Valladolid té plaça a l'elit de la Pneumologia intervencionista: "És el reconeixement a una tasca de més de 15 anys"
Carlos Disdier desgrana l'abast de l'acreditació CSUR de l'Hospital Clínic Universitari, les tècniques que permeten tractar patologies respiratòries complexes i els reptes de l'especialitat
I a més: La mortalitat pneumològica no depèn de la mida de l'hospital però sí de la comunitat autònoma
Hi ha intervencions capaces de canviar el pronòstic d'un pacient en qüestió d'hores. De fet, darrere d'elles hi ha "més de 15 anys d'experiència", un equip multidisciplinari i tècniques endoscòpiques d'alta complexitat, tal com passa al Servei de Pneumologia de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid, situat aquest estiu al mapa de la Medicina especialitzada després de la seva acreditació com a centre de referència nacional (CSUR). Per a Carlos Disdier, responsable del Servei, es tracta del reconeixement a una llarga trajectòria de treball i ha de servir per millorar l'accés dels pacients a tractaments especialitzats, impulsar la formació i afavorir la recerca.
Així, l'especialista considera que s'obre una nova etapa en l'atenció a pacients amb patologies respiratòries complexes derivats de diferents punts d'Espanya. "Aquesta designació amplia ara el nostre àmbit de referència, juntament amb altres set centres, a tot el territori nacional", assegura.
Disdier ha subratllat que l'objectiu d'aquests centres és concentrar l'experiència i l'especialització en procediments i patologies de baixa prevalença per garantir una atenció de qualitat, segura i eficient, amb independència del lloc de residència del pacient. En aquest sentit, ha assenyalat que el reconeixement ha de contribuir a reduir les dificultats que poden sorgir en les derivacions entre comunitats autònomes i a facilitar que els casos més complexos siguin atesos en unitats amb experiència suficient.
Més experiència i treball multidisciplinari en casos complexos
L'evolució de la Pneumologia Intervencionista ha estat estretament lligada al desenvolupament tecnològic aplicat a l'endoscòpia respiratòria. "La necessitat de treballar amb broncoscòpia rígida i emprar tècniques de repermeabilització i ablació, juntament amb la complexitat de tractar pacients que de vegades presenten risc d'asfíxia, fa imprescindible disposar d'experiència suficient i tractar un nombre adequat de casos per mantenir la competència", ha explicat Disdier.
El responsable del Servei de Pneumologia ha destacat aquí la importància de la col·laboració entre diferents especialitats. Pneumòlegs intervencionistes, oncòlegs, radiòlegs, anestesiòlegs, intensivistes, otorinolaringòlegs i cirurgians toràcics han de treballar de forma coordinada per oferir una atenció integral a pacients que, en molts casos, presenten malalties avançades i múltiples complicacions.
A aquesta evolució s'hi suma el progrés dels tractaments contra el càncer de pulmó. "L'extraordinari avenç experimentat per l'Oncologia pulmonar en els darrers anys permet oferir noves oportunitats terapèutiques a pacients que fa no massa temps podien considerar-se pràcticament intratables", ha assenyalat.
Canviar el pronòstic en poc temps
Un dels àmbits prioritaris de la Unitat és la desobstrucció de la via aèria central, especialment de la tràquea i els bronquis principals. Aquestes obstruccions poden comprometre greument la respiració i, quan estan relacionades amb un tumor maligne, requereixen de vegades una actuació urgent per restablir el pas de l'aire.
"Quan el seu origen és maligne, el càncer de pulmó és una de les causes més freqüents i el pronòstic pot ser molt desfavorable si no aconseguim repermeabilitzar la tràquea o els bronquis principals de manera ràpida", ha advertit el pneumòleg.
L'HCUV rep, de vegades, pacients procedents d'Unitats de Cures Intensives, fins i tot intubats i amb risc d'asfíxia. En aquestes circumstàncies, la rapidesa d'actuació i la coordinació entre els professionals resulten determinants.
