hem arribat a aquesta situació que els polítics que han d'estar aquí per servir la ciutadania ni tan sols escolten? Però tenim tant professionals mèdics com professionals dels serveis d'organització i d'aplicació d'intel·ligència artificial en hospitals. Qualsevol que vulgui acostar-se té la porta oberta i qualsevol col·lectiu, des d'infermeres a llevadores, ens han estat passant les seves preocupacions. El que volem és col·laborar amb ells, com diu la Carmen, per buscar solucions.
Miriam González i Carmen Truyols
Quines són les fortaleses del programa sanitari de democracia21?
CT: El programa sanitari ha estat un programa realista, que és d'agrair. No cau el diner de sanitat del cel, no és infinit, la sanitat és molt cara. Som moltíssims professionals en aquest sistema i el que hem intentat és començar a donar solucions realistes a problemes que es poden solucionar.
Perquè estaria molt bé que jo vingués aquí i digués, serem el número u en el càncer infantil perquè ven molt. No, la realitat és: On són els problemes a Espanya en sanitat ara mateix? Tenim un problema de salaris, tenim un problema gravíssim, tenim un problema de personatges que han envaït la sanitat fent política i tot això treu diners als professionals i treu diners als pacients.
Carmen Truyols: "Tenim un problema de personatges que han envaït la sanitat fent política"
Escoltant els pacients, escoltant els professionals i escoltant els problemes, s'ha intentat fer un programa sanitari. En el meu cas, jo he participat activament en això, en modificar l'Estatut Marc i reconèixer les categories d'una manera justa, perquè hi ha hagut problemes de dècades en la nostra legislació, en la legislació de tots els sanitaris, no només dels metges, de tots. L'Estatut Marc cal modificar-lo i cal modificar-lo. S'han vist forts problemes aquest any, cal modificar-lo en conjunt, escoltant totes les categories, no la categoria més representada, no, totes.
Cal millorar fortament les gestions dels hospitals. Els hospitals són per fer salut, sí, però són empreses complicadíssimes. Són empreses on pretenem tenir beneficis o on pretenem estalviar despesa. Però és que quan tu estalvies despesa en aquestes empreses, moltes vegades són vides. No és tan senzill com en altres empreses.
Per tot això que políticament és tan incorrecte o que políticament és tan complicat, cal de veritat fer un programa senzill. És un programa fàcilment complible, que és modificar l'Estatut Marc, modificar els càrrecs de confiança, que no estiguin polititzats els hospitals, que no estiguin polititzats els sistemes que voten tot això i, així, poder treure el màxim per als malalts. És que el malalt no millora perquè la teva infermera treballi i li paguis menys. És que no millora. És que el càncer no es cura amb això.
Llavors, nosaltres per què fem sanitat? Entenc que fem sanitat per curar malalts. Per acompanyar-los, perquè tinguin hospitals, perquè tinguin accés a aquesta sanitat. I per això, com volem gastar els nostres impostos? Això és el que caldrà veure, però amb les persones indicades. No és un programa per guanyar les eleccions. És un programa per solucionar els problemes que tenim ara.
Isaac Cabanelas, Miriam González i Carmen Truyols
Quina és la posició del partit respecte a la selecció de directius o alts càrrecs de la sanitat al nostre país?
MG: Primer dir que a mi em sembla que el programa de sanitat, com el veig jo des d'un punt de vista de no professional de la sanitat, se sustenta en tres o quatre grans pilars. Despolitització. Tornar a posar la gent que sap al capdavant. Modernització. Hi ha una sèrie de tecnologies i sistemes que tenim antiquats i cal posar-los a punt. Optimització. Utilitzar tots aquests sistemes perquè els recursos que tenim puguin arribar el més lluny possible. I per últim, cuidar els que cuiden.
Veient tots els professionals i totes les categories de professionals, com els podem posar en la millor situació possible per tenir la millor sanitat possible. Aquesta sanitat de la qual estem tots tan orgullosos i que cal preservar. Jo crec que hem tingut massa discussions polaritzants entorn de la sanitat pública. Si tot ha de ser públic, si tot ha de ser privat, si es pot evitar...
