La nova generació de virus oncolítics avança cap a l'Aemps: Catalunya abordarà diferents tumors sòlids
L'ICO i l'Idibell aspiren a iniciar un assaig clínic en dos anys si s'aconsegueix recaptar el finançament necessari
I a més: El càncer de mama troba en les plataformes genòmiques una aliada per optimitzar els tractaments
Una nova tecnologia està guanyant pes per millorar l'arribada dels virus oncolítics fins als tumors i reforçar així la seva capacitat per combatre el càncer. Es diu Conan i ha estat desenvolupada per un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l'Institut Català d'Oncologia (ICO), liderat per l'oncòleg i investigador Rafael Moreno. Després de demostrar el seu potencial en models preclínics de càncer de pulmó, el grup ja està treballant per completar els estudis de seguretat que permetin plantejar la seva avaluació davant l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) i avançar cap a un primer assaig clínic. A més, la tecnologia podria estendre's a noves indicacions, entre elles el càncer de pàncrees, el colorectal, el melanoma o els tumors cerebrals. En cas d'aconseguir el finançament necessari, s'aspira que en dos anys es pugui iniciar un assaig clínic fase I per testar aquesta tecnologia en diferents indicacions.
Aquesta tecnologia neix d'una de les principals dificultats dels tractaments basats en virus oncolítics: aconseguir que una quantitat suficient d'aquests agents arribi fins al tumor. Es tracta de virus modificats per infectar i destruir preferentment les cèl·lules canceroses i estimular, al mateix temps, la resposta immunitària contra el tumor. Tanmateix, quan s'administren al pacient, les defenses de l'organisme poden reconèixer-los com a agents estranys i eliminar-los abans que aconsegueixin el seu propòsit.
Per esquivar aquest obstacle, l'equip de Moreno ha dissenyat un sistema que utilitza cèl·lules del mateix pacient com a transportadores dels virus. Aquestes cèl·lules es modifiquen en condicions controlades en una sala blanca de l'hospital i, posteriorment, s'administren al pacient perquè puguin desplaçar-se fins a les zones tumorals. En aquest sentit, el facultatiu afirma a Redacción Médica que “s'han administrat alguns d'aquests virus a pacients, però el sistema immunitari els reconeix com a agents estranys i els elimina, cosa que en limita l'eficàcia", explica Moreno.
Un sistema per activar el virus quan arriba al tumor
La principal novetat de Conan és que incorpora un mecanisme de control genètic que permet bloquejar temporalment la replicació viral dins de les cèl·lules transportadores. Així, el virus està protegit durant el recorregut i la seva activitat s'activa posteriorment: “Els resultats obtinguts fins ara són prometedors en models animals, especialment en un model preclínic de càncer de pulmó. En aquestes investigacions, la tecnologia ha aconseguit augmentar fins a 13 vegades la quantitat de virus present en el tumor i millorar l'eficàcia antitumoral entre un 54 per cent i un 64 per cent respecte als sistemes de comparació”.
Tanmateix, l'investigador recorda que encara es tracta de resultats preclínics: “Abans de poder avaluar la tecnologia en pacients, caldrà completar els estudis que permetin determinar-ne la seguretat i caracteritzar adequadament el seu funcionament”.
Càncer de pulmó, pàncrees o tumors cerebrals: Quines seran les primeres indicacions?
Tot i que els experiments s'han centrat principalment en el càncer de pulmó, Conan no està pensat només per a una única indicació. El seu mecanisme de transport podria aprofitar-se en diferents tumors sòlids, de manera que l'equip estudia en quins tipus de càncer tindria més sentit concentrar inicialment els esforços: “El sistema està pensat per poder utilitzar-se en diferents tipus de tumors sòlids, i la selecció de la primera indicació dependrà de factors com el finançament disponible, l'experiència dels hospitals i la capacitat per identificar i reclutar pacients”.
L'investigador apunta que el càncer de pulmó és una de les opcions prioritàries per ser abordada amb aquesta tecnologia, atès que l'equip compta amb experiència i especialistes en aquesta àrea. Tanmateix, també es podrien prioritzar tumors amb “importants necessitats mèdiques no cobertes, com determinats casos de càncer de pàncrees o el glioblastoma”.
Estudis de seguretat i el finançament, claus per arribar al primer assaig
El següent gran objectiu és completar els estudis de seguretat en models animals i reunir la documentació necessària per sol·licitar els passos reguladors que estipula l'agència reguladora espanyola que permetin iniciar un assaig clínic. El facultatiu afirma que l'equip “ja ha mantingut contactes relacionats amb les versions anteriors d'aquesta tecnologia, tot i que encara ha d'avançar en el desenvolupament específic de Conan abans de plantejar formalment la seva avaluació clínica”.
En paral·lel, el grup fa temps que busca finançament per completar els estudis previstos, de manera que “es vol assegurar que es disposa dels recursos necessaris abans d'iniciar els tràmits. No tindria sentit presentar una proposta a l'agència i després no poder-la tirar endavant”.
![Juan Estévez, jefe de la División de Ensayos Clínicos de la Aemps; y Oscar Salamanca, presidente de la AECIC](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/158585.png?p=w:320\/h:240&h=L-6ZkoVz"])
En cas que s'aconsegueixin els recursos necessaris, Moreno calcula que en dos anys “es podran completar els treballs previstos, presentar la documentació reguladora a l'Aemps, adaptar el protocol a les indicacions de l'agència reguladora i aconseguir el finançament necessari per a un assaig de fase I”.
Encara queda feina per endavant perquè Conan arribi als pacients, però els resultats obtinguts fins ara permeten avançar en el desenvolupament d'una estratègia que busca superar un dels principals obstacles dels virus oncolítics: aconseguir que una major quantitat de tractament arribi al tumor i pugui actuar allà on es necessita.
