Oncologia de precisió: es fa, però no es mesura, tot i que els hospitals “perceben” que millora l'atenció
El segon Observatori d'Oncologia de Precisió de la SEOM porta una paradoxa: la meitat dels comitès moleculars no saben si les seves recomanacions canvien tractaments, tot i que l'ojímetre clínic “percep” millor assistència.
El 56% dels comitès moleculars no té ni idea de quin impacte tenen les seves recomanacions. És a dir, no saben quina proporció de les seves indicacions es tradueixen en un canvi real de tractaments. I només 2 de les 8 comunitats autònomes que han participat en la segona edició de l'Observatori SEOM d'Oncologia de Precisió monitoritzen els terminis de resposta.
En canvi, el 93% dels hospitals “percep” millores clíniques significatives per als seus pacients i el 78% indica que les veu en termes de supervivència i qualitat de vida. A més, la immensa majoria, el 99%, creu que millora la selecció de tractaments dirigits i el 90% assenyala que facilita la inclusió en assaigs clínics.
La percepció, que és molt important i moltes vegades pot ser l'avantsala de la realitat, no equival a una mesura de resultats en pacients. L'informe reconeix que és “un punt feble del sistema”, però resulta especialment paradoxal que, parlant de Medicina de Precisió, entri en joc l'ojímetre clínic.
L'informe, realitzat per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica (SEAP-IAP), reclama un conjunt mínim d'indicadors publicats de manera periòdica, com succeeix en el model anglès, amb el National Genomic Test Directory.
És la primera vegada que un informe d'aquestes característiques posa l'accent sobre l'absència de mesura i ho quantifica com un problema a resoldre. Però no és l'única novetat: respecte a la primera edició, l'informe ha passat de 82 a 116 hospitals (58,6% a 80% de resposta), de 6 a 8 administracions, i ha incorporat la SEAP-IAP com a coautora, cosa que amplia i modifica qui respon el qüestionari. El mateix informe, que no aspira a ser un assaig clínic sinó un termòmetre de la implantació i regulació de l'Oncologia de Precisió a Espanya, assenyala que diverses dades deixen de ser comparables per la reformulació de preguntes (catàleg de biomarcadors, tecnologies de seqüenciació, recursos).
Quant a la implantació, l'informe assenyala que és àmplia, però desigual: el 87% dels hospitals té accés a seqüenciació de nova generació i el 84% de les determinacions del Catàleg Comú de Proves Genètiques i Genòmiques del Sistema Nacional de Salut (els 57 biomarcadors analitzats per l'observatori) es declaren “totalment implantades”. El 76% dels centres té un pla estratègic de Medicina de Precisió (o declara que l'està desenvolupant), però l'acreditació ISO 15189 dels laboratoris és només del 27 % (16 % en hospitals mitjans davant del 44 % en els molt grans) i el temps de resposta se situa per sota de tres setmanes en el 75 % dels centres.
El retrat de la biòpsia líquida a Espanya: ús rutinari mínim
Una gran novetat d'enguany és que aborda la implantació i desenvolupament de la biòpsia líquida a Espanya, a la qual denomina “la frontera actual del desplegament”: el 77 % dels centres té algun accés a ella, però només el 8 % la fa servir de manera rutinària. El seu ús, segons les respostes que ha rebut l'enquesta, es concentra en càncer de pulmó (89 %) i mama (70 %); només el 20 % té el circuit acreditat ISO 15189. En resum, accés ampli, però ús rutinari mínim.
Tot i que no existeix una data oficial d'arribada de la biòpsia líquida a Espanya, es podria dir que la porta d'entrada la va obrir la regulació europea: al setembre de 2014 l'EMA va autoritzar determinar la mutació d'EGFR en ADN tumoral circulant de sang quan no hi ha teixit disponible. Un any després, el Vall d'Hebron de Barcelona va ser el primer centre del món a oferir un test de biomarcadors RAS en sang, i a partir de 2016 la tècnica va començar a utilitzar-se de forma assistencial en hospitals espanyols per a càncer de pulmó.
L'aval científic va arribar el 2019 amb el primer consens SEOM-SEAP, i el suport institucional, al juny de 2023, quan la biòpsia líquida va entrar al Catàleg Comú de Proves Genètiques del SNS.
Una dècada després de la seva entrada regulatòria via EMA, el 77% dels hospitals espanyols en disposa, però només el 8% la fa servir de manera rutinària.
Més novetats en aquesta segona edició de l'Observatori
L'incorporació de la SEAP-IAP, que permet que el diagnòstic deixi de ser únicament dels oncòlegs, és la principal novetat metodològica i estructural de l'informe.
Però n'hi ha més: destaca poderosament la introducció de les visions sobre la Medicina de Precisió des de l'administració autonòmica i des dels hospitals, sobretot perquè el contrast revela diagnòstics (i fins i tot cosmovisions) molt diferents. Les administracions creuen que les barreres d'implantació i desenvolupament estan en la capacitació dels professionals i la complexitat dels procediments, i els hospitals diuen que no, que el problema real està en el finançament i l'equipament. Massa distància entre els decisors polítics i els clínics que han d'executar-ho en el seu dia a dia.
També hi ha canvis en qui interpreta els resultats. Anatomia Patològica passa del 22% de la primera edició de l'informe al 38% aquest any com a responsable principal de la interpretació, mentre que els comitès moleculars baixen del 36,6% al 30%. L'informe subratlla que tant el 2025 com aquest any van emprar les mateixes opcions de resposta, de manera que la comparació és directa.
Elements ‘cambiorresistents’
Malauradament, hi ha ítems en aquest tipus d'informes que mostren un índex altíssim de cambiorresistència: ja apareixien l'any passat i en aquesta edició tornen a estar presents: la manca de recursos humans i el finançament com a principals barreres, així com l'heterogeneïtat territorial i per mida d'hospital (l'edició anterior de l'Observatori parlava d'un “model en expansió, tot i que fragmentat i condicionat per diferències territorials, organitzatives i estructurals”. Tot això està, amb la mateixa jerarquia i adjectius, en l'edició d'enguany. “Que nou de cada deu centres considerin insuficients els seus recursos humans és una crida d'atenció”, va assenyalar Javier de Castro, president de la SEOM.
També torna a aparèixer un element ja identificat el 2025: els comitès moleculars disponibles als hospitals grans i la derivació a laboratoris de referència com a model organitzatiu.