La repermeabilització broncoscòpica permet restablir la permeabilitat de la via respiratòria i, un cop estabilitzat el pacient, facilitar l'inici o la continuació del tractament oncològic. "En molts pacients, la millora clínica és pràcticament immediata i, un cop estabilitzats, poden iniciar o continuar el seu tractament oncològic en pocs dies", apunta Disdier.
"En molts pacients, la millora clínica és pràcticament immediata i, un cop estabilitzats, poden iniciar o continuar el seu tractament oncològic en pocs dies"
L'especialista ha precisat que l'estratègia s'ha d'adaptar a cada cas. Mentre que alguns tumors poden respondre ràpidament al tractament oncològic i permetre que es valori inicialment aquesta opció, en pacients amb obstruccions significatives i simptomàtiques la intervenció broncoscòpica pot ser prioritària per recuperar la funció respiratòria.
En les estenosis benignes de la tràquea també és essencial seleccionar adequadament el tractament. Alguns pacients poden beneficiar-se de procediments endoscòpics, mentre que en altres la cirurgia constitueix la millor alternativa. Per aquesta raó, Disdier ha insistit en la necessitat d'avaluar cada situació de manera individualitzada i evitar, sempre que sigui possible, que aquests pacients evolucionin fins a una urgència.
Pacients amb MPOC i emfisema avançat
L'altra gran àrea de referència de la unitat és la reducció endoscòpica del volum pulmonar, una alternativa mínimament invasiva per a determinats pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i emfisema avançat.
L'emfisema destrueix el teixit pulmonar i redueix la seva elasticitat, cosa que afavoreix l'atracció d'aire i la hiperinsuflació. Aquesta situació dificulta el moviment del diafragma i pot limitar considerablement la capacitat per caminar, fer esforços i desenvolupar activitats quotidianes.
La reducció del volum pulmonar mitjançant broncoscòpia busca disminuir aquesta hiperinsuflació. Per a això, es poden utilitzar vàlvules endobronquials unidireccionals, que es col·loquen a les zones pulmonars més afectades, o l'aplicació de vapor d'aigua, que provoca una reacció inflamatòria controlada destinada a reduir el volum dels segments tractats.
Tanmateix, Disdier ha recalcat que no tots els pacients amb MPOC poden beneficiar-se d'aquestes tècniques. Abans de plantejar-les, cal haver optimitzat el tractament mèdic, abandonar el tabaquisme i completar un programa de rehabilitació respiratòria. També es requereix una avaluació funcional i radiològica exhaustiva per determinar si el pacient reuneix els criteris adequats.
"L'objectiu final no és simplement modificar una prova funcional, sinó aconseguir que un pacient molt limitat pugui respirar millor, caminar més i recuperar part de les activitats de la seva vida quotidiana", ha resumit.
Procediments mínimament invasius, però no exempts de riscos
Malgrat els seus beneficis, les tècniques de Pneumologia Intervencionista no estan exemptes de complicacions. En les intervencions dirigides a desobstruir la via aèria central poden produir-se hemorràgies, lesions o perforacions de la via respiratòria i insuficiència respiratòria, encara que, segons Disdier, les complicacions greus són poc freqüents quan els procediments es realitzen per equips experimentats.
En la reducció del volum pulmonar, els riscos depenen de la tècnica utilitzada. En el cas de les vàlvules endobronquials, el pneumotòrax constitueix una de les principals complicacions i pot aparèixer al voltant del 20-30 per cent dels pacients, segons les dades aportades per l'especialista. Per aquest motiu, cal mantenir el pacient hospitalitzat i sota vigilància durant els primers dies després del procediment.
També poden aparèixer exacerbacions de la MPOC, infeccions respiratòries, hemoptisi o desplaçaments de les vàlvules que obliguin a recol·locar-les o retirar-les.
