El Hospital General de Massachusetts, sede del ensayo publicado en The Lancet
Avanços

TriPRIL, la CAR-T de doble diana, mostra potencial per reduir l'escapament antigènic en mieloma refractari

Un article a The Lancet confirma alguns elements de seguretat que donen suport a continuar investigant, però no estableix amb claredat quant dura el benefici ni el compara amb altres opcions.

I a més:

Llegir en Català
Publicada

TriPRIL és una teràpia experimental amb cèl·lules CAR-T de doble objectiu dissenyada per al tractament del mieloma múltiple refractari. A diferència de les CAR-T convencionals, que només ataquen el antigen BCMA, TriPRIL incorpora TACI com a segon objectiu, utilitzant una forma trimèrica del ligand natural APRIL. Amb aquesta doble diana simultània, busca impedir que les cèl·lules canceroses escapin al sistema immunitari quan perden una de les seves proteïnes.

Reduir l'escapament antigènic és la raó de disseny, no un resultat demostrat. L'estudi no té braç comparador i el seguiment és curt, així que no pot provar que hi hagi menys recaigudes per pèrdua d'antigen. El que sí que hi ha és evidència indirecta que apunta en aquesta direcció: van respondre pacients que ja havien progressat després d'una CAR-T anti-BCMA, i l'únic no respondent analitzat tenia cèl·lules plasmàtiques negatives per a BCMA i TACI abans de la infusió, és a dir, per escapar el tumor hauria de perdre les dues dianes alhora.

Però anem per parts. L'assaig clínic fase 1 publicat a The Lancet recull els resultats amb 15 pacients d'un únic centre, l'Hospital General de Massachusetts, en què s'avalua l'escalada i l'expansió de la dosi. El seu objectiu, doncs, era la seguretat i les toxicitats limitants de la dosi, no demostrar avantatges davant d'altres tractaments.

La mediana d'edat era de 69 anys, amb 10 dones i 5 homes. Del total, 9 havien rebut una CAR-T dirigida a BCMA i quatre, un anticòs biespecífic dirigit a BCMA o GPRC5D.

Els pacients es van reclutar entre el 17 de setembre de 2021 i el 27 de gener d'aquest any. TriPRIL utilitza limfòcits T del mateix pacient modificats per expressar un receptor antigènic quimèric. Una forma trimèrica dissenyada d'APRIL, un ligand natural, reconeix tant l'antigen de maduració de cèl·lules B (BCMA) com l'activador transmembrana i interactor de CAML (TACI). Abans de la infusió es va administrar quimioteràpia limfodepletora amb ciclofosfamida i fludarabina durant tres dies.

Sis pacients van rebre 100 milions de cèl·lules CAR-T i nou, 300 milions. No hi va haver toxicitats limitants de dosi en cap dels nivells. Es van seleccionar 300 milions de cèl·lules com a dosi recomanada per a fase 2 (això, per cert, no equival a demostrar que aquesta sigui la dosi òptima).

La publicació a The Lancet explica que 12 d'aquests 15 pacients van respondre al tractament i que es va registrar absència de signes de mieloma actiu en proves de sang, orina i medul·la òssia en 8/15 (53%). També afirma que es van detectar cèl·lules TriPRIL en sang després de sis mesos en alguns pacients i que no es va observar reacció immunitària contra TriPRIL en els pacients analitzats.

En termes de seguretat, l'article explica que 13 dels 15 van presentar síndrome de liberació de citocines (cap de gravetat) i un va experimentar toxicitat neurològica moderada, sense morts associades al tractament.

Què aporta aquest mecanisme?

La pèrdua funcional de BCMA és un dels mecanismes reconeguts de recaiguda després de CAR-T anti-BCMA. Reconèixer a més TACI proporciona una segona via d'identificació de la cèl·lula tumoral. Aquest és el fonament biològic de TriPRIL i així ho expressen els seus autors: com una estratègia amb potencial per reduir l'escapament antigènic, no com una solució clínica ja demostrada a totes les recaigudes.

Hi ha suport preclínic per utilitzar TACI quan es perd BCMA, però aquests experiments no proven per si sols la durada del benefici en persones. El treball preclínic de 2023 també estudia altres dissenys de CAR contra TACI, però no s'ha d'identificar tot resultat d'aquest article amb el producte TriPRIL.

TriPRIL continua sent experimental: és una fase 1 activa, sense reclutament, i no un tractament aprovat, com l'idecabtagén vicleucel, indicat per la FDA per a adults amb malaltia recidivant o refractària després de dues o més línies prèvies que incloguin els tractaments especificats a la seva fitxa.

Quines limitacions presenta aquest article?

D'entrada, el nombre de pacients tractats, 15, en un únic centre i en fase 1. És clar que aquest disseny és apropiat per a una avaluació inicial de seguretat, encara que una mostra tan limitada no estima amb precisió riscos poc freqüents ni eficàcia en poblacions àmplies.

No té aleatorització ni grup de control. No es pot atribuir un avantatge comparatiu a la doble diana davant de productes existents. No és vàlid comparar taxes entre assaigs com si fossin un assaig directe.

Tant la població com les dosis són heterogènies. Hi va haver tractaments previs diferents i dos nivells de dosi. Les xifres globals no descriuen necessàriament el resultat esperat amb la dosi de fase 2 o en cada subgrup.

La durada del benefici continua pendent de validació. No hi ha mediana de seguiment a 24 mesos i no es confirma cap xifra de seguiment o supervivència de l'estudi actualitzat.

I una última consideració òbvia: la resposta al tractament no equival a curació. Els criteris de resposta completa i els d'enfermetat residual mínima no són intercanviables.