Marta, la logopeda que deixa la seva feina i la seva ciutat per estudiar Infermeria: "A la tercera va ser la vençuda"
Especialitzada en Neurologopèdia i deglució, aquesta valenciana va renunciar a un contracte indefinit de cinc anys i va superar el restrictiu contingent del 3% per a titulats per compaginar ambdues disciplines. "Crec que aporto una perspectiva clínica i humana molt enriquidora per abordar les cures", assenyala
I a més: Daniela, la infermera que farà Medicina en 5 anys mentre treballa: "Ara curso 82 crèdits"
Notícies relacionades
- De l'aval autonòmic al suport col·legial: l'EIR d'Urgències obre el camí a l'especialització infermera a Espanya
- Del tabú al creixement personal: el ‘viacrucis’ infermer en reclutar pacients amb càncer avançat per a recerca
- De concatenar fins a 20 contractes en un any a aconseguir una plaça fixa a Irlanda: "Sóc la infermera que sempre vaig voler ser"
- Guillermo, l'infermer que va deixar Granada per treballar a Noruega: "Estem millor valorats fora d'Espanya"
El tracte tan humà i la "increïble dedicació" dels infermers que van atendre la seva àvia, l'Angelita, després de patir un ictus van marcar un abans i un després a la vida de la Marta. "Veure com la van cuidar durant el llarg temps que va estar ingressada em va reactivar completament la vocació", explica a Redacción Médica. Una experiència que acabaria de confirmar una decisió que feia temps que li rondava pel cap: estudiar Infermeria.
No era la primera vegada que aquesta valenciana passava per la universitat. Es va graduar en Logopèdia, es va especialitzar en neurorrehabilitació i deglució, i va aconseguir un contracte indefinit en una clínica especialitzada. Però, en tot aquest temps, la Marta no va renunciar al seu objectiu de convertir-se en infermera. Després d'intentar-ho en diverses ocasions a la seva comunitat autònoma, finalment ha aconseguit una plaça al campus de Bellvitge (Catalunya) per la via dels titulats.
Assegura que tornar a estudiar "ha estat una decisió difícil". Ha hagut de deixar una feina indefinida de gairebé cinc anys i mudar-se a una altra comunitat. No obstant això, aquesta valenciana reconeix que tot ha estat per perseguir un somni. "Vaig deixar tota la meva vida enrere; el cos i la ment em demanaven estudiar Infermeria", afirma la futura infermera, que vol compaginar-la amb la seva tasca com a logopeda.
La seva vocació per la Logopèdia va néixer abans que la Infermeria
El seu interès per la Logopèdia va començar quan era petita, després que li detectessin nòduls vocals. "L'otorinolaringòleg m'ho va explicar amb una metàfora que avui dia segueixo utilitzant amb els meus pacients. Eren una mena de calls formats a les cordes vocals per la sobrecàrrega de la veu", recorda. Més endavant, el seu primer contacte amb la consulta de Logopèdia li va descobrir un món que li va resultar "fascinant".
Aquella experiència va despertar la seva vocació i la va portar a estudiar la carrera, a la qual va aconseguir accedir a la primera a la Comunitat Valenciana. Explica que, aleshores, estudiar Infermeria "era impensable" per a ella. Però la idea va començar a agafar força més endavant, quan va tenir l'oportunitat d'apropar-se a aquests professionals durant les seves pràctiques hospitalàries. "Vaig intentar obtenir plaça tan bon punt vaig acabar la carrera, però no ho vaig aconseguir a la meva comunitat", recorda la sanitària, que, no obstant això, no s'ho va prendre com una decepció.
La Marta va decidir continuar aprofundint en l'àmbit que més li interessava de la Logopèdia: la Neurologia. Les afàsies, les disàrtries i les disfàgies van centrar bona part del seu interès, cosa que la va portar a cursar un Màster en Neurologopèdia. "Vaig fer les pràctiques en una clínica de dany cerebral i allà em vaig adonar que l'abordatge de la neurorrehabilitació era la meva autèntica vocació", afirma. La seva trajectòria professional va continuar en un hospital i, posteriorment, en una clínica especialitzada, on ha estat gairebé cinc anys treballant.
