Un estudi publicat a la Revista Espanyola de Salut Pública defensa que els països europeus en què la vacunació farmacèutica està autoritzada posseeixen taxes d’immunització contra la grip superiors als països en què només es fa vacunació ambulatòria. En concret, assenyala que a Espanya en la campanya 2023-2024 el percentatge de vacunació va ser del 59,67 per cent mentre que en altres països del seu entorn on els farmacèutics sí vacunen, com Portugal i Regne Unit, la taxa de cobertura es va elevar fins al 72,1 i 77,8 per cent respectivament.
L’estudi, elaborat per l’estudiant de doctorat de la Universitat d’Alcalá María Dolores Fernández Otero, el catedràtic de l’àrea de Fisiologia de la mateixa universitat Francisco Javier de Lucio i la professora associada de la Universitat Francisco de Vitoria Noelia Tejedor, indica que això ha provocat que Espanya estigui més de 15 punts per sota de la taxa de vacunació en majors de 65 anys que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Això, segons els autors de l’estudi, és "especialment greu" ja que en els darrers anys, s’estima que entre el 70 i el 85 per cent de les morts relacionades amb la grip estacional s’han produït en persones de 65 anys o més, i entre el 50 i el 70 per cent de les hospitalitzacions relacionades amb la grip estacional s’han produït en aquest grup d’edat.
Per la seva banda, els estudis dels Centres Europeus per al Control i la Prevenció de Malalties estimen que entre 15.000 i 70.000 persones moren prematurament cada any a la Unió Europea per causes relacionades amb la grip. A més, les pèrdues econòmiques degudes a les baixes mèdiques també són rellevants i a Suïssa s’ha calculat que una cobertura del 50 per cent de la població en edat laboral suposaria un estalvi proper als 21,4 milions d’euros.
NO NOMÉS LA GRIP
L’estudi també explica que un nombre creixent de països de la Unió Europea (UE) està facilitant l’augment de la cobertura vacunal mitjançant la incorporació de les farmàcies comunitàries a les activitats de vacunació. Des que el 2007 es va autoritzar per primera vegada a Portugal la vacunació farmacèutica, el percentatge de països que han seguit el seu exemple ha anat augmentant de manera constant, fins a arribar a 15 països actualment (el 56% dels països de la Unió Europea).
Entre els diferents països hi ha diferències i mentre que hi ha països on només es vacuna contra la grip i la covid-19, d’altres com França i Portugal inclouen vacunes com el pneumococ, el VPH i l’Hepatitis A i B.
"La vacunació és una de les intervencions de Salut Pública més eficaces contra diverses malalties transmissibles, i els seus beneficis s’estenen indirectament a diverses malalties cròniques. En conjunt, es poden prevenir més de trenta malalties infeccioses potencialment mortals, reduint de manera notable els costos sanitaris. Tanmateix, a causa que les taxes de cobertura vacunal no són òptimes, a la majoria dels països europeus no s’estan aconseguint tots els avantatges sanitaris i els estalvis econòmics que podrien derivar-se de la correcta implementació d’aquesta mesura sanitària preventiva", adverteixen els autors de l’estudi que assenyalen diversos obstacles com la inadequació dels calendars vacunals, les barreres d’accessibilitat als serveis sanitaris i la provisió insuficient d’informació adaptada a les necessitats i circumstàncies de cada persona, especialment en col·lectius amb més indecisió vacunal.
Així mateix, l’estudi assenyala que la vacunació farmacèutica s’emmarca en la tendència creixent a Europa d’ampliar les competències d’aquest col·lectiu en el marc dels serveis professionals farmacèutics assistencials. Això inclou programes com el cribratge de càncer colorectal, les proves ràpides de VIH o de COVID, els sistemes personalitzats de dosificació i el programa de revisió de l’ús de la medicació, els programes de manteniment amb metadona i d’intercanvi de xeringues -que podrien reduir la transmissió del VIH i l’hepatitis C- o la indicació farmacèutica per a dolències menors, com tos, dismenorrea o restrenyiment, la qual cosa podria reduir la congestió de l’Atenció Primària i generar un estalvi superior a cent milions d’euros.
Per això els autors de l’estudi consideren que "no hi ha raons objectives" que expliquin per què a Espanya no s’ha plantejat per part de les autoritats sanitàries la possibilitat d’incorporar els farmacèutics als programes de vacunació i assenyalen que això només s’explica per la combinació d’inèrcies organitzatives, restriccions competencials i absència d’un marc institucional que integri de manera efectiva la farmàcia comunitària en els circuits assistencials. "Sembla adequat, doncs, iniciar a nivell nacional un debat centrat en fer realitat aquesta possibilitat basant-se fonamentalment en criteris científics i tècnics", sentencia l’estudi.