Preparar el FIR 2027 sense viure-ho com un "tot o res": "El desgast mental és el major rival"

Daniel sembla tranquil. "Ho veig com una oportunitat", assegura a l'altra banda del telèfon mentre repassa els mesos de tancament, les rutines de deu hores d'estudi de dilluns a dissabte i la proximitat d'un examen al qual no mira com "un tot o res" vital. Després de graduar-se en Farmàcia el passat maig i passar l'estiu estalviant en una petita farmàcia de poble per "no dependre econòmicament" de ningú, aquest jove afronta el camí cap al FIR 2027 no com un túnel a les fosques, sinó conscient que el desgast mental és el major rival a vèncer.

Té clar que el seu objectiu, que va néixer "gairebé al final" de la carrera, és aconseguir una plaça en Farmàcia Hospitalària. Explica que va ser a l'hospital on va descobrir una nova faceta de la professió, allunyada del que sempre havia trobat als apunts. "M'agrada molt l'atenció i les explicacions al pacient, detallar-li les reaccions adverses i comptar amb l'informe mèdic", assenyala. I és precisament tenir una meta tan clara a l'horitzó el que li permet sentir com "tot l'esforç del dia a dia val la pena".

La factura psicològica de preparar el FIR 2027: "Els dissabtes pesen"

"Al meu jo del principi li hauria dit que es prengués les primeres setmanes amb calma", afirma el farmacèutic a Redacción Médica. Manuel reconeix que va 'arrencar' sent "molt inflexible i autoexigent amb ell mateix" i amb els temps, amb horaris que s'havien de seguir al peu de la lletra, mentre el cansament del seu cos quedava relegat a un segon pla. La lliçó, explica el futur FIR, la va aprendre amb les setmanes. "En complir el primer mes ja vaig ser plenament conscient de la exigència psicològica del procés", assenyala. No esperava que mantenir aquella concentració diària i aquella monotonia on "els dies es fan tots molt semblants" costés tant a nivell mental.

Però si hi ha un dia que "li pesa" més que la resta és sens dubte el dissabte. En més d'una ocasió, en arribar a aquest tram, li assalta el dubte i pensa "que potser hauria de prioritzar una mica més el descans" en lloc de seguir davant dels apunts. Tot i que quan arriba el diumenge ho fa també el respir de la setmana. "M'ajuda molt a recuperar forces i pràcticament he aconseguit seguir el meu horari durant tota la preparació", apunta el farmacèutic, que aprofita el dia per allunyar-se dels apunts i enfocar-se en la seva vida social.

Per desconnectar, el futur FIR surt a córrer i fa plans amb la seva parella i els seus companys de pis. La seva parella també es presentarà a l'examen FIR, cosa que, segons destaca, els està ajudant a organitzar-se millor. "Solem compartir els mateixos horaris i sabem exactament en quin punt estem. Això ajuda moltíssim a portar la relació", subratlla el farmacèutic. "Hi ha dies en què t'adones que saltes a la mínima i et notes una mica més irascible per l'esgotament. Després penses: 'Per què li hauré respost així a aquesta persona?", reflexiona Manuel, que destaca com de afortunat se sent per tenir al seu costat gent "que entengui pel que estàs passant".

"En complir el primer mes ja vaig ser plenament conscient de l'exigència psicològica del procés"

Treballar a l'estiu per estudiar el FIR 2027 amb tranquil·litat

Manuel afirma que "té sort" de no haver-se hagut de moure del pis d'estudiants des de gairebé que va començar la carrera. "No ens ha pujat gaire el lloguer, tot i així van bé els estalvis", assegura. Aquest professional ha estat treballant durant l'estiu en una farmàcia rural on ja havia fet les seves pràctiques extracurriculars. En acabar la carrera, la botiga va tornar a contactar amb ell i no s'ho va pensar dues vegades, va decidir acceptar l'oferta. Volia aconseguir un coixí econòmic propi i afrontar els cinc mesos d'acadèmia amb total independència. "Vaig decidir acceptar-ho perquè així durant la preparació no necessitaria suport econòmic", explica. També assegura que tenir aquest coixí no només li aporta "tranquil·litat per estar enfocat completament en el que és l'examen", sinó que li permet afrontar l'oposició sense el vertigen del "tot o res".

Per a ell, els estalvis i l'experiència prèvia funcionen com una mena de xarxa de seguretat. "Si per qualsevol cosa no sortís, sempre hi ha l'altra opció. Em podria tornar a posar a treballar igual que aquest estiu", detalla. Amb els comptes fets al mil·límetre per aguantar fins al dia de la prova, ja albira el següent pas: "Un cop s'acabi l'examen, potser sí que torno a viure amb els meus pares fins que comenci la residència".

"Vaig decidir acceptar-ho perquè així durant la preparació no necessitaria suport econòmic"

Aconseguir plaça FIR

Les primeres preses de contacte amb el món laboral han estat un contrast de realitats per a Manuel, on assegura que ha conegut la proximitat de l'àmbit rural treballant en una oficina de farmàcia en un poble petit. "Era un poble petitó, llavors coneixies tothom. Estava bé, però no veia gaire possibilitat de creixement a nivell professional i no m'hi veia fent això la resta de la meva vida", relata.

Tanmateix, el farmacèutic explica que el punt d'inflexió va arribar en l'últim tram de la carrera, "gairebé al final", quan va fer les seves pràctiques curriculars a l'entorn hospitalari. Va ser allà on va descobrir el que realment volia fer i la raó principal per la qual va decidir llançar-se a preparar el FIR. "Fins que no vaig veure com era treballar a l'hospital i el que feia un farmacèutic, era difícil visualitzar-ho", assegura. El seu pas per l'àrea de pacients externs li va obrir una faceta de la professió molt més especialitzada i centrada en l'acompanyament clínic.

"A l'hospital m'agradava molt l'atenció i les explicacions al pacient, detallar-li les reaccions adverses i comptar amb l'informe mèdic. A l'oficina de farmàcia és molt més dispensació ràpida si hi ha gent, mentre que a l'hospital és una atenció més dedicada i especialitzada", explica.

Amb aquesta idea clara a l'horitzó, Manuel vol aconseguir plaça a l'especialitat de Farmàcia Hospitalària, tot i que tampoc descarta Anàlisis Clíniques. Tenir-ho tan clar és el que el continua motivant per encaixar les llargues jornades d'estudi. "Per a mi fa que tot l'esforç del dia a dia valgui la pena", afirma el futur FIR, que, de moment, prefereix enfocar-se en el dia a dia