La discriminació sanitària cap al col·lectiu Lgtbiq+ provoca retards en l'atenció mèdica
Un estudi de la Universitat de Còrdova recull la sensació percebuda de 217 joves d'entre 18 i 40 anys
Les persones del col·lectiu Lgtbiq+ troben barreres addicionals en el seu dia a dia a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere. Un dels àmbits on les experiències d'aquestes persones es viuen com a discriminatòries en certs casos és l'àmbit sanitari. De fet, una enquesta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersex va revelar que més del 20 per cent de les persones trans enquestades s'havien sentit discriminades en la seva assistència a consultes d'atenció primària.
En aquest context, les investigadores Andrea Miranda, Judith Velasco i l'investigador Francisco Javier Sanmartin, del Departament de Psicologia de la Universitat de Còrdova (UCO), van intentar aprofundir en aquesta percepció de discriminació de joves Lgtbiq+ a través de l'exploració de diverses qüestions: Se senten més discriminades aquestes persones en comparació amb les persones cisgènere? Això afecta la seva confiança en el personal sanitari i disminueix la seva assistència a consulta?
Discriminació percebuda
"Vam fer un estudi aplegant la vessant quantitativa i la vessant qualitativa", explica Sanmartín. "Les dades quantitatives, obtingudes a través de qüestionaris tancats, ens indicaven que les persones gais, bisexuals, lesbianes i trans mostraven taxes més altes de discriminació percebuda que les persones cisgènere, tot i que aquestes també se sentien discriminades", continua Velasco. Concretament, a l'estudi hi van participar 217 persones d'entre 18 i 40 anys.
Van ser les entrevistes qualitatives en profunditat amb 23 d'aquestes persones les que van revelar la qüestió: mentre que les persones cisgènere se sentien discriminades per manca d'atenció a les seves explicacions o pel xoc entre l'autoritat mèdica i la seva experiència viscuda, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ percebien taxes més altes de discriminació i les relacionaven directament amb la seva orientació o identitat. Les principals experiències de discriminació d'aquestes persones passaven per l'ús del dead name per a les persones trans (nom previ a la transició) o l'ús incorrecte de pronoms tot i la petició expressa d'utilitzar els pronoms adequats o l'aplicació de biaixos relacionats amb la promiscuïtat, el paternalisme o els judicis morals per a les persones gais, lesbianes i bisexuals.
Major malestar psicològic i menor confiança en els professionals sanitaris
"La discriminació percebuda es va associar amb un major malestar psicològic, menor confiança en els professionals sanitaris", assenyala Velasco. Per això aquesta discriminació percebuda portava a menors taxes d'assistència a consulta per part d'aquestes persones del col·lectiu, que també opten per estratègies com ocultar la seva orientació o identitat. Aquesta ocultació pot determinar diagnòstics erronis o tractaments menys efectius, però les persones també relacionaven la visibilització d'aquestes qüestions a consulta amb prejudicis, biaixos i relació de les patologies amb la seva identitat o orientació sense explorar altres qüestions. L'estudi demostra, per tant, aquest retard en l'assistència a consulta de persones LGTBIQ+ que pot portar a un pitjor pronòstic de les seves malalties, siguin físiques o psicològiques.
Per a l'equip investigador, aquest estudi evidencia la manca de formació ja que, "el personal mèdic no actua amb mala intenció sinó que falta formació i actualització de protocols que fomentin la sensibilització amb aquest tipus de persones, per garantir una atenció individualitzada", conclou Sanmartín. Aquesta formació, per a l'equip, hauria de començar en l'entorn universitari, amb continguts transversals a totes les assignatures, de cara a millorar l'atenció sanitària després a consulta.
