Les farmàcies comunitàries volen tenir un paper més actiu en les campanyes de vacunació contra la grip per millorar les cobertures, especialment entre els pacients amb malalties cròniques, un dels col·lectius amb menor participació.
Rosario Cáceres, farmacèutica comunitària a Sevilla i membre de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), defensa en una entrevista amb Redacción Médica que aquests establiments poden ajudar a identificar les persones susceptibles d'immunització i facilitar-ne l'accés, encara que la possibilitat d'administrar vacunes segueix pendent d'un canvi normatiu.
“Quan passem a pacients crònics es vacunen tot just dues de cada deu persones”, adverteix Cáceres, que destaca la proximitat de les oficines de farmàcia com una oportunitat per millorar les cobertures. Al seu parer, molts pacients crònics joves no acudeixen habitualment al centre de salut, però sí visiten la farmàcia per recollir la seva medicació.
“L'any passat es van dispensar a les farmàcies espanyoles 62 milions de medicaments antidiabètics. Es tracta de milions d'oportunitats de recordar a aquestes persones els beneficis de la vacunació antigripal”, subratlla. La farmacèutica considera que aquests establiments són “aliades estratègiques” perquè el sistema sanitari assoleixi els seus objectius d'immunització.
Actualment, la tasca de la farmàcia comunitària se centra a informar, resoldre dubtes, combatre les reticències amb arguments científics i identificar persones que poden beneficiar-se de la vacunació, derivant-les als serveis sanitaris corresponents. Entre elles hi figuren embarassades, menors, majors de 60 anys i, especialment, pacients amb patologies cròniques.
Més col·laboració, però sense administrar dosis
La reivindicació d'ampliar les funcions de la farmàcia comunitària en vacunació no es limita a l'administració de dosis. Cáceres assenyala que ja existeixen experiències de col·laboració amb les administracions sanitàries en diferents comunitats autònomes. A Castella i Lleó, les farmàcies poden identificar candidats a la vacunació antigripal, recomanar-los acudir al seu centre de salut i registrar les intervencions. A Madrid, participen en la identificació i acompanyament de pacients diabètics, mentre que Catalunya també compta amb acords amb l'Administració sanitària.
La farmacèutica apunta que s'estan explorant fórmules intermèdies per augmentar la participació d'aquests establiments, com facilitar la petició de cites i establir canals de comunicació directes amb els serveis sanitaris. “Personalment sí que sento que hi ha molt d'interès perquè les farmàcies anem prenent un paper més actiu també en el camp de les vacunes”, afirma.
Tanmateix, l'administració de dosis continua condicionada pel marc competencial. “Segons la legislació actual, els farmacèutics no tenim la vacunació dins de les nostres competències. Aquest canvi normatiu és imprescindible”, sosté.
Cáceres reconeix que existeix reticència entre part dels professionals sanitaris per les implicacions que podria tenir en la distribució de competències, però defensa que l'objectiu ha de ser la col·laboració. “No es tracta de repartir-nos els pacients, sinó d'aconseguir que cada vegada més persones estiguin protegides”, resumeix.
La vacunació de l'adult, el primer pas
L'ampliació de la vacunació infantil contra la grip en algunes comunitats autònomes no implica, al seu parer, que s'hagi de reobrir necessàriament el debat sobre l'administració de vacunes a les farmàcies. “Si es plantegés la vacunació a farmàcies, en cap cas començaríem per la població pediàtrica”, afirma. La seva proposta és començar per la població adulta i les vacunes estacionals, com la de la grip.
Per implantar aquest model, considera imprescindible una formació específica i periòdicament renovada, que inclogui el maneig de l'anafilaxi i la disponibilitat de mitjans per atendre aquestes reaccions. També apunta a la necessitat de resoldre el registre de les dosis administrades i estudiar un sistema de finançament adaptat a la realitat espanyola.
“Els espais habilitats ja els tenim”, assegura, en referència a les zones d'atenció personalitzada de les farmàcies. Com a referents internacionals, cita França, per la seva coordinació amb el sistema sanitari; Itàlia, per l'ampliació progressiva de les vacunes administrades a farmàcies, i Portugal, per la participació d'aquests establiments i l'augment de les cobertures.
L'experiència internacional, conclou, avala la possibilitat d'arribar a persones que actualment no es vacunen. El repte, per tant, consisteix a establir un marc de col·laboració que permeti ampliar l'accés a la immunització sense duplicar funcions ni debilitar la coordinació amb l'Atenció Primària.