Miriam González: "El programa sanitari de democracia21 passa per la despolitització, la modernització i l'optimització"
Al final, els espanyols ens entenem molt millor entre nosaltres. El que no podem tenir és una privatització per degoteig i per la porta del darrere. Si hi ha certes coses a les quals cal facilitar l'entrada, cal fer-ho obertament i cal fer-ho amb cap i, sobretot, amb col·laboració. I un cop això es presenta a la ciutadania, es pot anar decidint aquí sí o aquí no. I tots som molt més sensats del que ens fan semblar els polítics.
CT: A mi no hi ha res que em sembli més de centre que la sanitat. No ho aconsegueixo entendre. Algú va al metge i li diu tinc un càncer de còlon d'esquerres o tinc càncer de mama de dretes? Hem arribat a un punt que a Espanya tenim, per exemple, et posaré un exemple clar, càncer de mama. Tenim una població que té càncer de mama? Sí. És més freqüent en la dona? Sí. És un fet masclista? No. És més freqüent en la dona. Ja està.
Dedica totes les comunitats els mateixos diners al càncer de mama? No. Té accés a la mateixa edat tota la població per fer-se el seu cribratge de càncer de mama? No. Té això algun sentit? Quin sentit té que si jo sóc madrilenya em preocupi el càncer de mama a partir dels 50, però si sóc andalusa em preocupi a partir dels 55?
La ciència diu que a partir de certa edat cal fer cribratge. No és com ho interpreti la dreta o l'esquerra o si aquest any hi ha diners o no hi ha diners. No. Que és que a la nostra població cal fer-li això.
MG: A més, això no depèn del sistema d'Estat que nosaltres tinguem, que és que pots tenir perfectament un sistema de comunitats autònomes i pots fer que les comunitats autònomes es coordinin i es posin d'acord i es puguin mesurar els resultats. És sentit comú, que tornem sempre al mateix concepte, sensatesa i sentit comú.
Miriam González
És possible un pacte d'Estat per l'Atenció Primària actualment?
CT: És clar que és necessari. És possible? Jo no sé quina complicació hi ha per això. Sobretot, siguem sincers. Hi ha dos tipus de sanitat. Alemanya, per exemple, té un sistema sanitari que no està basat en els metges de Família, però Espanya té un sistema sanitari en què si vols anar al ginecòleg has d'anar al metge de Família perquè t'enviï al ginecòleg. Per què? Perquè hem decidit, hem provat o s'ha vist i s'ha defensat a Espanya en tots aquests anys que això és el millor per a la nostra població. Així, evites que a molta gent que no hauria d'anar al ginecòleg li pugui solucionar el problema un metge més proper a la població obrint centres de salut.
Hem descentralitzat i hem fet uns esglaons. Observem Atenció Primària i després hospitals de primer nivell, de segon nivell i de tercer nivell. I en això hem treballat 40 anys de sistema sanitari. No val ara venir a dir d'amagat dient tancaré els centres de salut, deixaré sense metges els centres de salut. Serà el mateix? No, perquè nosaltres fa 40 anys que vam decidir que fèiem aquest sistema i perquè seguim dient als metges que fem aquest sistema.
Què passa a Espanya? Que ara tens un sistema que l'has basat en uns professionals que són els d'Atenció Primària i t'has dedicat a fer fora aquests professionals, a pagar-los menys, a sobrecarregar les seves consultes i a menystenir-los. I què ha passat? Hem perdut aquests professionals, que és que ningú vol fer Atenció Primària.
Carmen Truyols: "Hem arribat al punt que tenim dubtes de si el metge d'Atenció Primària és un especialista"
Per què? Perquè jo no vull guanyar menys diners, perquè no vull ser menys. Hem arribat al punt que tenim dubtes fins i tot de si el metge d'Atenció Primària és un especialista.
