Daraxonrasib + quimioteràpia apunta a canviar la primera línia en càncer de pàncrees metastàtic amb RAS mutat
La ciència ja compta amb un primer senyal madur que un inhibidor de RAS pot canviar la primera línia del càncer de pàncrees. El fase 3 està en marxa.
L'assaig RMC-GI-102 de fase 1-2 ha provat la combinació de daraxonrasib i quimioteràpia en 61 pacients amb càncer de pàncrees metastàtic sense tractament sistèmic previ per a la malaltia metastàtica i tumor amb mutació de RAS. El règim va ser de daraxonrasib oral 200 mg una vegada al dia + gemcitabina 1.000 mg/m² i nab-paclitaxel 125 mg/m² intravenosos els dies 1 i 15 de cada cicle (cicles de 28 dies).
Els resultats, que es presenten avui a Barcelona en el marc del 38è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre Dianes Moleculars i Terapèutica del Càncer, són molt prometedors: els tumors es van reduir o van desaparèixer en el 60,7% dels pacients, el 8,2% van ser respostes completes en què el tumor va deixar de ser detectable i en el 90,2% la malaltia va deixar de créixer.
La mediana de supervivència lliure de progressió va ser de 12,8 mesos enfront dels 5-6 mesos que obté la quimioteràpia sola, històricament. Pel que fa a la taxa de supervivència global als 12 mesos, les dades van concloure que arribava al 76,6%. La informació disponible, pendent de la presentació al simposi, no inclou la informació sobre la mediana de supervivència.
Pel que fa a la seguretat, els efectes adversos més freqüents van ser erupció cutània, diarrea, fatiga i els propis de la quimioteràpia, com citopènies i tots es van poder gestionar amb les mesures habituals. La interrupció del tractament per efectes adversos atribuïts a daraxonrasib va ser infreqüent, segons els autors de l'assaig: va arribar al 5% dels pacients.
Un senyal potent de canvi de paradigma
El potencial d'aquest assaig no resideix en aquest 60,7% de respostes en un fase 1-2, sinó en la imatge de conjunt: en primer lloc, es tracta d'un mecanisme ja validat per un fase 3 positiu i publicat en segona línia (el RASolute 302); en segon lloc, aporta un senyal coherent i potent amb tres talls successius de la mateixa cohort (AACR 2026: 58% amb 40 pacients; ara 60,7% amb 61 i mediana de 12,8 mesos) i, finalment, ja compta amb una designació de teràpia innovadora de la FDA. No és gens habitual que una dada de fase 1-2 arribi amb tant suport previ.
Wungki Park, autor principal i Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York, l'ha definit com un “avenç potencialment transformador” en primera línia. I sembla ser realment transformador per a les més de 4.500 persones que cada any a Espanya són diagnosticades de càncer de pàncrees metastàtic amb RAS mutat. La xifra frega els 240.000 si fem el càlcul per a tot el planeta.
Amb l'abordatge estàndard, la majoria dels pacients amb càncer de pàncrees metastàtic sobreviuen entre 8 i 11 mesos i només el 4% viu després de 5 anys. Els tumors es redueixen en el 23-42% i solen tornar a créixer als 5-6 mesos. Així ho mostren els assaigs més solvents, com el MPACT i el FOLFIRINOX.
No obstant això, a diferència de la majoria d'assaigs de fase 1-2, aquest fàrmac ve amb les alforges plenes d'evidència: l'assaig de fase 3 RASolute 302, ja publicat, va demostrar en pacients pretractats que daraxonrasib en monoteràpia gairebé duplica la supervivència global enfront de la quimioteràpia (mediana de 13,2 enfront de 6,7 mesos; hazard ratio o HR 0,40; supervivència lliure de progressió de 7,2 enfront de 3,6 mesos; HR 0,49), amb menys toxicitat greu que la quimioteràpia (61,8% enfront de 69,6% d'efectes adversos de grau 3 o superior) i moltes menys interrupcions (1,2% enfront de 11,2%). En el primer assaig de fase 1-2 en monoteràpia (publicat també a NEJM), la taxa de respostes en segona línia va ser del 35% en tumors amb mutació RAS G12 i del 29% en qualsevol mutació RAS.
