José Antonio, el professor de Ciències Socials que va entrar a Medicina amb 30 anys: "Un mai pot fugir del que és"
José Antonio Pérez Bastida cursa segon curs del grau facultatiu després d'una carrera en Dret i ADE i preservar l'anhel d'infantesa de convertir-se en metge.
I a més: Pablo, l'oftalmòleg que viu a Pamplona i treballa a Bordeus: "Espanya ha estat un sistema molt eficient perquè ha pagat molt malament"
Filòsofs i psicòlegs han debatut sobre el destí al llarg de la història. "Està realment escrit o es construeix?", es pregunten sense arribar a una conclusió. Tan sols concorden que el desig i la constància són els fonaments que sostenen el camí que cada individu recorre durant la seva vida. De vegades, es prenen desviaments, però ambdues qualitats humanes garanteixen el retorn al camí principal. Aquesta via pot dirigir-se cap a un lloc o una persona, però també a una professió. En el cas de José Antonio Pérez Bastida, el curs vital desemboca en la Medicina.
El seu pas el va portar a estudiar el doble grau en Dret i ADE a la Universitat de Múrcia. Més endavant es va especialitzar en Advocacia i Procura, en Estadística, en Gestió Pública i en Administració d'Empreses. És més, actualment, avança cap al doctorat en Ciències Socials i Jurídiques. Tanmateix, sigui el destí o la decisió personal, Pérez Bastida també va orientar el seu futur cap al somni de la seva infantesa: convertir-se en metge.
"Quan fèiem fires de treball a l'escola, jo sempre anava vestit de metge", ha reconegut a aquest diari. Pérez Bastida no prové d'una família de sanitaris, però, el procés assistencial i tot el que l'envolta el va fascinar des dels seus primers anys de vida. És més, la seva prestatgeria estava plena de llibres de Medicina i la seva memòria marcada per sèries com 'Érase una vez... El cuerpo humano'. "Sentia una veritable admiració per la feina del facultatiu", ha admès.
Tanmateix, va optar per un grau en Ciències Socials. No significa que la Medicina deixés de bategar en el seu interior. "Mai va desaparèixer l'interès i cada vegada que anava a un hospital sentia créixer aquell foc una altra vegada", ha explicat. Així que un dia va decidir "armar-se de valor" i sol·licitar l'ingrés als estudis facultatius. Pérez Bastida va accedir a través del cupo de titulats, gràcies a les seves bones qualificacions universitàries. Des de llavors, forma part de l'alumnat de la Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernández. "Tot i entrar amb 30 anys, sentia la mateixa il·lusió que quan em vaig matricular a Dret i ADE", ha confessat.
Començar de zero
Pérez Bastida va aterrar a Medicina sense cap mena de noció sanitària, en no haver passat pel Batxillerat de Ciències de la Salut i tampoc repetir la Prova d'Accés a la Universitat (PAU), ja que no és un requisit per al cupo de titulats. "Vaig entrar nu, metafòricament, al grau, ja que per a mi va ser començar des de zero", ha afirmat. "L'última vegada que vaig estar en contacte amb matèries d'aquest àmbit tenia 16 anys", ha afegit.
Així, Pérez Bastida va haver de fer un gran esforç durant els primers mesos del grau, especialment per posar-se a l'altura dels seus companys en disciplines com Química, Biologia, Bioquímica o Fisiologia. "La veritat és que cada classe era un nou descobriment, una sorpresa constant", ha rigut.
![El presidente de la Cndfme, Antonio Compañ.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/159262.jpg?p=w:320\/h:240&h=EcC0lfk9"])
Tanmateix, el procés d'adaptació va ser un èxit per a l'estudiant, tant a nivell de continguts com de relació amb la resta de la classe. "Temia que per edat hi hagués cert rebuig, però no va ser així i vaig congeniar molt bé des del primer dia de classe", ha assegurat. Precisament, l'experiència el va convertir en punt de consulta per a nombrosos dubtes sobre el procés universitari, una novetat per a la majoria dels seus companys.
Compaginació laboral
L'altre gran repte de Pérez Bastida, ara estudiant de segon curs, és la compatibilització del grau en Medicina amb la seva feina, precisament a la institució acadèmica on es forma. Cal recordar que el jove és professor i investigador a les Facultats de Ciències Socials i Jurídiques dels campus d'Elx i Oriola de la Universitat Miguel Hernández. "Has de fer molts malabars i sacrificis", ha confessat. Per exemple, escollir les hores de docència de la tarda, per norma general les menys atractives per al professorat.
![Héctor Cejo, estudiante de Medicina de la Universidad de Oviedo.](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158656.png?p=w:320\/h:240&h=8hshtN_Z"])
No obstant això, alguna vegada li han coincidit pràctiques i alguna activitat d'avaluació. Aleshores, els seus companys de departament el cobreixen. "Tinc la sort que la resta de professors m'ajuden moltíssim", ha reconegut. Això sí, la situació podria empitjorar a partir de tercer, amb l'arribada de les rotacions clíniques. El seu pla és seguir com a professor en l'horari de tarda. "Les pràctiques de Medicina tenen lloc al matí i jo em vull mantenir en el torn de tarda com a docent", ha sostingut. "El dèficit de professors a aquestes hores serà una salvació per a mi", ha afegit.
Futur gestor
Tot i que encara li queden quatre anys per acabar el grau, Pérez Bastida ja pensa en el futur com a graduat en Medicina. El MIR és una de les opcions que es planteja. En concret, la realització de dues especialitats. "M'agrada molt la Medicina com a enteniment del cos humà com un sistema complet. Per això, triaria Interna o Familiar i Comunitària", ha afirmat.
Així mateix, també valora la unió de la vessant sanitària i la legal. Per exemple, a través de la feina en Dret Sanitari o Ètica professional. Fins i tot, la incorporació dels seus coneixements en gestió en el pla de la sanitat. "Sempre és necessari que hi hagi persones que entenguin tant el funcionament del procés assistencial com els números que es requereixen perquè aquest mantingui la seva qualitat i sigui sostenible", ha insistit. Això sí, li agradaria no deixar l'atenció de pacient per dedicar-se a l'espectre dels despatxos. "Tant de bo poder dedicar mitja jornada a la part clínica i l'altra meitat a aspectes gestors", ha desitjat.
El futur dirà quina és la direcció que prendrà Pérez Bastida. Un demà en què la Medicina estarà present, no només com a passió, sinó com a professió. "Un mai pot fugir del que és", ha sentenciat. Al final, el destí, escrit o no, és "irremeiable".
