"Una protecció adequada del professional garantiria una atenció sanitària més ajustada a la necessitat real del pacient"
Els professionals sanitaris denuncien situacions de vulnerabilitat física i econòmica i cert desgast anímic en el marc del XXXII Congrés de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS)
I a més: "Els torns prolongats dels MIR afavoreixen els errors per fatiga"
Els professionals sanitaris també pateixen, en massa ocasions, situacions de vulnerabilitat tant física com econòmica. Aquesta és la conclusió compartida a la qual han arribat els ponents de la taula rodona 'Cuidar qui cuida: Relleu Generacional i Necessitats de Protecció dels Professionals Sanitaris' organitzada per Previsión Sanitaria Nacional en el marc del XXXII Congrés de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS).
"Una protecció adequada del professional ens garantiria a tots una atenció sanitària més ajustada a les necessitats reals dels pacients", ha asseverat el president del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya, Gonzalo Moreno qui ha participat juntament amb el president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya, Tomás Cobo; el president del Consell General de Dentistes, Óscar Castro i el soci de l'Àrea d'Assegurances i Reassegurances del despatx Pérez-Llorca, Joaquín Ruiz Echauri; en un acte moderat pel director de Comunicació de PSN, David San Cristóbal.
Moreno, qui ha parlat de "medicina defensiva" ha assenyalat que la protecció del professional és "essencial" perquè actuï segons el seu criteri clínic i no faci actuacions enfocades a prevenir una possible denúncia. En el mateix sentit s'ha pronunciat Tomás Cobo qui ha destacat que, segons un estudi dels Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) i Mutual Mèdica, un de cada tres professionals mèdics es jubilaria si pogués.
Gonzalo Moreno del Val, president del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya.
"La meitat dels metges a Espanya té un contracte precari i gairebé el 70 per cent de la nostra retribució depèn de guàrdies i suplements. A més, gairebé no tenim temps per a la formació mèdica continuada; perquè arrosseguem un problema de cansament des de la pandèmia", ha lamentat Cobo, qui ha denunciat que els polítics han generat unes expectatives aclaparadores i és el metge qui està "a primera línia" davant el pacient.
Sobre la vulnerabilitat econòmica, Óscar Castro ha recordat que el 94 per cent dels dentistes treballa en el sector privat. "Som autònoms i aquí rau la nostra vulnerabilitat: qualsevol malaltia o contingència ens deixa en total desavantatge, perquè no tenim manera de fer front a les inversions de les nostres consultes. A més, la consulta s'atura, però seguim tenint la mateixa pressió fiscal i la mateixa obligació assistencial amb els nostres pacients", ha explicat.
"Una societat que no calibra que els professionals sanitaris són el veritable centre del benestar és una societat que navega a la deriva", ha assenyalat Ruiz Echauri qui ha indicat que la política "és l'art del possible" i que la vulnerabilitat seria que arribi un nou període legislatiu i no siguem capaços d'aconseguir un grau alt de satisfacció en tot el col·lectiu.
Óscar Castro, president del Consell General de Dentistes.
Relleu generacional
D'altra banda, els professionals han reconegut que el relleu generacional és un repte, però han apel·lat que aquest no s'ha de fer de qualsevol manera. "Com pot ser que el 2025 s'hagin homologat 30.000 metges extracomunitaris?", s'ha preguntat Cobo, qui ha denunciat que quan es va produir l'homologació no hi va haver "cap contacte" entre el Ministeri d'Universitats i el de Sanitat. "En sóc testimoni directe: el dia que es va publicar la notícia, la Direcció General d'Ordenació Professional no tenia ni idea que Universitats havia homologat 25.000 professionals", ha asseverat, alhora que ha lamentat que això suposa una ruptura respecte al planificat pel gremi per cobrir amb les places MIR.
