San Saturnino, García y Fernández durante la presentación del estudio sobre cuidado cardiovascular
Tecnologia sanitària

Detecció precoç, educació sanitària i compartició de dades per minvar el risc cardiovascular: "És un moment històric per millorar la salut comuna"

Un estudi conjunt de Fenin, SEC i FEC ha ressaltat que la majoria de persones de més de 50 anys creuen tenir bona salut cardiovascular, però només la meitat no presenten factors de risc.

I a més: "La tecnologia sanitària fa possible que la transferència del coneixement arribi al pacient"

Llegir en Català
Publicada

Les patologies de cor i sistema circulatori es troben entre les principals causes de mort a Espanya, segons l’últim informe de defuncions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tanmateix, no sempre som conscients de la seva gravetat. Des d’aquesta premissa, la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Fundació Fenin de la Federació d’Empreses de Tecnologia Sanitària i la Fundació Espanyola del Cor (FEC) han realitzat una enquesta per radiografiar com perceben i cuiden la seva salut cardiovascular els ciutadans espanyols. En concret, les persones entre 50 i 75 anys, aquelles amb un major risc de patir una d’aquestes malalties. Els seus resultats revelen la necessitat de fomentar la detecció precoç, l’educació sanitària o la compartició de dades entre els diferents integrants de l’estructura assistencial.

"Les patologies cardiovasculars són un dels majors reptes per a la Salut Pública nacional", ha assenyalat el president del Sector de Cardiologia de Fenin, Ramón García. Precisament, l’estudi '+50 Detectar a temps: percepció del risc cardiovascular', centrat en les respostes de 2.037 persones, ha revelat que el 47,5 per cent ja té un diagnòstic o factor de risc, com són la hipertensió (29,9 per cent dels enquestats), l’obesitat (15,9 per cent), el colesterol alt (39,2 per cent) o la diabetis (12,2 per cent). Una dada que coincideix amb la informació aportada a l’Estratègia de Salut Cardiovascular del Sistema Nacional de Salut: el 9,8 per cent de la població pateix una afecció d’aquest tipus.

Malgrat tot, el 79,8 per cent dels entrevistats considerava que la seva salut era "bona" o "molt bona". És més, prop del 65 per cent no preveia patir cap problema greu, com un infart o un ictus. En aquest sentit, el 24,5 per cent de les persones assenyala que "no està preocupada" pel seu autocura, tot i que el 55 per cent reconeix que podria prendre més mesures per reduir el risc de desenvolupar un problema cardiovascular. "Hi ha una bretxa clara entre el risc real i el risc percebut", ha lamentat García.

Aquesta percepció contrasta amb la informació que gestionen respecte als factors de risc. La majoria reconeix que el sobrepès, la hipertensió, el tabac o el colesterol fomenten aquesta mena de mals. Per la seva banda, l’estrès o l’alcohol es relacionen menys amb el perill cardiovascular.

Hàbits saludables i atenció sanitària

La rutina resulta fonamental per evitar aquesta mena de problemes. Així, els hàbits de vida saludables constitueixen la millor estratègia davant les patologies cardiovasculars. Dels enquestats que prenen mesures, el 58,2 per cent fa exercici físic almenys tres dies per setmana, el 74,2 per cent no fuma i el 79,5 per cent es mesura la tensió amb regularitat. Menor és l’actuació en els factors de risc menys reconeguts, com l’estrès (el 69,7 per cent el pateix) o l’alcohol (el 70,9 per cent en manté el consum). Alhora, menys del 30 per cent cuida la seva alimentació de manera conscient i habitual. "Cal saber si es coneixen les accions necessàries per millorar l’autocura i si es compta amb els recursos per aplicar-les", ha comentat la presidenta de l’Organització d’Associacions de Pacients de la Fundació Espanyola del Cor, Maite San Saturnino. Cal recordar que el nivell econòmic i social estan directament relacionats amb el grau d’actuació individual.

D’altra banda, la intervenció del professional sanitari es percep imprescindible per a una bona salut cardiovascular. Tanmateix, el 44,9 per cent rarament o mai l’aborda amb el seu metge de família. Aquesta situació deriva en què el 26,9 per cent no hagi rebut cap recomanació preventiva en el seu pas per Atenció Primària. Alhora, gairebé el 80 per cent no és auscultat en la majoria de les seves visites mèdiques.

Així mateix, l’informe revela un problema respecte a l’atenció rebuda per part de les dones. Les pacients revelen en major mesura que la seva salut cardiovascular no es tracta a la consulta amb el seu metge de família (27,6 per cent), en comparació amb els seus homòlegs masculins. A més, el 35 per cent reconeix no haver rebut cap consell per esquivar aquestes malalties i el 18 per cent no sap que hi ha diferències en el seu abordatge respecte als homes. Per això, San Saturnino ha incidit en "la incorporació de la perspectiva de gènere en la salut".

Cap a una major cohesió i prevenció

Els resultats de l’estudi remarquen la necessitat d’insistir en la conscienciació ciutadana sobre aquestes patologies i els seus factors de risc. "Cal aconseguir que els pacients es cuidin una mica més", ha ressaltat el president de la SEC, Ignacio Fernández. Precisament, els autors de l’informe proposen l’ampliació del coneixement ciutadà sobre salut cardiovascular des de la infància, a més del desenvolupament d’eines pràctiques per als usuaris del sistema sanitari i els professionals que els atenen, per tal de garantir el seu autocura i la detecció precoç de factors de risc i, per tant, el desenvolupament d’una afecció cardiovascular. Tant per afavorir el benestar de la població com "la sostenibilitat del sistema sanitari".

Per avançar cap a una millor cura de la salut cardíaca i circulatòria i una major prevenció, Fernández ha sostingut que cal aprofitar de manera eficient tots els recursos existents. Per exemple, la tecnologia. "Actualment Espanya pateix una mala gestió digital, tot i comptar amb un dels sistemes sanitaris més avançats del món", ha afirmat el president de SEC. En aquest sentit, ha advocat per eliminar les barreres relatives a la compartició de dades, de vegades, limitada per la divisió autonòmica de la cartera sanitària o la menor comunicació entre les infraestructures assistencials pública i privada.

La Unió Europea planteja reduir la mortalitat per patologia cardiovascular un 25 per cent en els pròxims anys, a través d’un nou pla comú per als països membre. Espanya ja ha fet el primer pas amb l’estratègia ministerial destinada a aquestes afeccions, publicada el 2022. "Estem en un moment històric per millorar la salut dels espanyols", ha sentenciat Fernández. Ara, només queda aplicar les mesures que permetin retallar l’impacte de la segona causa de mort del país.