Però senyors, és una especialitat igual que la meva, que l'única diferència és que jo treballo en un quiròfan i ells treballen en un centre de salut. Però hem convençut la població que aquest metge sap menys, oi? I després hem convençut la població que no estava malament que tinguessin 60 pacients, però si a tu un metge et dedica 3 minuts. I ens ha semblat normal això. I ens ha semblat que podíem plantejar agendes de 60 persones.
És que a Alemanya un metge, el que seria l'equivalent a Atenció Primària, té 12 pacients. És que a Noruega en té 8. I és que tenim a Espanya 60 pacients a les agendes. Llavors, no sé què volen. A mi ara em sorprèn, mira, la Comunitat de Madrid ahir llançava el seu programa, va amb 17 centres de salut nous. Com és possible que cada cop que hi ha eleccions s'obrin centres de salut? Però, on són els metges d'aquests centres de salut? Però què fem dient centres de salut? Sense metge, centres de salut?
MG: Està absolutament prohibit per llei. Prohibit per llei que s'obrin centres de qualsevol tipus sense tenir la dotació pressupostària i de personal per poder-ho gestionar. Preguntaves per si és possible o no fer un acord. Aquesta és part de la raó per la qual nosaltres hem decidit organitzar-nos i buscar representació. Tenim constantment en temes bàsics l'Atenció Primària. És que l'Atenció Primària és un dels pilars fonamentals de tota la nostra sanitat, com explica la Carmen.
Si en aquest tipus de coses, o similar, l'habitatge, oi? Fonamentals. Si en aquest tipus de coses són incapaços de seure a fer un acord, no et dic de tot, sinó de mínims, és que no es pot gestionar el país.
I hauran d'aparèixer forces noves, forces polítiques noves que comencin a facilitar que es pugui arribar a consensos i acords en assumptes bàsics. Cal trencar aquesta polarització i aquesta emocionalitat tan enorme que tenim en tot que fa que tinguem els problemes. És exactament com ho explica la Carmen.
Carmen Truyols
Ho comentava al principi, què ha passat a l'esfera política amb l'Estatut Marc? Com valora l'actuació dels sindicats mèdics?
CT: L'Estatut Marc ha estat la meravella que ha passat a la sanitat espanyola. Ha estat la primera vegada a la història que ha unit tots els metges de tota la sanitat, de totes les especialitats dels dos sistemes, de primària i hospitals, en dir que una cosa no funcionarà, que no s'assumirà. I en això ha unit tots els sindicats mèdics, tots els partits excepte el que ho proposava.
És a dir, l'Estatut Marc el 2026 no pot no marcar límits. Ara estem dient que tindrem una Espanya progressista, conciliadora, feminista i estem traient que les metgesses han de treballar 48 hores a la setmana quan la resta 35. És la normativa més absurda per als metges que s'ha fet mai a la història d'Espanya i ha estat per polititzar-la, ha estat per contentar, per dividir.
Primer, un estatut que és per a tots els professionals, com pot ser que marqui diferències vitals entre aquests professionals? Com pot ser que les guàrdies només siguin per a metges? Però si atenem els mateixos pacients.
I què reformaria democracia21 si tingués la potestat per fer-ho?
El primer que cal reformar són els límits de la jornada laboral. Els límits de la jornada laboral no poden ser indefinits per necessitats de Servei, perquè Espanya és una necessitat de servei constant. La salut és una necessitat de servei constant.
Per això hi ha l'Estatut Marc per posar límits, perquè si no el professional se'n va. I és el que ens està passant. L'Estatut Marc no pot ser una normativa perquè els metges se'n vagin del sistema.
No pot ser. I és que és el que ha estat. No pot ser una normativa a la contra de tothom. No pot ser una normativa per guanyar vots. I és que és el que ha estat. Una cosa que ha unit tots els metges de tots els colors, totes les províncies i tots els hospitals d'Espanya en dir que s'ha acabat, ha estat l'Estatut Marc.
