D'anticossos biespecífics al cànnabis medicinal: els nous reptes de la Farmàcia Hospitalària el 2027
La SEFH de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria aborda les principals novetats terapèutiques de cara a l'any vinent, la recerca clínica i la integració de la intel·ligència artificial
I a més: La IA es diversifica a l'hospital: de validar tractaments a entrenar l'empatia amb pacients virtuals
La Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) va celebrar a Lleó, durant els dies 6 i 7 de novembre, la Trobada de Zona d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, un fòrum que va reunir 110 farmacèutics especialistes per analitzar els principals reptes assistencials i tecnològics de l'especialitat. Durant dues jornades, els professionals van examinar la incorporació de les innovacions terapèutiques amb impacte previst per a l'any 2027, van compartir experiències d'èxit i van intercanviar eines pràctiques per a la optimització dels fluxos de treball quotidians. La jornada va comptar amb la col·laboració d'Almirall, GSK, Grup Menarini, Johnson & Johnson, Astellas i Galderma.
Cohesió territorial i actualització farmacoterapèutica
José Germán Sánchez, delegat autonòmic de la SEFH a Castella i Lleó, va subratllar la importància d'aquesta trobada per enfortir la cohesió entre els Serveis de Farmàcia Hospitalària del nord-oest peninsular i per compartir coneixement, experiències i projectes comuns entre els professionals de les tres comunitats. En aquesta mateixa línia va destacar que "durant la trobada es van revisar algunes de les principals novetats terapèutiques amb impacte previst el 2027, es van presentar experiències d'èxit desenvolupades per professionals de Farmàcia Hospitalària i es van abordar eines pràctiques per millorar la feina quotidiana, incloent-hi un taller sobre automatització de processos".
Així mateix, va indicar que la cita va permetre repassar l'actualitat de la SEFH i apropar els pròxims projectes i iniciatives als assistents, concloent que "aquest tipus de trobades reforça la connexió entre professionals de diferents comunitats, facilita l'intercanvi de bones pràctiques i contribueix a mantenir una formació contínua adaptada als nous reptes de la Farmàcia Hospitalària".
Reptes assistencials, anticossos biespecífics i cànnabis medicinal
La visió panoràmica dels reptes clínics va ser exposada a la taula de perles clíniques moderada per Ana Fernández, farmacèutica especialista del Complex Assistencial Universitari de Lleó. "La taula científica va posar de relleu tres grans reptes per a la Farmàcia Hospitalària del futur: afrontar els nous desafiaments assistencials i organitzatius, tant en la detecció, el seguiment i la gestió de les toxicitats associades als anticossos biespecífics, que poden manifestar-se fora de l'entorn hospitalari, com en l'adaptació dels serveis de Farmàcia als requeriments reguladors i organitzatius del cànnabis medicinal", va detallar.
A continuació, va incidir en la necessitat de conciliar la velocitat de la recerca biotecnològica amb l'equitat del sistema sanitari: "Hem de respondre al ritme accelerat de la innovació i l'evolució de les estratègies terapèutiques, afavorint la seva incorporació a la pràctica clínica des d'una perspectiva d'eficiència, equitat i sostenibilitat del sistema sanitari". Finalment, Fernández va remarcar que "és prioritari consolidar el valor del farmacèutic hospitalari en l'atenció multidisciplinària, mitjançant la seva contribució a la individualització dels tractaments, el seguiment clínic i la seguretat del pacient".
Innovació disruptiva en malalties rares i programes de qualitat
La vessant dedicada a la recerca clínica i al desenvolupament operatiu va ser coordinada per Juan José Ortiz de Urbina, cap del Servei de Farmàcia del Complex Assistencial Universitari de Lleó (Caule), qui va emfatitzar la vocació assistencial dels farmacèutics d'hospital com a garants de l'accés a teràpies orfes i de la implantació d'estàndards elevats en la pràctica clínica. Ortiz de Urbina va manifestar que "la sessió va posar el focus en dos valors que formen part de l'ADN dels farmacèutics especialistes en Farmàcia Hospitalària: la innovació i l'excel·lència".
En el marc d'aquest bloc, es va exposar el testimoni d'un especialista que va relatar el camí científic recorregut fins a aconseguir el desenvolupament d'un tractament per a una malaltia rara sense opcions prèvies, la qual cosa, "demostra la capacitat de la professió per convertir necessitats no cobertes en solucions reals per als pacients".
Així mateix, el facultatiu va destacar la presentació d'un programa de qualitat assistencial d'avantguarda: "El segon ponent va abordar la implantació d'un programa de qualitat assistencial, un projecte que exemplifica el compromís dels farmacèutics amb la millora contínua i amb la realització de la seva tasca sota els més alts estàndards de qualitat, seguretat i eficiència".
![Cecilia Martínez](["https:\/\/s1.redaccionmedica.com\/k\/imgp\/cms\/sanitaria2000\/43454.jpg?p=w:320\/h:240&h=MghaqrC1"])
Intel·ligència artificial i metodologia per a l'automatització de processos
Emilio Monte, cap de Secció del Servei de Farmàcia de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, va analitzar la integració metodològica de solucions d'intel·ligència artificial en la feina diària dels serveis hospitalaris. Monte va establir els principis per a l'adopció tecnològica a les unitats de farmàcia, advertint contra la implantació irreflexiva d'eines digitals. "Automatitzar amb intel·ligència artificial no comença per triar una eina, sinó per entendre a fons el procés que volem millorar i identificar amb claredat on són els seus punts febles".
L'expert va emfatitzar que la selecció tecnològica ha de respondre a la necessitat operativa prèvia: "L'elecció de la solució tecnològica, sigui un prompt, una skill, un agent o una aplicació pròpia, ve després i ha de ser la més senzilla que resolgui el problema". En aquest sentit, va subratllar l'obligatorietat d'establir marcs rigorosos de control i avaluació abans del desplegament: "Cap solució hauria de posar-se en marxa sense formació dels professionals, validació prèvia, un marc de govern clar i una avaluació contínua dels seus resultats".
