Ana, la psicòloga que no renuncia al PIR després de tres intents: "M'he sentit inútil per estudiar i no veure resultats"
Ana Lozano compagina el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària amb la preparació del PIR, mentre reivindica una formació més pràctica i denuncia el desgast emocional del camí cap a la professió
I a més: Marta, la logopeda que deixa la seva feina i la seva ciutat per estudiar Infermeria: "A la tercera va ser la vençuda"
Notícies relacionades
- Psicología reclama a Sanidad medidas contra el intrusismo y el uso de la IA
- Psicología enmienda la LOPS para unificar su título de grado y de máster
- Psicología busca reforzar su presencia en el ámbito escolar con foco en la prevención y la formación
- La psicologia desmenteix el mite de la immunitat: del trauma vicari a la fatiga per compassió
Cada vegada que Ana Lozano sent ansietat pels estudis, s'asseu davant del tocador i comença a maquillar-se. "Em faré uns ulls verds, uns liles o em posaré purpurina", pensa per a si mateixa. Després es dutxa i se'n va al llit. "Aquell temps de dedicar-te'l a tu, al que t'agrada, és com un moment d'escapament mental", explica a Redacción Médica aquesta psicòloga que prepara l'examen PIR 2027 per quarta vegada mentre fa el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària com a "una segona opció".
"Jo sempre he volgut ser maquilladora. Fixa't les voltes que fa la vida", comenta entre rialles l'Ana. Tanmateix, el seu interès per la Psicologia va acabar imposant-se. La seva vocació va néixer, en part, d'un passat marcat per l'assetjament escolar i les dificultats familiars. "Vaig patir bullying a l'institut i després van venir una sèrie de problemes familiars. Em vaig canviar d'institut, vaig començar en un ambient nou i vaig anar a viure amb els meus avis", relata. Va ser llavors quan la seva mare la va "enviar de cap" al psicòleg.
A partir d'aquella experiència, l'Ana va descobrir que també volia ajudar altres persones, especialment adolescents que estiguessin passant per moments difícils, com li havia passat a ella. La psicòloga era conscient que el camí professional estaria lluny de ser "idíl·lic". "Tens moltes dificultats a l'hora de poder tractar un pacient i fer un seguiment degut a les poques places que hi ha al sistema públic de psicologia", reconeix. No obstant això, la seva vocació per "aportar el seu petit gra de sorra" va pesar més, especialment per aquelles persones que no es poden permetre anar a un psicòleg privat.
El màster com a alternativa per exercir més enllà del PIR
Aquest darrer any, després d'haver-se presentat al PIR en dues ocasions —la tercera no va poder fer-ho per un problema de salut—, acostar-se als 30 anys va començar a fer-li cert vertigen. "Segueixes a casa dels teus pares, no t'has pogut independitzar i tampoc has tingut encara experiència laboral", reflexionava amb si mateixa. Va ser llavors quan va decidir matricular-se al Màster Universitari en Psicologia General Sanitària per poder exercir en l'àmbit privat i tenir "una segona opció" si no aconseguia una de les 293 places ofertes a la convocatòria 2026-2027.
L'Ana considera que una de les parts "més injustes" de la seva professió és que el grau universitari en Psicologia no habiliti per si sol per exercir. "Després de quatre anys estudiant, encara no ets psicòloga, sinó que has de fer el PIR o un màster", lamenta. Ara, però, està un pas més a prop de desenvolupar la seva professió: ha aconseguit unes pràctiques del màster en un hospital, que li permetrà conèixer des de dins la sanitat pública, independentment del resultat de l'examen.
La formació també l'ha portat a qüestionar la preparació del PIR, que considera "massa teòrica i poc orientada a la pràctica clínica". Davant d'això, destaca les simulacions, els roleplays i l'anàlisi de casos reals que fa al màster. "Després de portar tres anys fent el PIR, no tenia ni idea de com fer un roleplay", reconeix. Per a l'Ana, no n'hi ha prou amb conèixer conceptes com l'empatia o l'escolta activa, també cal aprendre a aplicar-los davant de pacients i situacions reals. Per això, considera necessari augmentar les hores de pràctiques i preparar millor els futurs professionals perquè es puguin desenvolupar a la consulta.