Bé, els ha unit, però ara mateix hi ha certes…
CT: Ara mateix el que hi ha és època preelectoral. Encara que tots els sindicats estan d'acord que l'Estatut Marc és inassumible, perquè això sí que els ha unit. Ara mateix s'estan fent vagues contra les conselleries, que és un altre tema.
Però l'Estatut Marc ha unit tots els professionals en què no s'acceptarà això. No es treballarà així. Llavors es pot continuar perdent metges o començar a prendre mesures que els mantinguin, retenir talent.
MG: Els professionals que hem perdut, que tenim fora d'Espanya. Com és possible que no estiguem intentant veure quin tipus de mesures i incentius podem posar per intentar recuperar aquest talent?
CT: Tu els estàs oferint tornar per tornar a guanyar menys, no tenir casa, no tenir normativa, no tenir possibilitats de mantenir la seva família. La meva sensació és que l'Estatut Marc el que ha volgut és donar una solució barata, i amb barata no intento ser despectiva. Intento parlar en termes econòmics. Una solució barata a un problema enorme, que és el dèficit de professionals, l'envelliment de la població i les necessitats de la nostra població.
Llavors, jo vull cobrir això amb zero euros. Com ho faig? Li dic a la gent que sí, et donaré l'A1, però no te'l pagaré a Infermeria. Sí, et baixaré les hores. Sí, et faré no sé què. Res d'això ha estat real.
Faré una ràtio, per exemple, faré una ràtio, que era una cosa que està molt bé, la ràtio d'Infermeria. Com és possible que hi hagi una ràtio d'Infermeria i no hi hagi ràtio de metges? Però què està passant amb els metges?
Llavors, què passa? Que tu has complert un munt de peticions a un sindicat que només ha demanat per un estament, has enfurismat altres estaments, però és que a sobre a l'estament que li havies promès coses, li has mentit. Li has mentit i no li has donat res.
Llavors, per exemple, la Infermeria no ha millorat la qualitat dels seus drets laborals i, tanmateix, encara et deu que els has signat a favor seu un estatut. Però què els han signat a favor? Si és que Infermeria no ha aconseguit res.
Miriam González i Carmen Truyols
Miriam, coneixia tot el que estava passant amb l'Estatut Marc abans d'embarcar-se en aquest viatge?
MG: Sí, perquè porto treballant des de la societat civil, porto ja tres anys i mig recorrent tot el país. Hem recorregut més de 40.000 quilòmetres fent reunions obertes amb ciutadans i reunint-nos amb col·lectius. Alguns dels col·lectius que en diferents províncies hem anat veient han estat, precisament, professionals del sector sanitari.
I aquí és on em vaig adonar de seguida de, compte, que fins i tot més enllà de les reivindicacions específiques, que totes em semblen de sentit comú he de dir, és quan em vaig adonar del que esmentava abans de, escolta, que no ens escolten, que és que no s'asseuen amb nosaltres. És que em sembla... Em fa esclatar el cap que pugui haver-hi gent al país que pensa que els polítics ni tan sols s'asseuen amb ells i que això s'hagi acceptat com una cosa tan normal. I també des de fora hi ha vegades que es percep que intenten crear la divisió política entre diferents tipus de professionals.
Això que fan ells també, que ens enfronten els uns amb els altres perquè estiguem allà barallant-nos com galls de baralla, mentre que ells en treuen rèdits polítics. És que, vinga, tornem al sentit comú, que aquí això ha de funcionar bé amb tots.
CT: I al final hi caiem fins i tot nosaltres mateixos. Estem tots els espanyols al mateix bàndol, que és el bàndol que cal tenir sanitat. Jo no conec ningú que tu diguis en un cafè, ah, no, jo passo de la sanitat, a mi això no em preocupa gens. No, això no és veritat.
