Acabar Medicina a contrarellotge per arribar al MIR 2027: "No volia deixar passar l'oportunitat"

Encara que l'Albert no aprovi l'examen MIR al febrer, té la certesa d'haver assolit ja la meta que s'havia marcat: acabar la carrera de Medicina a contrarellotge. El seu recorregut, segons explica, ha estat diferent del de la majoria dels seus companys. "A primer se'm van complicar les coses i vaig haver de deixar assignatures sense fer", relata a Redacción Médica. A partir de llavors, va haver de reorganitzar els seus estudis i avançar a un ritme d'uns 60 crèdits per curs, combinant assignatures de diferents anys. "Vaig arribar a l'últim any amb més o menys la meitat de cinquè per fer, un total de 93 crèdits", assegura.

Tot i així, el seu objectiu seguia sent acabar la carrera en sis anys i l'Albert era plenament conscient de la dificultat del repte. "Però no volia deixar passar l'oportunitat de graduar-me aquest any i presentar-me al MIR 2027", defensa. Ara, amb el títol a la mà, atribueix el seu èxit a l'organització, "la comprensió per part del professorat" i, també, a saber quan demanar ajuda. "Vaig aprendre a anar sempre un pas per davant, a demanar ajuda quan la necessitava i a aprofitar cada forat que tenia", subratlla.

Jornades de 12 hores per tirar endavant Medicina

Hi va haver èpoques en què al matí feia les pràctiques de cinquè que li quedaven pendents i a la tarda, les de sisè. Jornades que descriu com a "maratonianes, de vuit del matí a vuit del vespre", sense comptar les classes, els exàmens i el treball de fi de grau (TFG).

L'Albert explica que quan els seus companys començaven la primera volta de preparació del MIR, ell seguia centrat en acabar Medicina. "És clar que sentia que estava en desavantatge, pero la meva prioritat era acabar-la", reconeix. En algun moment va arribar a plantejar-se acabar més tard i posposar l'examen fins al 2028, però l'esforç va acabar donant els seus fruits. Una decisió que avui valora especialment.

Just acabar, al juny, el metge es va incorporar directament a la segona volta de preparació del MIR. "Els meus companys ja havien tingut un primer contacte amb el material i jo no. Havia de començar de zero", recorda. La seva estratègia explica que consistia a subratllar, comprendre els conceptes i construir una base sòlida, seguint el ritme d'un calendari "que no espera ningú". La seva idea era aprofitar aquesta etapa per entendre bé el temari i reservar la tercera volta per repassar i consolidar els coneixements.

Per això, va haver de replantejar-se els objectius que s'havia marcat inicialment. "Sabia que no podia anar amb la mateixa profunditat que algú que ja ho havia vist abans", admet l'Albert, que afirma que els objectius a curt termini es tornen "fonamentals".

"Els meus companys ja havien tingut un primer contacte amb el material i jo no. Havia de començar de zero"

Aprendre dels errors per millorar al MIR

Ara, la seva rutina passa per estudiar entre vuit i onze hores al dia, tot i que sense renunciar completament a la seva vida social. "Això dura molts mesos i ha de ser sostenible", defensa. Disposar del seu propi espai i desconnectar quan ho necessita l'ajuda, assegura, a "no cremar-se".

Una de les principals lliçons que ha après durant aquest procés és que millorar no consisteix únicament a saber més, sinó també a aprendre a enfrontar-se a l'examen. "Pots saber-te un concepte i fallar per llegir massa ràpid o per no entendre bé què t'estan preguntant", explica. Per això, a més d'ampliar els seus coneixements, intenta treballar la manera d'aplicar-los i detectar els errors que comet. De moment, assegura estar veient els seus fruits en els resultats dels simulacres. "L'important és detectar aquests errors", subratlla.

En aquest sentit, l'Albert assegura que també ha après a interpretar aquests errors d'una altra manera. "Al principi tendeixes a pensar que cada error significa que has d'estudiar més, i a vegades el que cal treballar és la lectura, l'atenció o el cansament", reflexiona.

Sobre especialitats, de moment, no en vol parlar, especialment fins que no conegui el resultat. "Quan arribi el moment, em fixaré tant en l'especialitat en si com en el dia a dia, la relació amb els pacients i la vida que m'agradaria tenir", afirma. La seva prioritat és arribar a l'examen el millor preparat possible i, després, valorar les opcions reals que tingui en funció de la seva nota.

"Al principi tendeixes a pensar que cada error significa que has d'estudiar més, i a vegades el que cal treballar és la lectura, l'atenció o el cansament"

"Haver-me tret Medicina és el gran èxit d'aquest any"

Tanmateix, amb l'examen a tocar, és inevitable que l'Albert no comenci a pensar en els diferents escenaris possibles. No obstant això, si d'alguna cosa té certesa aquest futur MIR és que la nota no determinarà com valora tot el que ha aconseguit fins ara. "Per a mi, haver-me tret Medicina és el gran èxit d'aquest any", afirma. Passi el que passi al gener, no vol perdre de vista l'esforç que li ha suposat arribar fins aquí.

A qui es trobi en una situació semblant, l'Albert els envia un missatge clar: "Que no pensin que són les úniques persones a qui els passa". A mesura que avances a la carrera, explica, t'adones que cada persona té les seves pròpies circumstàncies i que molts estudiants han hagut de modificar els seus plans pel camí. "Encara que des de fora no es vegi", afegeix.

Sota aquesta mateixa idea comparteix la seva experiència a les xarxes socials, on insisteix que el més important sempre ha estat "tenir clar que volia ser metge". La resta —les assignatures, els horaris o les pràctiques— es pot anar adaptant a les circumstàncies. També recomana aprendre a valorar el camí recorregut. "Tenir un nou objectiu il·lusiona, però mirar enrere i veure tot el que has aconseguit també et dona forces per seguir", conclou.