"Després de quatre anys estudiant, encara no ets psicòloga, sinó que has de fer el PIR o un màster"
Compaginar la preparació del PIR amb el màster
En aquest sentit, tot i que només fa dos mesos que cursa el màster, l'Ana sent que ha après "molt més" que durant els tres anys que porta oposant. Assegura que ara que està fent el màster viu amb "més tranquil·litat" la preparació. No obstant això, afirma que també pot ser una arma de doble tall i tem "tranquil·litzar-se massa" a l'hora d'estudiar. Confessa com, en ocasions, s'ha arribat a sentir "completament inútil per estudiar, estudiar i estudiar, i no veure resultats". La frustració augmenta quan, després de preparar 13 assignatures, arriba el moment de l'examen i no aconsegueix recordar tot el que ha après.
Explica que la seva rutina comença d'hora, amb diverses hores d'estudi a la biblioteca al matí. Després va al gimnàs i assisteix a les classes del màster, que solen acabar entre les 19:00 i les 21:00 hores. Al principi va intentar tornar a estudiar després de classe, però aviat va comprendre que necessitava descansar. "Ho vaig fer dos dies. Al tercer vaig pensar: 'No puc més, necessito anar a casa meva, dutxar-me i demà serà un altre dia'", recorda.
Per això, ha demanat als seus professors deixar d'assistir a classe a partir de l'1 de desembre per centrar-se en el PIR durant desembre i gener. De fet, els exàmens del màster podrien coincidir amb la convocatòria del PIR. Sobre com està sent la seva preparació i les frustracions que comporta fa temps que en parla a les xarxes socials. "També com una manera de sentir que no estic sola en tot això", assegura la futura PIR. Allà, com en el maquillatge, ha trobat un refugi on poder ser ella mateixa sense sentir culpa.
"M'he arribat a sentir completament inútil per estudiar, estudiar i estudiar, i no veure resultats"
Un futur entre la pública i la privada
Pel que fa al seu futur professional, l'Ana té clar que el seu principal objectiu continua sent aconseguir una plaça a la sanitat pública. Li agradaria treballar en un hospital i, si les circumstàncies li ho permeten, compaginar-ho amb un projecte propi. "Vull treballar als matins a la pública, dins de la unitat en què aconsegueixi plaça —que això em sembla més difícil—, i després a les tardes obrir una clínica infantojuvenil", detalla. Si finalment no aconsegueix una plaça, contempla començar en una consulta privada, adquirir experiència i construir una cartera de pacients per, amb el temps, obrir la seva pròpia clínica i formar un equip.
Però hi ha una altra faceta de la seva vida que tampoc vol deixar de banda: el maquillatge, que va començar de manera autodidacta seguint "els típics tutorials de YouTube". De cara a l'any vinent, també té previst fer noves formacions. També intenta compaginar aquesta activitat amb els seus estudis i sol treballar durant els caps de setmana, quan se celebren les bodes i altres esdeveniments. El maquillatge s'ha convertit també en una via per desconnectar de la pressió acadèmica. "Quan estic aclaparada amb l'estudi, asseure'm al tocador… Jo els anomeno els maquillatges preduxa", explica entre rialles. Es posa música i comença a experimentar amb diferents colors abans de dutxar-se i anar a dormir. "Es com una manera de treure't el pes de sobre", assegura.
En aquest sentit, l'Ana no vol acabar l'entrevista sense posar el focus en el desgast emocional que, al seu parer, suposa el sistema d'accés i formació per als futurs psicòlegs. "He parlat amb molta gent que, després d'aconseguir la seva plaça com a psicòleg sanitari per poder ajudar altra gent, ha perdut la seva pròpia salut mental", assenyala. Per això, i després d'haver conegut de prop aquesta realitat, vol recordar la importància de cuidar també aquells que es preparen per cuidar dels altres.
