Mesa de debate: Proteger a quien protege: Un marco de Seguridad para las Urgencias Sanitarias Privadas
Dret Sanitari

Guàrdies compartides i suport públic-privat per a un servei veterinari de 24 hores encara inviable: "Els números no surten"

Professionals de sanitat animal de l'àmbit jurídic, clínic i ramader aborden els reptes als quals s'enfronta el sector per establir un marc de seguretat per al servei d'urgències

I a més: "Decepció" veterinària amb els programes polítics del 29N amb la reforma dels medicaments animals com a gran oblidada

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Tot i que la percepció social dels animals de companyia ha evolucionat fins al punt de considerar-los part intrínseca de la família, no existeix per a ells un model de ‘seguretat social’ que els garanteixi una assistència sanitària de 24 hores. Al darrere hi ha un component econòmic: “Els números no surten”, han reconegut els protagonistes de la taula rodona veterinària celebrada aquest divendres en el marc del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari.

Durant la celebració d'aquest debat organitzat pel Consell General de Col·legis Veterinaris (Colvet) i moderat pel seu president, Gonzalo Moreno del Val, professionals de sanitat animal de l'àmbit jurídic, clínic i ramader han exposat els reptes als quals s'enfronta el sector per establir un marc de seguretat per a les urgències sanitàries privades.

Gonzalo Moreno del Val, president del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya

Gonzalo Moreno del Val, president del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya / Imatge de Joana Huertas

Sobrevolava en qualsevol cas la idea de desenvolupar un model de seguretat social semblant al que existeix per a les persones. El problema, ha exposat María Luisa Fernández, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Santa Cruz de Tenerife, és que els comptes “no surten”, ja que mantenir un servei d'urgències de 24 hores requeriria ingressar cada dia no menys de 945 euros.

La també veterinària clínica de petits animals ha posat l'exemple d'un servei d'urgències que precisi de quatre veterinaris (tirant a la baixa, ha matisat) amb un cost salarial de 180.000 euros. A l'equip s'hi afegirien tres auxiliars (75.000 euros) i reforços per baixes i guàrdies (30.000 euros), a més d'altres despeses anuals (60.000 euros).

En total, 345.000 euros actualment inassumibles, ja que perquè un hospital de 24 hores es mantingui econòmicament sense pèrdues necessitaria atendre una mitjana de 12,6 urgències diàries a 75 euros cadascuna. “A El Hierro, per exemple, tots els animals haurien d'acudir almenys una vegada a l'any a la consulta d'urgències -ha afegit-. Això és absolutament inviable i fa que no es pugui tenir un servei d'aquest tipus depenent de quin territori”.

A mode de possibles solucions, la mateixa Fernández ha apuntat la possibilitat de fer guàrdies compartides (amb diverses clíniques implicades, horaris reduïts i flexibilitat en el quadrant de guàrdies), així com una major col·laboració públic/privada.

Mª Luisa Fernández Miguel, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Santa Cruz de Tenerife.

Mª Luisa Fernández Miguel, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Santa Cruz de Tenerife. / Imatge de Joana Huertas

La sanitat animal en la ramaderia

L'escenari canvia substancialment quan es posa el focus sobre els animals d'explotació. Fernando Ruiz, president del Col·legi de Veterinaris de Cantàbria, ha incidit que la relació dels professionals de sanitat animal amb els ramaders és constant, cosa que exigeix cada cop un nivell més alt d'especialització. L'objectiu, ha incidit, ja no és salvar un exemplar, sinó una “unitat productiva” (la qual cosa, ha matisat, no implica que el ramader manqui d'empatia cap a uns animals que “han nascut a casa, que s'han criat amb ell i que treballen junts”).

En paraules de Ruiz, la clau és que els honoraris veterinaris constitueixen "cost de producció" més que s'ha d'equilibrar dins d'una explotació ramadera.

El veterinari ha emfatitzat a més la metamorfosi del parc ramader. A Cantàbria, per exemple, en només sis anys (2019-2025) el nombre d'explotacions ha caigut un 35 per cent fins a les 750 mentre que el cens de vaques només va descendir un 3,2 per cent (fins a les 47.926). Per contra, el nombre de veterinaris de camp de la regió es va incrementar un 18 per cent fins a arribar als 107.

Això implica també un canvi en els serveis demandats, ja que la projecció tradicional del veterinari com a ‘apaga-focs’ fa temps que va quedar obsoleta. Per contra, les explotacions modernes, en estar redimensionades com a empreses molt més organitzades, demanden serveis de prevenció i assessorament que engloben programes de vacunació, control de qualitat de la llet, agrupacions de defensa sanitària (ADS) i plans integrals de gestió.

En qualsevol cas, ha fet al·lusió a les dificultats cada cop més grans per trobar atenció veterinària a les granges, i ha subratllat que no es pot exigir a aquests professionals que assumeixin guàrdies de 24 hores i competències integrals per a les quals no estan preparats. “Això no ho compres tan fàcil”, ha conclòs.

Fernando Ruiz Sarabia, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Cantàbria.  en conferència moderna.png

Fernando Ruiz Sarabia, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Cantàbria. en conferència moderna.png / Imatge de Joana Huertas

Assegurança de l'OCV per protegir els veterinaris

La taula rodona l'ha inaugurat Juan José Jiménez, director de serveis jurídics del Consell General de Col·legis de Veterinaris d'Espanya, qui ha explicat que el reglament per a l'exercici professional en clínica d'animals de companyia estableix dues modalitats per prestar el servei d'urgències: la presencial i la telefònica.

Jiménez ha detallat que la majoria dels problemes ètics i denúncies dels usuaris provenen d'aquesta segona modalitat, habitualment per dificultats o omissions en la localització del professional.

L'incompliment d'aquestes obligacions normatives exposa el veterinari a dos escenaris punitius: la responsabilitat civil, que exigeix rescabalar econòmicament els danys causats a l'animal per la manca d'assistència; i la disciplinària. Aquesta última pot comportar des d'amonestacions públiques fins a multes econòmiques d'entre 1.000 i 5.000 euros, així com inhabilitacions professionals d'un a tres anys.

Davant l'increment de la tensió amb els propietaris, l'organització col·legial va implementar el 2025 una assegurança col·lectiva per protegir els facultatius. Fins al novembre de 2026, aquest servei ha gestionat 190 trucades d'assistència i obert 125 expedients, destacant 66 consultes penals per insults, amenaces o calúmnies, i 12 per delictes de lesions.

Juan José Jiménez Alonso, director dels Serveis Jurídics del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya.

Juan José Jiménez Alonso, director dels Serveis Jurídics del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya. / Imatge de Joana Huertas