Quina és la diferència? Que s'ha començat a generar polarització en sanitat. I llavors has polaritzat qui defensa la privatització i qui no. Qui defensa els metges i qui defensa les infermeres. Qui defensa, però quins metges i infermeres, senyors? Jo mateixa a les meves xarxes, arribo a tenir frases com, no, és que la Carmen odia Infermeria. Però si la meva mare és infermera i la meva germana és infermera, totes les meves companyes de quiròfan són infermeres, què guanyo jo amb que una infermera no arribi a final de mes? Què guanyo jo amb que una infermera no estigui coberta a la seva feina, en riscos? No guanyo res.
És que al contrari, empitjoro, perquè jo faig pitjor la meva feina, perquè jo tinc problemes a la meva feina, si la resta de l'equip no funciona com cal i és el que està passant. Llavors, quan escolto aquest tipus de coses és que dic, és que ja el que em faltava. Defensar un metge és anar en contra d'una infermera?
És el que em quedava per sentir. Defensar la sanitat privada és anar en contra de la pública? És el que em quedava per sentir. Ja el colmo és que entrar en política és anar en contra dels metges. És que ja, és que hem agafat els espanyols unes causes que dic, però estem malament del cap. Però això és entrar en política com s'entrava abans, oi? Com se soluciona això? Miri, senyors, no és tan fàcil. El primer que cal reconèixer és que és un problemón i no és tan fàcil.
A part de l'Estatut Marc, una altra de les lleis la tramitació de la qual es va paralitzar després de la dissolució de les Corts Generals és la Llei del Medicament. Quina valoració tenen de la norma que, a més, obria la porta a la prescripció infermera i fisioterapeuta?
CT: Per mi és més del mateix. Hi ha lleis que estan molt ben pensades, que les crea un partit, les crea un altre. Van a favor de la població i potser, per exemple, la llei del medicament és molt complicada. Però com a exemple, seria la llei antitabac, oi? Hi ha algun metge que defensi que cal fumar? No, no n'hi ha cap. Però quan es polititzen, malament anem. Llavors, la llei del medicament no crec que fos una llei per fastiguejar. I de fet, era una llei molt necessària i era una llei, efectivament, que no anava gens mal dirigida. No serà el meu estil el fet que el que no defenso jo sigui dolent. Perquè no, no anava mal dirigida.
Quin ha estat el problema? Fer-la coincidir i que hi hagi altres intencions a més d'abaratir medicaments, agilitzar-ne l'accés, millorar l'arribada dels medicaments als hospitals. Per què la treus enmig d'un Estatut Marc on tens problemes entre categories per la seva classificació i pel seu accés a la feina o per com entra una categoria a la feina d'una altra? Aquí hi ha entrellaçades moltes coses. Per què just aquí creus que és el moment de dir que canviaràs tota la prescripció i el diagnòstic, que és una cosa que és mèdica, ho farà Infermeria? Perquè si el diagnòstic ja deixa de ser mèdic, és més barat, sincerament. El diagnòstic mèdic és mèdic. La responsabilitat mèdica és mèdica.
Carmen Truyols
Però és veritat que s'acoten a certes coses…
És clar, llavors, si ho acotem a certes coses, oi? Per exemple, les ITUs. D'acord, fenomenal. Sembla que s'ha ficat en aquest discurs de som tots iguals. Som tots iguals per al que ens interessa. En aquest govern som tots iguals per al que és barat. Llavors, som tots iguals per anar a una ambulància i decidir si cal fer RCP o no? Jo, sincerament, he estudiat set anys per això, he fet quatre d'especialitat, i sóc especialista en reanimació. Sóc igual que qui no és especialista en reanimació? No ho sé, senyors
Carmen Truyols: "Si anem a igualar tothom, igualem-ho per millorar en sanitat"
M'han dit vostès que havia de fer tot això per ser diferent. Si anem a igualar tothom, igualem-ho per millorar en sanitat. Però no sé en quin punt millorar en sanitat és fer-la més barata. La part de prescripció d'Infermeria no crec que hagi estat un problema per la prescripció com a tal de patologia no greu, sinó per la porta que això dóna a la intrusió mèdica, a l'intrusisme. Llavors, si defensem que no ha d'haver-hi intrusisme en cap carrera, que ha d'haver-hi diferències de professionalització, o diferències en els anys d'estudi, o diferències en l'especialització, després no podem dir que tothom pot prescriure, perquè no és veritat, perquè va en contra del que vosaltres heu dit. Perquè si després estem dient, escolta, què passa amb l'Atenció Primària?