En aquesta última, la Marta atendia nombrosos pacients amb disfàgia, una dificultat per empassar que pot provocar que aliments o líquids es desviïn cap a la via respiratòria. I, després de fer més de deu cursos específics sobre disfàgia orofaríngia, finalment, va decidir "unificar i consolidar tota aquesta formació" en un Màster de Deglució a la Universitat de Múrcia. "La comunicació és el que ens fa socialitzar i ser humans, però la deglució és el que ens manté vius; poder intervenir i ajudar en quelcom tan vital és el que em va enamorar d'aquesta àrea", assenyala.
"Vaig fer les pràctiques en una clínica de dany cerebral i allà em vaig adonar que l'abordatge de la neurorrehabilitació era la meva autèntica vocació"
La logopeda va intentar tres cops entrar a Infermeria
La Marta va sentir que havia aconseguit trobar el seu lloc en una professió que "l'omple profundament", però tampoc va abandonar la idea d'estudiar Infermeria. L'any passat ho va tornar a intentar, encara que va quedar la primera a la llista d'espera. "Vaig decidir bolcar-me llavors en la meva feina com a logopeda", comenta. Tot i així, va continuar pendent d'una oportunitat per accedir a la carrera, però que no l'allunyés de casa seva.
Aquesta oportunitat va arribar en un moment especialment significatiu per a ella. La seva àvia, l'Angelita, va patir un ictus i va haver de romandre ingressada un temps a l'hospital. En aquell moment, la Marta va poder observar de prop la feina dels professionals que l'atenien i l'impacte que les seves cures tenien tant en la seva àvia com en la seva família. "Veure com la van cuidar des de l'equip d'Infermeria [...] em va reactivar la vocació", recorda emocionada. L'experiència la va acabar de convèncer que volia fer el pas i va ampliar les seves sol·licituds a altres comunitats.
Explica orgullosa que a "la tercera va ser la vençuda" i va accedir al grau d'Infermeria al campus de Bellvitge (Barcelona). Va ser a través de la via d'accés per a titulats universitaris, que compta amb una reserva aproximada del 3% de les places. "En aquest contingent competeixes contra qualsevol disciplina, sanitària o no, en base a la nota mitjana de l'expedient sobre 10", explica la futura infermera. En aquest sentit, denuncia que, com que hi ha tan poques places assignades, "les notes de tall són altíssimes i les llistes d'espera gairebé no es mouen".
"En aquest contingent competeixes contra titulats de qualsevol disciplina, sanitària o no, en base a la nota mitjana de l'expedient sobre 10"
"Vull exercir la Infermeria i poder compaginar-la amb la meva tasca com a logopeda"
Preguntada sobre el seu futur entre la Logopèdia i la Infermeria, la Marta no ho concep sense intentar compaginar ambdues. "És una professió que m'omple profundament", torna a assenyalar sobre la seva trajectòria com a logopeda. Assegura que la seva trajectòria professional li aporta una perspectiva clínica i humana "molt enriquidora per abordar les cures".
També vol defensar la figura del logopeda com un dels grans oblidats dins del sistema sanitari. "A nivell social segueix existint l'estereotip que el logopeda únicament ensenya a articular la lletra 'r' als nens. Tenim un paper fonamental en patologies neurològiques, ictus, malalties neurodegeneratives o alteracions de la deglució", afirma. Així mateix, denuncia com a nivell laboral, la figura està patint "una excessiva privatització" i una escassa presència en el sistema sanitari públic. "S'exigeixen nivells altíssims d'especialització clínica que sovint no es veuen reflectits ni en les condicions dels convenis ni en les plantilles hospitalàries", afegeix.
Afirma que tornar a estudiar "ha estat una decisió difícil". Ha hagut de deixar una feina indefinida de gairebé cinc anys i mudar-se a una altra comunitat. No obstant això, aquesta valenciana reconeix que tot ha estat "per perseguir el que realment volia fer" i que tot esforç, per molt difícil que es posin les coses, "valdrà la pena".