Pel que fa a l'Odontologia, Castro ha denunciat que l'alt nombre d'alumnes i l'escassetat de dentistes a la salut pública està provocant un "tap" a la professió. "Espanya s'està convertint en el calador d'odontòlegs d'Europa. Holanda i França estan contractant dentistes espanyols, perquè formar un dentista costa molt i a ells els surt gratis", ha assegurat Castro, qui a més ha afirmat que aquests països contracten els espanyols com a generalistes, ja que és l'únic país d'Europa sense especialitat d'Odontologia.
Tomás Cobo, president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya.
D'altra banda, Moreno ha assenyalat que en l'àmbit rural existeix un "problema enorme" per cobrir l'atenció veterinària. "En algunes regions, com províncies de Castella i Lleó, més del 50 % dels col·legiats té més de 55 anys: un problema greu, sobretot de cara al futur. I l'activitat principal que permet fixar població a l'Espanya buidada és la ramaderia, perquè els animals s'han d'atendre en directe", ha afegit Moreno, qui ha assenyalat que "si no hi ha veterinaris, no hi ha ramaderia, i si no hi ha ramaderia, no hi ha població al medi rural".
A nivell legal, Ruiz Echauri ha explicat que el debat jurídic sobre el relleu generacional s'ha centrat en dos punts clau: la llei d'ordenació de les professions sanitàries i l'Estatut Marc. En aquest sentit, ha denunciat que els legisladors, fins ara, han mancat de visió estratègica. "Els preocupen qüestions més tàctiques: quantes hores de treball, com cobrir baixes, temporalitat… Però ha de ser un model global de com volem que sigui la sanitat al nostre país", ha destacat.
Joaquín Ruiz Echauri, soci de l'Àrea d'Assegurances i Reassegurances del despatx Pérez-Llorca.
Burnout i desgast
Preguntats per la situació de burnout i com el benestar emocional afecta l'eficiència, la seguretat del pacient i l'organització del treball, Cobo ha recordat que el Col·legi ha avançat fins a tenir un programa d'atenció psicològica per a estudiants de medicina i un programa d'atenció al metge malalt. "Abans s'adreçava sobretot a trastorns addictius i ara, per la demanda, atén cada vegada més persones amb síndrome d'esgotament professional", ha especificat.
"La gent es crema per alguna cosa: un contracte precari, haver de guanyar diners a base de guàrdies i privar-te de la teva vida familiar, no tenir temps per a la formació mèdica continuada"; ha explicat, alhora que ha assenyalat que a això s'hi suma la frustració que no es compleixen les expectatives de la societat. Pel que fa al pes de les agressions, ha indicat que un metge que pateix una agressió física té un índex de reincorporació laboral de l'u per cent. "El 99 per cent no torna a treballar"; ha puntualitzat.
David San Cristóbal Gallego, director de Comunicació de PSN.
Per la seva banda, Castro ha assenyalat que la gent en la professió està "molt cremada". "Nosaltres tenim tracte directe amb el pacient, però no compartim amb altres companys el que li passa tret en congressos, així que ho interioritzem. A més, tenim un problema específic: el Comissionat de Salut Mental no sabia que existíem fins fa poc", ha asseverat.
Finalment, el portaveu dels veterinaris ha destacat que, en ocasions, moltes persones confonen vocació amb gratuïtat. "Hi ha administracions que demanen la nostra feina gratis quan som les professions sanitàries pitjor remunerades", ha lamentat Moreno, qui ha assenyalat que el sector pateix una acuciant pressió reguladora, ja que per prescriure hi ha una teranyina de regulacions que impliquen sancions molt serioses en cas d'incompliment.
"Pel que fa a les agressions, també treballem en l'àmbit privat. Hi ha a més el problema dels companys que treballen per a conselleries que no són de sanitat sinó d'agricultura: van a una granja a fer un programa de tuberculosi per protegir la salut pública, arriben sols a un lloc remot, i s'identifiquen amb una placa amb el seu nom, cognoms i DNI, no amb un número com el Seprona", ha sentenciat.
Armando Solís Vázquez de Prada, president de PSN.