L'abril de 2026, al congrés de l'American Association for Cancer Research, es van presentar les primeres dades d'aquesta mateixa cohort amb 40 pacients i tall a l'1 de desembre de 2025: respostes confirmades en el 58% (inclosa una completa), supervivència lliure de progressió als 6 mesos del 84% i supervivència als 6 mesos del 90%. Les dades ara actualitzades amplien la cohort a 61 pacients amb 8 mesos més de seguiment i converteixen el senyal precoç en medianes madures (12,8 mesos de supervivència lliure de progressió). Una cohort paral·lela del mateix programa va avaluar daraxonrasib en monoteràpia en primera línia: respostes en el 47%.
El fase 3 ja està en marxa
I pel que fa al futur, la prova definitiva ja està en marxa: l'assaig global de fase 3 RASolute 303, que dirigeix el mateix Park, compara en primera línia tres braços: daraxonrasib sol, daraxonrasib + gemcitabina + nab-paclitaxel i quimioteràpia sola, independentment del genotip RAS.
És cert que en termes d'implicacions immediates per a la pràctica clínica no canvia res. Parlem d'un assaig fase 1-2 i tot depèn dels resultats d'aquest fase 3 i ens movem en terminis d'anys i no mesos. Però si RASolute 303 confirma la tendència, la combinació de daraxonrasib + quimioteràpia es convertiria en el primer tractament dirigit a RAS en entrar a l'arsenal de primera línia del càncer de pàncrees, el tumor comú amb pitjor pronòstic. Si considerem que RASolute 302 ja va ser positiu en segona línia, la pregunta ja no és si el fàrmac funciona, sinó quant guanya el pacient en utilitzar-lo des del principi i amb quina combinació.
Perquè una de les preguntes que haurà de resoldre el fase 3 és si la quimioteràpia aporta benefici real sobre daraxonrasib sol (la monoteràpia va aconseguir un 47% de respostes en primera línia) o només afegeix toxicitat. Aquesta resposta definirà el règim estàndard.
A més, també marcarà la possible extensió a altres tumors RAS en càncer de pulmó, còlon, vies biliars, apèndix i ginecològics, tot i que cadascun d'ells requerirà el seu propi assaig, és clar.
Limitacions de l'assaig
Pel que fa a les limitacions, està clar que parlem d'un fase 1-2 amb una cohort única de 61 pacients i sense grup de control. La comparació que es fa amb la quimioteràpia és entre assaigs diferents i el mateix Park ho reconeix explícitament.
Donada la petita mostra, l'interval de confiança del 60,7% de respostes continua sent ampli (de l'ordre de 47-73%, que resulta del càlcul aproximat per analogia amb l'interval publicat per a 40 pacients).
La informació que tenim no inclou la mediana de supervivència global i només proporciona la taxa a 12 mesos (76,6%). És la xifra més esperada, però probablement es faci pública durant la presentació de l'assaig al simposi.
I, pel que fa a la seguretat, els autors parlen que els efectes adversos van ser “gestionables”. Gestionable no significa necessàriament lleu. Ja en la presentació anterior de l'AACR per a aquesta mateixa cohort, els efectes adversos relacionats de grau 3 o superior van ser del 73% (anèmia, descens de neutròfils i fatiga) i la quimioteràpia es va suspendre per toxicitat en el 15% (enfront del 5% de daraxonrasib).
S'aprecia certa immaduresa i heterogeneïtat en el seguiment: de 13,1 a 23,7 mesos segons el pacient, la qual cosa indica que part de la cohort encara aporta dades immadures.
I, finalment, l'assaig cobreix la gran majoria dels tumors pancreàtics (més del 90%), però els pocs sense mutació de RAS queden fora d'aquesta evidència. Però cal assenyalar que el fase 3 sí que els inclou i resoldrà la qüestió de si el benefici s'estén a tots.