Atenció Primària passa que els has igualat, o sigui, que tu els portes dient, no sé quants anys, que les infeccions de tracte urinari són d'Atenció Primària, i ara dius que són d'Infermeria. Per què s'ha pres aquesta mesura? En base a quins estudis?
MG: S'ha polititzat i s'ha traslladat a les professions un cert enfrontament i una certa polarització. Se'ls dona eines per això? Escolta, intentem tancar això i ara intentem posar-nos d'acord que potser coses molt semblants, fetes en un altre moment i d'una altra manera, no s'haurien vist tan malament. Crec que una de les tasques de la classe política és recollir aquesta polarització i aparcar-la.
Miriam González: "S'ha polititzat i s'ha traslladat a les professions un cert enfrontament i una certa polarització"
CT: Era un problema a la sanitat les infeccions de tracte urinari? No ho sé, jo fa 15 anys que estic en hospitals, veig infeccions de tracte urinari, he vist a urgències a les 5 del matí gent que ve 6 vegades, els hem dit a aquesta gent que no es pot comprar un fàrmac perquè ha d'estar prescrit per un metge, els hem dit que és normal que el fàrmac costi tant, i ara els estem dient que no és cert tot el que hem dit. Doncs caldrà explicar-ho. Quina responsabilitat posarem a la Infermeria quan aquest fàrmac vagi malament, quan hi hagi una reacció al·lèrgica o quan es generi una resistència, que és cap on va la medicina ara mateix?
Quina estructura hem fet darrere d'aquestes decisions? Perquè jo no veig cap estructura, jo veig que s'ha pres una decisió per ser més barata, però que no s'han donat totes les circumstàncies per arribar a aquesta decisió, i és el que fa que la gent desconfiï.
Miriam González
I una altra normativa també que recentment s'ha aprovat al Consell de Ministres és aquest Reial Decret MIR, que no necessita passar per les Corts Generals. Com la valora Carmen Truyols?
CT: Jo personalment fa tres anys que lluito 24 hores per no treballar 24 hores seguides en un hospital, perquè això empitjora la qualitat de la meva assistència i perquè això és arriscat per als meus pacients. Per tant, quan veig que fan un Reial Decret que dona una mica de solució a gent del meu sector, m'alegro, sincerament. Jo em vaig alegrar perquè vaig dir, almenys són 17, almenys posen límits, almenys mesuraran la jornada trimestral, no semestral, o sigui, es podrà fer menys trampa.
La realitat és que he anat a l'hospital i he preguntat als residents com se senten i què estan vivint. Fa 15 anys que no sóc resident, però treballo cada dia amb ells.
He arribat a l'hospital i he dit, com ho veieu? I ells tots m'han dit que no arribem a final de mes. Soluciones un problema amb 17 hores en comptes de 24 o generes un problema nou, que és que tenies gent amb un salari mínim i li has baixat 300 euros? Perquè potser amb la teva bona intenció de crear un reial decret, que potser no era dolenta la intenció, i potser anava ben encaminat, has generat un problema molt més gran, perquè ni has escoltat. Quin era el problema dels residents?
MG: Amb bona intenció, no. Perquè això passa just abans d'una convocatòria electoral i llavors llences aquí un regal, però que no està ben treballat i llavors l'efecte pot ser negatiu, però a mi sempre, quan parlem d'aquests dies, d'aquesta situació, una de les coses que més em sorprèn i és que crec que hem de posar-ho a l'agenda pública, és que pugui haver-hi residents i metges que no arriben a final de mes, que no es poden pagar res de bé.
