Els nutricionistes reclamen el seu paper al SNS davant l'auge dels fàrmacs contra l'obesitat: "Som una inversió"
Dos especialistes subratllen la importància d'integrar el dietista-nutricionista a la sanitat pública per evitar que els nous fàrmacs contra l'obesitat quedin reduïts a un pedaç temporal sense un veritable canvi d'hàbits
I a més: "Finançament, personal qualificat i contractes que valorin la qualitat": els reptes de Nutrició després del 'coto' del Govern als ultraprocessats
Notícies relacionades
- L'obesitat i el sobrepès infantil s'estabilitzen a Espanya amb una única excepció
- Un bessó digital nutricional per estudiar com afecta l'alimentació en la repetició de l'ictus isquèmic
- Publicitat versus informació: el repte de regular les fórmules infantils sense 'desprotegir' la lactància ni les famílies
- Davant de les conductes de risc en diabetis tipus 1, un estudi reclama incorporar Nutrició i Psicologia als equips mèdics
L'arribada de nous fàrmacs contra l'obesitat, com Wegovy en la seva versió oral, ha tornat a posar el focus en la importància de l' i en una reivindicació històrica dels dietistes-nutricionistes: la seva incorporació estructural a la sanitat pública. Tot i que els nous tractaments amplien les opcions terapèutiques, el col·lectiu insisteix en la necessitat d'acompanyar la pèrdua de pes d'una atenció nutricional adequada i educació alimentària. "La pregunta és qui s'ocuparà d'aquest seguiment; no de la prescripció del fàrmac, que correspon als metges, sinó de l'alimentació i de l'activitat física", planteja Luis Morán, president del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes.
L'especialista recorda que, tot i el reconeixement de la figura com a professió sanitària el 2003, el col·lectiu fa anys que reclama criteris comuns que garanteixin la seva incorporació efectiva al sistema públic. Una integració que consideren "una inversió en salut". "Nosaltres reduïm de manera annexa la despesa farmacèutica; si s'arriba a utilitzar menys medicació gràcies al tractament nutricional, és una despesa menys per al Sistema Nacional de Salut", defensa Guillermo Bargues, infermer i dietista-nutricionista.
Però els passos, denuncien, avancen a poc a poc. Els professionals parlen d'una "llista d'espera legislativa", marcada pel retard de les reunions ministerials i la manca de voluntat política de les autonomies per crear places. Una situació que, al seu parer, perpetua un model assistencial que continua sense donar prou espai a la prevenció i la intervenció nutricional.
El repte del tractament: mantenir els resultats més enllà del fàrmac
El tractament farmacològic contra l'obesitat pot contribuir a una pèrdua de pes significativa, però els seus efectes han d'anar acompanyats de canvis en els hàbits alimentaris i un seguiment a llarg termini. La reducció de la gana i de la ingesta que produeixen aquests medicaments també obliga a prestar atenció a la qualitat nutricional de la dieta, especialment per evitar una pèrdua excessiva de massa muscular i garantir l'aportació necessària de proteïnes i micronutrients.
Luis Morán sol utilitzar a consulta una comparació per explicar per què considera important aquesta feina durant el tractament. "El fàrmac és com una crossa per començar a caminar després d'una lesió, però si pel camí no aprens a caminar sense ella, quan la deixis et cauràs al sofà", exemplifica. En aquest sentit, adverteix que reduir les quantitats de menjar no ha de traduir-se en una alimentació deficient. "El poquet que mengem ha de ser nutritivament adequat; si no, al final és un forat per a un descosit", recalca el president del Consell General.
En aquest abordatge, els dietistes-nutricionistes reivindiquen la seva aportació específica en l'educació alimentària i el canvi d'hàbits. Guillermo Bargues insisteix que la seva tasca va més enllà d'elaborar pautes dietètiques i posa el focus en l'atenció individualitzada i el component conductual. "No estem per donar la dieta de paper treta d'un calaix, sinó per individualitzar el tractament i reconduir la relació i els sentiments que tens amb el menjar", apunta. Una feina que també permet identificar dificultats relacionades amb la conducta alimentària i detectar possibles problemes que requereixin la intervenció d'altres professionals especialitzats.