La tècnica amb vapor d'aigua presenta un perfil diferent. En no implantar-se cap dispositiu, no existeix risc de desplaçament d'una pròtesi, però la reacció inflamatòria que permet reduir el volum pulmonar pot provocar febre, tos, augment de la dispnea, dolor toràcic o una exacerbació de la malaltia.
"Tot i que són procediments mínimament invasius i amb una relació benefici-risc favorable en pacients adequadament seleccionats, no estan exempts de complicacions", ha advertit Disdier, que ha insistit que la selecció dels candidats, l'experiència de l'equip i el seguiment posterior són fonamentals per reduir els riscos.
Derivacions des d'altres comunitats autònomes
La designació com a CSUR permetrà a l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid ampliar el seu àmbit d'atenció a pacients procedents d'altres comunitats autònomes. El Servei ja rep malalts de diferents hospitals de Castella i Lleó i disposa de guàrdies de Pneumologia, un aspecte especialment rellevant per a patologies que poden requerir una resposta ràpida.
"És previsible que aquest reconeixement faciliti encara més la identificació i derivació primerenca dels casos i que, si augmenta la demanda, sigui necessari adaptar progressivament els nostres recursos i la nostra disponibilitat de quiròfan", ha assenyalat el pneumòleg.
En aquests casos, la derivació s'articula a través del Sistema d'Informació del Fons de Cohesió Sanitària (Sifco). En una primera fase, l'hospital d'origen pot remetre la documentació clínica perquè el centre de referència valori el cas conjuntament amb els seus professionals. Si es considera necessària l'atenció presencial o el tractament a Valladolid, es tramita la derivació corresponent.
Mantenir els recursos, formar especialistes i impulsar la recerca
A més, l'acreditació com a CSUR exigeix disposar de professionals qualificats, experiència suficient i els recursos tecnològics necessaris per realitzar procediments complexos. Tanmateix, per a Disdier, el reconeixement no s'ha d'entendre com un punt final, sinó com un compromís de continuïtat.
"Les direccions dels hospitals i les direccions dels serveis acreditats han de garantir que aquests recursos humans i materials es mantinguin en el temps i s'adaptin progressivament a la demanda, assegurant la continuïtat, la qualitat i la competència de la prestació", ha defensat.
A banda de l'activitat assistencial, els centres de referència tenen la responsabilitat de formar nous especialistes, transmetre l'experiència acumulada i desenvolupar projectes de recerca que permetin avaluar resultats, millorar les tècniques i incorporar innovacions amb suport científic. "Assistència, formació i recerca han d'avançar conjuntament si volem mantenir l'excel·lència d'aquests grups", ha afirmat.
El proper repte: diagnòstic precoç i noves tecnologies
De cara al futur, el cap de Pneumologia de l'HCUV ha situat entre les prioritats mantenir l'experiència en els procediments d'alta complexitat i avançar cap a una especialitat cada cop més precisa i menys invasiva. Però també ha advertit que l'atenció sanitària no pot centrar-se únicament en tractar malalties avançades. "Hem de treballar també en la prevenció i, especialment, en el diagnòstic precoç", ha subratllat.
El càncer de pulmó continua sent un dels grans desafiaments de l'especialitat, per la qual cosa Disdier considera prioritari aconseguir que es diagnostiqui en fases més primerenques, quan les possibilitats de tractament curatiu són més grans.
En aquest context, la navegació broncoscòpica i la broncoscòpia robòtica obren noves possibilitats per arribar i diagnosticar lesions pulmonars perifèriques cada cop més petites. L'especialista ha defensat que els centres de referència han d'estar preparats per avaluar i incorporar aquestes innovacions quan hagin demostrat un benefici real per als pacients.
"Aquest és, probablement, el nostre següent pas: mantenir l'experiència en els procediments complexos que ja realitzem i, al mateix temps, seguir avançant cap a una Pneumologia Intervencionista cada cop més precisa, menys invasiva i orientada al diagnòstic i tractament precoç", ha conclòs.