CT: Saps quant he cobrat jo aquest mes? Jo aquest mes he cobrat 1.618 euros.
MG: I quant ha cobrat un assessor de comunicació polític? És que aquesta és la pregunta. On tenim posats els diners?
CT: Estem orgullosos a Espanya d'això? Perquè a mi, sincerament, em fa vergonya. Em fa vergonya. Llavors, jo arribar avui a un quiròfan amb cirurgies d'alta complexitat, amb gent que porta 10 anys, 6 de carrera, una de MIR i 3 de residència i que m'estigui dient la R3 en un quiròfan oncològic, que està molt preocupada per si paga el seu pis, em sembla una vergonya. Em sembla una vergonya. No sé quin és el problema, però crec que donem molta importància a coses de dalt i no hem arreglat les de baix.
I és que tenim els diners on no han d'estar. Si aquest resident no té casa, què més dóna si sap utilitzar CAR-T, CAR-Z? Si no té on dormir, és que estem així a Espanya, el 2026. Acabem de plantejar a gent que guanya 1.300 euros perdre 300 euros. És una bogeria. El que ha passat amb el Reial Decret és això. És una altra vegada córrer. Per què calia treure això ara? Comença a fer un estudi, un càlcul, quant guanya aquesta gent, quantes guàrdies fan, quins problemes tenen. I aquesta gent, quan parles amb el resident, el seu problema número u és que no arriba a final de mes. I llavors li és igual fer vuit guàrdies perquè no arriba a final de mes.
Isaac Cabanelas, Miriam González i Carmen Truyols al plató de Redacció Mèdica.
Quina seria la primera mesura que posaria damunt la taula si tingués veu al Govern després de les eleccions?
MG: Mira, crec que el primer, que és el mateix que plantejaríem en tots els serveis públics, és despolititzar. Perquè en el moment que tu treus aquí aquesta orientació tan política i tan electoral dels serveis públics, al final, els professionals i els que saben van posant opcions de sentit comú. Té sentit comú que seguim tenint guàrdies de 24 hores? No. Té sentit comú que tinguem professionals que han d'estar anys per fer reclamacions bàsiques com s'han fet a Infermeria? No. Té sentit comú que nosaltres no estiguem utilitzant la tecnologia per optimitzar com utilitzem els nostres recursos de la millor manera possible i optimitzant puguem pujar aquests sous i puguem continuar donant una sanitat de qualitat? No. És que al final, aquestes són les mesures més bàsiques. O fem una retirada d'aquesta politització que fan de tots els ministeris, que fan aquestes mesures clarament amb fins electorals, sense cap, o al final és que no pot funcionar res.
CT: I és que per mi això, Miriam, ja ho ha demostrat. O sigui, per mi, el que ha passat amb democracia21 és que abans de les eleccions, abans que això fos tal, ells sí que estaven buscant una solució a la sanitat. I ells sí que han donat veu a la gent que té problemes en sanitat. I això és innovador. Llavors, està molt bé anar allà a dir tot el que es farà quan es governi o tot el que s'hauria d'haver fet, però si és que avui dia seguim sense parlar amb metges, seguim sense aconseguir solucionar ni vagues autonòmiques, seguim sense treure les guàrdies quan, és el que parlàvem abans, però si és que un gerent d'un hospital avui pot arribar demà a l'hospital i dir, en aquest hospital no es fan guàrdies.
I ja està, la llei va a favor teu, és una llei de mínims, de màxims, el màxim que pots maltractar un metge és amb guàrdies de 24 hores les que vulguis al mes, fins que rebenti. En la seva mà està, ho ha fet algú. Perquè jo no he vist cap hospital que tregui les seves guàrdies de cap color. I per què? És clar. Llavors, donem un marge a gent que pot ser el canvi. Perquè clarament el que hem tingut fins ara, canvi no serà.
Isaac Cabanelas, Miriam González i Carmen Truyols