Un mapa molt desigual entre les autonomies: "Seguim en una llista d'espera legislativa"
En aquest context, tots dos defensen que la figura del dietista-nutricionista ha de tenir un espai definit dins l'equip multidisciplinari. Tot i que la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS) va reconèixer la titulació el 2003, la creació de places públiques ha quedat supeditada a les decisions de cada govern autonòmic.
Bargues coneix de prop la bretxa assistencial que s'ha anat creant, fins i tot dins la seva pròpia regió. Explica que, tot i que comunitats com la Comunitat Valenciana o Catalunya compten amb professionals en l'àmbit hospitalari, a la Atenció Primària valenciana "directament no existeixen". Una mancança que il·lustra amb la desproporció entre l'oferta i la demanda real. "La població necessitaria potser un professional per cada 50.000 targetes sanitàries, però la realitat és que potser només n'hi ha un per cada 500.000", assenyala.
Per la seva banda, Morán exigeix que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut prengui cartes en l'assumpte, elabori un mapa d'implantació homogeni i eviti que l'assistència nutricional depengui del codi postal. "Ja visqui a Màlaga o a Pontevedra, qualsevol ciutadà espanyol hauria de poder acudir a aquest professional sense que existeixin pacients de primera i de segona", defensa l'especialista.
A nivell institucional, les negociacions per a una regulació que garanteixi la seva incorporació segueixen pendents. Segons explica Morán, Sanitat manté aparcades les reunions sol·licitades pel Consell General a causa de l'esborrany de la nova llei d'ordenació i l'actualització de les autoritzacions de centres. El que deixa els col·legis professionals en una mena de "llista d'espera legislativa", mentre cada autonomia lliura la batalla pel seu compte. "L'oferta pública més recent era d'una única plaça a Ceuta", assenyala amb cert sarcasme.
Una inversió per a la salut del futur
Per al col·lectiu, l'avenç dels tractaments contra l'obesitat també reobre el debat sobre la sostenibilitat del sistema sanitari i la inversió en prevenció. "És el típic: val més prevenir que curar", resumeix Morán. El president del Consell General adverteix que les estratègies institucionals continuen tenint una assignatura pendent en aquest àmbit. "Falta aquesta prevenció. El pacient diu: "D'acord, vull posar solució, però com ho faig?". Doncs miri, ho ha de fer així. Falta aquesta pota de la taula", assenyala. A aquest buit assistencial s'hi afegeix una bretxa socioeconòmica que, segons denuncia, condiciona l'accés a l'atenció nutricional. "Qui pot, hi va; qui no, no hi va. I les taxes d'obesitat són més altes als estrats més baixos. Qui més ho necessita, no s'ho pot permetre perquè no ho pot pagar", afirma.
Per això, Morán defensa un lema que per al col·lectiu "no és un eslògan buit", sinó una reivindicació que, assegura, compta amb suport en estudis de cost-benefici. "Som una inversió en salut. Hi ha molts estudis sobre el cost-benefici d'incorporar dietistes-nutricionistes als hospitals i com redueixen tractaments, estades i reingressos", assenyala el sanitari, que situa la manca de places com un problema de voluntat política.
En la mateixa línia, Bargues defensa que la intervenció nutricional pot contribuir a reduir la factura sanitària. "Nosaltres reduïm de manera annexa la despesa farmacèutica. La medicació és necessària, però si gràcies al tractament nutricional s'arriba a utilitzar-ne menys, és una despesa menys", apunta. Lluny de buscar privilegis, el sanitari valencià reclama encaixar de manera estructural en la rutina assistencial. "Som una peça més en l'engranatge, com Infermeria o Medicina. No volem estar per estar, sinó perquè sabem que som útils. Ara només cal que els gestors premem el botó i ens llancin per fer la nostra feina", conclou.
