Villalón (Atlético de Madrid): “La IA és una ajuda, però el ‘cap’ és el metge i el seu equip de treball”
El responsable dels serveis mèdics del club madrileny valora la capacitat de la IA per ajudar, però sosté que el criteri clínic del metge no pot ser substituït en la presa de decisions terapèutiques.
“Teníem un jugador, un extrem, que havia patit dues lesions d'isquiotibials prèvies. L'ordinador, la IA, ens deia que estava en situació d'alt risc. Tanmateix, no el vam aturar: vam fer un pla especial durant aquella setmana amb menys cursa ràpida i més estiraments d'isquiotibial. Vam parlar molt amb l'entrenador, perquè la comunicació és clau. El resultat és que va acabar jugant el partit aquella setmana i no va patir cap lesió. La meva conclusió és que la IA pot ajudar-nos a marcar el risc, però són el metge i l'equip qui prenen la decisió final”, ha explicat José María Villalón, cap dels serveis mèdics de l'Atlético de Madrid, durant el XV Sports Medicine Global Summit, celebrat a Madrid.
L'expert, amb més de 25 anys al capdavant de la cura dels jugadors al seu club, ha aprofundit en el seu argument: “El problema és la interpretació. Una IA és capaç de dir-nos que la ressonància mostra un edema de 3,2 centímetres cúbics. Però, això què significa?, dues, cinc setmanes fora? La IA no ho sap: és una ajuda, però el ‘cap’ és el metge i el seu equip de treball”. I en el marc del problema de la interpretació, Villalón ha explicat el seu flux de treball: historial clínic, càrrega GPS, test de rendiment i context de partit.
Julie Kruessel, Athletic Trainer dels Atlanta Falcons, de la NFL, també ha posat en valor el criteri professional: “Parlem d'ortobiològics, de mesuraments del son i de totes aquestes coses. Però això només són widgets. Hem de tornar a l'essencial en la cura de l'atleta: com el recuperem, què és el millor per a ell. El camí és un pla de cura individualitzat. Ara sabem moltes coses i no podem continuar generalitzant les recomanacions als esportistes”.
I, en referència als ortobiològics (PRP, cèl·lules mare) com a alternativa en aquest gir cap al preventiu i la longevitat articular, David Porter, cap dels serveis mèdics del Chelsea fins que va fundar la seva companyia Opus (únic proveïdor registrat de teràpia de cèl·lules mare mesenquimals al Regne Unit) ha volgut ser molt sincer: “Hi ha certa vaguetat en l'evidència d'alguns ortobiològics. Sense l'abordatge de rehabilitació i prerehabilitació que fan els fisioterapeutes, el que jo injecto a un esportista no funciona, ni de lluny, igual de bé. La feina de fisioteràpia és més important que la injecció”.
Límits laborals a un model de prevenció amb enginyeria
A Europa acostumem a queixar-nos de les rigideses legislatives perquè frenen la innovació, però als Estats Units també en tenen. Kruessel ha explicat que la matriu de risc que fan servir amb els jugadors (càrrega GPS, plataformes de força, NordBord, wellness diari…) no inclou informació objectiva sobre el son, perquè el conveni de jugadors no permet obligar-los a monitorar el seu descans amb wearables. Porter, que va liderar l'atenció al Chelsea, li ha contestat que a la Premier League “si un club decidís mesurar el son, tots els jugadors portarien un wearable”.
